Com un retratista del segle passat camino pel poble, amb la meva càmera TLR de pel·lícula de 120 a les mans. Em creuo els de sempre, els que hi viuen. Any rere any, saludo la canalla, més alta d’estiu a estiu.

No hi ha ningú desconegut, no hi ha ningú nou. Només jo i la meva càmera, que amb paciència de poble faig anar lentament, sense fotòmetre ni ulleres. El temps s’ha aturat en un petit poble del Baix Aragó, aturat en una foto una mica borrosa, a l’ombra dels oms.