Una empresa de Nova York ha creat una selecció d’espelmes perfumades que juguen amb els records d’infantesa i el paisatge a l’hora d’estimular els epitelis olfactius. Pasta Water està inspirada en l’olor que fa la cuina quan bulls la pasta. “Una tènue profunditat umami que surt del vapor de les màgiques olles de pasta. Notes principals d’aigua salada amb tocs de sèmola de blat. Un petó del xef”, diu la descripció del producte. 

Una altra espelma desprèn la fragància d’autopista després de la pluja. No qualsevol autopista. És la número 1, la que ressegueix la costa central de Califòrnia, la Big Sur. Un paisatge que permet observar l’oceà des de la carretera a través dels arbres d’eucaliptus. “Mentre es condueix per l'autopista número u, amb la música de l'autopista a tot volum i la força del vent, a cada corba descobreixes des del cotxe un nou pont que deixa bocabadat, una platja privada o una muntanya sonora. A la Big Sur, la calor i la boira ofereixen un meravellós microclima”. Una altra opció és l’espelma amb perfum d’asfalt després d’una tempesta de llamps que et transporta al “cruixit elèctric, el xàfec, l’herba, el vapor d'asfalt que espurneja; un respir en els xafogosos dies d'estiu”. Una espelma connecta amb l’olor de lavanda que creixia salvatge als anys vuitanta a les voreres de Brooklyn. I una altra, de nom Diesel 85, homenatja els cotxes vintage dels pares quan érem petits i l’aire que s’hi respirava a dins, “càlid i perillós a la vegada” precisa la descripció de la fragància. I ens ubica en el context: “Seients de cuir adobats al safrà i portes acabades amb fusta de castanyer lacada, cantant «We must never break the chain» amb glopades de combustible cremant”. Una altra espelma, amb un nom que fa referència al parquet i a la pell, és un homenatge al bàsquet dels Estats Units. “És un esport, però és una cultura lligada a la música i la moda. El bàsquet canvia amb el temps reflectint el món de què forma part. L'estranya història de penjar cistelles de préssecs en un gimnàs ara queda lluny del fenomen global en què s'ha convertit. De què fa olor el viatge del bàsquet? Què uneix la seva evolució? La pilota de cuir, les sabatilles, la goma i la fusta dels parquets”.

A través d’aquestes fragàncies, que l’empresa D.S. & Durga també ha convertit en ambientadors de cotxe, perfums i cremes de mans, reflecteix una generació i una cultura molt concreta. El fet que siguin flaires que associem amb la cinematografia li atribueixen una mística aspiracional.

Transportar-ho a la nostra realitat ho transforma. Una fragància amb olor de caldo i midó del davantal de l’àvia ben planxat abans del dinar de Nadal. Una espelma que ens evoca la humitat de la conca del Llobregat i l’olor de neumàtic a l’àrea de descans de la Panadella cantant Xesco Boix amb el regust de Cacaolat calent a la gola. O un ambientador amb el baf de clor de piscina municipal després d’haver berenat un entrepà de pernil dolç, enmig de la bogeria d’una trentena de nens esgotats al vestidor. O una crema de mans amb flaire de l’inici de les vacances, dins d’un Renault 5, en plena caravana amb vistes a la petroquímica i tocs de baladre dels vorals i notes d’aftersun. O un perfum de pa acabat de fornejar a l’estació de servei de la benzinera de la N-340 amb espurnes de niló d’alfombreta de cotxe barrejada amb efluvis d’ambientador de pi. O, per als amants del futbol vintage, l’olor de botifarres a la planxa del bar del Camp Nou barrejada amb la il·lusió d’un Barça-Madrid, amb tocs lleugers d’Agua Brava a la mà del pare i l’alegria del gol.