Info/gràfica
Diumenge03/07/2023

Bestiari popular: tot el que no saps de les feres que celebren festes i diades

L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya agrupa més de 180 entitats dels Països Catalans encarregades de preservar i fer lluir les figures que des de fa centenars d’anys surten al carrer per celebrar diades i festes

Festes, cercaviles infantils, actes institucionals o commemoracions. A tot arreu on estiguin de celebració el bestiari popular es fa un lloc entre el públic per fer-lo saltar i divertir pels carrers. L’origen de la tradició es remunta a les processons de Corpus de l’època medieval. Concretament, les primeres referències de representacions de feres daten de principis del segle XIV en ciutats com Barcelona, Vic, Tortosa i Bagà. El president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya (ABFPC), Mateu Trias, explica que són “les figures anomenades de protocol com els bous, les mulasses i els lleons, entre molts més”, les que des de llavors es llueixen per aquesta festivitat.

Però de bestiari n’hi ha tant com mans el cuidin. Per sort, avui dia són més de 180 entitats distribuïdes pel territori de parla catalana les que formen part de l’ABFPC, perquè, tot i les particularitats de cada zona, el president de l’entitat assegura que, per exemple, “el País Valencià i la Catalunya Nord tenen una similitud força gran” amb les figures festives del Principat.

Tot i la complexitat per classificar el bestiari, existeixen dues grans famílies: els animals reals i els animals fantàstics. Com el seu nom indica, al primer grup hi pertanyen feres com el mussol, el lleó, la mulassa o els cavallets, ja que la representació d’aquestes feres és versemblant comparada amb els animals. Aquest no és el cas del segon grup, on es troben el basilisc, l’àliga bicèfala, la cucafera i la tarasca, ja que sovint remeten a llegendes fantàstiques o combinacions de formes zoomòrfiques. Ara bé, paral·lelament a aquestes dues famílies, també existeix una altra catalogació que no és excloent; és a dir, una sola figura pot compartir diferents categories. Així doncs, hi ha les feres de foc –que fan ús d’artefactes pirotècnics–, les de protocol –que surten en dates molt concretes–, els cavallets –cada figura és portada per una persona i actuen en grup– i, finalment, les figures d’animació i infantils.

Animals reals

1.
Lleó de Lleida

Protocol

És una figura relativament recent, ja que es va crear el 2008, pesa 25 kg i ha visitat llocs com Colòmbia, Suècia i enguany també anirà a Àustria.

Cargando
No hay anuncios

2.
Mulassa de Barcelona

Protocol i foc

La història de la fera es remunta al 1568. Pot ser una fera de foc que llança espurnes de quatre punts de la boca o actuar en els actes protocol·laris, quan porta un ram de flors a la boca o al coll.

Cargando
No hay anuncios
3.
Xut de Solsona

Protocol

El Xut és una burla a la majestuosa Àliga de Solsona, símbol i honor de la ciutat. Totalment contrari a una àliga, ja que és un ésser més aviat grassonet, de cap i ulls grossos, un ésser noctàmbul i més aviat lent.

Cargando
No hay anuncios
4.
Cavallets de Torredembarra

Cavallets i protocol

El Ball el formen quatre genets cristians a cavall i quatre soldats turcs que van a peu, a més de la figura de l’àngel. Els quatre cavallets reben els noms de Tamarit, Vernet, Olzinelles i Icart, noms que corresponen a senyors de la baronia de Torredembarra dels segles XIII i XIV.

Animals fantàstics

1.
Basilisc de Reus

Protocol

La idea principal va sorgir ara fa uns deu anys, durant una conversa entre dues persones en un bar de Reus amb la voluntat de recuperar aquesta figura. La llegenda explica que el Basilisc neix d'un ou de gall, fecundat per una serp i covat per un gripau; això explica les seves peculiars característiques.

Cargando
No hay anuncios
2.
Àliga de Tarrega

Protocol

És considerada la figura de més honor de la ciutat. L'Àliga de Tàrrega és bicèfala, amb motiu de l’escut de la vila, herència de la casa dels Àustria, que tenen aquest símbol a la corona.

Cargando
No hay anuncios
3.
Tarasca de Barcelona

Protocol i foc

La bèstia amb cap de felí humanitzat i cos de tortuga té una doble funció, treure foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llançar aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris. La fera té origen llegendari i sempre és portada per la colla de la Barceloneta.

4.
Cucafera de Tortosa

Protocol i foc

La bèstia s’ha convertit en un dels símbols més emblemàtics de la ciutat de Tortosa. Tal com explica Joan Amades al Costumari català, n’hi ha tres, una de gran que representa la mare i dues de petites, les seves filles.

Cargando
No hay anuncios

El 2019, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular va iniciar un projecte que consistia a escanejar en 3D les diverses figures del bestiari popular català. L'objectiu principal del projecte és contribuir a la conservació i recuperació del patrimoni material, gràcies a la facilitat de les noves tecnologies, a més d'apropar la cultura popular a nous públics a través d'eines i llenguatges innovadors.

Els arxius 3D són d'accés lliure i es poden consultar o descarregar a través d'un lloc web que funciona d'inventari. Així, tots podem conèixer i gaudir de part del catàleg de bèsties populars a través de la pantalla.

Cargando
No hay anuncios
Infografia al paper de l'ARA Diumenge
Cargando
No hay anuncios