Si seguiu habitualment les novetats gastronòmiques de Barcelona (una tasca ingent i a la qual és pràcticament impossible seguir-li el ritme) us deveu haver adonat que moltes de les obertures dels últims anys es defineixen com a restaurants de platillos. És una tendència cada cop més estesa perquè aquest concepte et permet tastar moltes coses diferents i equivocar-te menys, perquè si el plat no et fa el pes, ja en vindran més. A banda, una cosa és menjar bé i l’altra sortir rodolant. Aquesta fórmula permet ajustar bé quantitats i en general la gent en surt contenta. Una fórmula d’èxit per a cites o sopars de parelles. Us proposo cinc llocs que ho fan molt bé i amb més amor.

Començo per un dels meus preferits: el Blavis, al carrer Saragossa. El Marc a la cuina, el Paco a la sala i una pissarreta amb els clàssics a una banda i el que tenen del dia a l’altra. El Paco ho explica tan bé que els vols tastar tots. És un local petit (reserveu sempre, es pot fer per WhatsApp) sense cap artificiositat. Tenen un públic fidel que sempre l’omple. De vegades penso que millor no descobrir-lo a gaire gent perquè és una autèntica joia, però què seria de la vida si no compartíssim el que és bo.

Al carrer Santaló hi trobem el Bambarol. Una meravella en una zona perillosa, ja que a la part alta hi ha molt gat per llebre, o si més no factures lleugerament més altes que en altres barris. No és el cas d’aquest fantàstic restaurant. El menjar és espaterrant, el preu correcte i hi ha un personal de sala amb molt d’ofici. Són dels que s’enrecorden de qui repeteix i del que vau menjar l’últim cop que hi vau ser. Feu-los cas si us recomanen alguna cosa, no us en penedireu. És un local molt més gran que el Blavis, però també cal anar-hi amb reserva.

Al carrer Manso hi trobem el Maleducat. Només pel seu biquini de steak tartar ja hi faria parada i fonda. És més modernillo (si se’m permet l’expresssió) que les altres dues propostes, l’estètica del local és molt bonica i va en consonància amb el canvi que ha viscut els últims anys el barri de Sant Antoni. Si heu quedat amb gent que encaixi en aquest perfil, els encantarà aquesta fonda gamberra (dit en positiu).

Al Fort Pienc, molt a prop d’Arc de Triomf, hi ha el Contracorrent Bar. A banda de tenir una teca brutal, la proposta de vins és de traca. I si no en tens ni idea no passa res, perquè l’Anna, la sommelier, t’assessora de cine. A banda, quan porten el compte no semblen preus de Barcelona (llegiu això com el més gran dels elogis).

Per acabar, anem a Gràcia a un dels restaurants que si has de triar tu segur que et fan quedar bé: La Panxa del Bisbe. Tapes de temporada excel·lents i postres, que per a mi són sempre obligatòries, també boníssimes. És un d’aquells llocs amb molt caliu on t’hi sents molt a gust. Una fantàstica opció que pot agradar tant a mil·lennials com a boomers. Rosalía va dir a Twitter que era un dels seus preferits de Barcelona. Té bon gust. Tra, tra.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.