Si vas a un restaurant italià i està ple d’italians, bon senyal. Si vas a un restaurant japonès i està ple de japonesos, bon senyal. I si vas a un restaurant xinès i està ple de xinesos, bon senyal. Avui ens dediquem a aquests últims. A Barcelona hi ha una important comunitat xinesa que comparteix delícies gastronòmiques i plats sorprenents. Avui us parlaré de dos dels meus preferits.

El primer de tots és el Dream Café. No us sonarà gaire xinès però si el busqueu a Google veureu que el nom també està escrit en dos idiomes (de fet passa amb tots els llocs autèntics). Al peu del canó hi ha la propietària, a qui no se li escapa res, i un cambrer amb un carisma estratosfèric, el Juan. La carta és molt extensa, i d’entrada costa decidir-se, així que confieu en el Juan, que us ajudarà. Gràcies a ell tenim plats que s’han convertit en obligatoris: una mena de carn esmicolada que serveixen amb enciam i salsa de cacauet (la idea és que t’has d’anar fent farcells), arròs amb verdura seca, fideus de moniato, i l’albergínia, que crec que és el plat més calent de la història. Fan hot pot, aquella sopa que va al mig i on vas coent tot d’ingredients. És una activitat divertida però molt hivernal. També m’agraden molt les boletes de coco i sèsam com a postres. Hi ha opcions vegetarianes, però digueu-ho d’entrada per evitar ensurts. L’estètica del local no és el factor més rellevant. Si voleu un restaurant bonic i refinat, no és el lloc. És un indret per tastar menjar autèntic i econòmic. És al carrer Viladomat, gairebé tocant al Paral·lel.

El segon restaurant el vaig descobrir gràcies a Twitter. Manel Ollé, que és professor titular d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la UPF, va fer una piulada recomanant un “petit i molt bon restaurant xinès, especialitzat en «creps xineses»”. La meva sorpresa va ser que, al buscar on era, resulta que hi passo sovint per davant i no l’havia vist. És al carrer València, entre Muntaner i Aribau, i es diu Bar Creperia Xianhui Jie. És un lloc discret, però quan hi vas t’adones que hi ha força moviment, també de gent que ve a buscar menjar per emportar-se. El públic principal són joves xinesos. Les creps, que es diuen jianbing, són molt diferents de les que podeu tenir al cap. Podeu veure com les fa la propietària, perquè té els estris a la finestra que dona al carrer. Porten ou, sèsam, ceba... i hi pots afegir porc, ànec, espinacs... He vist que ho acompanyen amb llets vegetals com llet de soja verda, llet de soja vermella, llet de soja amb dàtils... Jo no les he tastat, encara. Aquest tipus de creps a la Xina són molt populars. Les serveixen en dues meitats, són grosses i omplen. Et porten un sobre de paper perquè te les puguis menjar amb les mans. Tenen alguns plats més, però no gaires. Destacaria els fideus de moniato. Us preguntaran pel picant: si no souheavy users, digueu que poc, perquè ja en tindreu prou. Si hi aneu, potser m’hi trobareu, perquè aquest lloc genera addicció i està molt bé de preu.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.