Edició
Idioma

Diumenge

El fotògraf atòmic, els 'liquidadors' i altres fotografies de l'accident nuclear de Txernòbil

Quins són els fotògrafs i quines les imatges menys conegudes amb què van documentar el desastre nuclear més greu de la història?

Diumenge
Xavier Bertral
19/07/2023
14 imatges

BarcelonaEl dissabte 26 d'abril de 1986 hi va haver un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Minuts més tard es va produir una explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli per sobreescalfament. Aquest va ser el primer accident nuclear de la història classificat amb el nivell més alt de l'escala internacional, un nivell que només es va tornar a assolir l'accident nuclear de Fukushima l'any 2011.

Després de l'explosió, el reactor de la central ucraïnesa es va incendiar, i es va trigar deu dies a apagar l'incendi. D'aturar la fuga radioactiva se'n van ocupar els anomenats liquidadors. Els equips de treball estaven composts per bombers, obrers i científics de la indústria nuclear, soldats, enginyers de mines i geòlegs, majoritàriament. Tot el personal no militar era voluntari. La majoria van acabar malalts o morts.

La primera fotografia de Txernòbil
1 de 14 Igor Kostin / RIA Novosti / Getty Images
La primera fotografia de Txernòbil

Dosimetristes mesurant la radiació després del desastre de Txernòbil. Igor Kostin, fotògraf de l'agència de premsa Novosti, d'Ucraïna, els va acompanyar en un vol en helicòpter, per damunt del reactor número 4, destruït per l'explosió. Kostin va ser el primer fotògraf enviat al desastre nuclear. Ningú més hi va estar fent fotos l'endemà de l'accident. De fet, des d'aquell 26 d'abril del 1986, Kostin va haver de tractar-se tota la vida a causa de l'exposició a la radiació.
El fotògraf atòmic
2 de 14 Shone / Getty Images
El fotògraf atòmic

Igor Kostin ignorava completament el que estava a punt de fotografiar quan es va enlairar en aquell vol i en els dies posteriors per documentar la feina dels liquidadors. Es va exposar a la radioactivitat i això va canviar la seva salut per sempre. Va fotografiar una part important de la història de la humanitat i la seva figura va aparèixer en pel·lícules i series, i va inspirar fins i tot alguns fragments del llibre La pregària de Txernòbil, de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx. A la imatge, Kostin, acompanyat d'un col·lega de l'agència Novosti, mostra les dues fotografies que van fer la volta al món i li van donar el World Press Photo.
Els 'liquidadors'
3 de 14 Igor kostin/ Getty Images
Els 'liquidadors'

Un grup d'especialistes en descontaminació es dirigeix en bus al lloc de l'accident de la central nuclear de Txernòbil, per realitzar tasques de descontaminació. Prop de 600 mil persones van treballar en les feines. En alguns casos un minut sobre el sostre del reactor va significar perdre la vida. La missió era recuperar el material que s’havia escampat amb l’explosió i tornar-lo a tirar a l’interior de la central per poder sellar-la amb la càrrega radioactiva dins.
El primer a arribar
4 de 14 Igor Kostin / RIA Novosti / Getty Images
El primer a arribar

Un grup de bombers de la ciutat de Prípiat lluitant per evitar que el foc s'estengués als altres reactors de la central nuclear, el 26 d'abril del 1986.
40 segons
5 de 14 Igor Kostin / Getty Images
40 segons

Un equip de liquidadors es preparen per accedir a la teulada del reactor número 4. A l'inici es va intentar netejar els residus radioactius del sostre amb robots alemanys i russos, però les màquines no van poder fer front als nivells de radiació extrems, i les autoritats van haver de prendre la decisió de fer la feina amb humans. En algunes zones, els treballadors no podien exposar-se més de 40 segons abans que la radiació arribés a la dosi màxima autoritzada per a tota la seva vida.
Abandonar-ho tot
6 de 14 Solovyev / TASS / EFE
Abandonar-ho tot

Ciutadans carregats amb els seus efectes personals abandonen casa seva, obligatòriament evacuats, els dies posteriors a l'explosió. Poblacions com Prípiat van esdevenir ciutats fantasma dins la zona d'exclusió decretada per les autoritats.
Els efectes de la radiació
7 de 14 Gueorgui Pinkhassov /Magnum Photos / Contacto
Els efectes de la radiació

Un nen de la zona d'exclusió a la Clínica de Diagnòstic de Medicina de la Radiació de Minsk, a Bielorússia.

Radioactivitat
8 de 14 Mondadori Portfolio / Getty Images
Radioactivitat

Un home amb una màscara antigas prenent una mostra del sòl per mesurar la radioactivitat, a prop de Txernòbil, el 1986.
'Untitled project from Chernobyl'
9 de 14 MAXIM DONDYUK
'Untitled project from Chernobyl'

L'endemà del desastre, els funcionaris soviètics van decretar l'evacuació de Prípiat i els voltants. Cap resident no hi ha tornat mai més. El territori es va convertir una zona d'exclusió de 1.000 milles quadrades, on el fotògraf ucraïnès Maxim Dondyuk es va aventurar anys després, a recuperar pel·lícules dels arxius familiars on des del 1986 es podrien sota una gruixuda capa d'escombraries i fang. La majoria de les pel·lícules van ser danyades per la radiació, els fenòmens atmosfèrics i el temps. Aquest negatiu va ser localitzat pel fotògraf al poble de Rudnia-Veresnia i forma part del seu projecte 'Untitled project from Chernobyl'.

Una imatge inèdita
10 de 14 Aleksandr Shubovskiy / Contacto Photo
Una imatge inèdita

Negatiu fotogràfic descobert entre la documentació de la central de Txernòbil. A la fotografia es veu el treballador Aleksandr esmorzant al sostre del reactor a l'inici dels anys 80, quan es va muntar la pila de ventilació. Xubovski, que treballava dins d'un equip d'instal·lació combinat, va organitzar amb els seus companys una petita sessió de fotos pel seu compte. No van arribar a revelar la pel·lícula, la van desar en un armari i quan van haver d'abandonar la ciutat, el 1986, allà es va quedar. Anys més tard, va aconseguir entrar al seu pis, saquejat, a l'evacuada Prípiat, i va descobrir un paquet intacte amb pel·lícules. Se les va endur a casa i durant gairebé 40 anys se'n va oblidar de nou, fins que ara han aparegut a la llum pública.
Víctimes
11 de 14 Vladimir Mashatin / EFE
Víctimes

Una dona i el seu fill, tots dos afectats de càncer a conseqüència de la radiació del reactor nuclear de la planta de Txernòbil que va explotar el 1986, en un hospital de Minsk.

El museu del desastre
12 de 14 Francois LOCHON / Getty Images
El museu del desastre

Una foto del Museu Nacional d'Ucraïna, a Txernòbil, on es veuen els treballs de desinfecció de vehicles a l'accés de la zona d'exclusió.
Anys de radiació
13 de 14 The Asahi Shimbun / Getty Images
Anys de radiació

Treballadors encarregats del desmantellament se sotmeten als controls de la radiació abans de sortir de l'estació de Slavutitx quatre anys després del desastre de Txernòbil, l'1 de juliol de 1990.
Un calendari del 1986
14 de 14 GLEB GARANICH / REUTERS
Un calendari del 1986

Un calendari a la paret d'una casa del poble abandonat de Zalissia, prop de la central nuclear de Txernòbil, Ucraïna, el 12 d'abril del 2021.
stats