Una jornada de treball al camp, una celebració, una escena familiar, un paisatge o unes festes patronals. Instants diversos de la vida quotidiana als quals els nostres avantpassats donaven especial valor i que consideraven dignes d'immortalitzar en una fotografia. Què haurien pensat els nostres avis, besavis i rebesavis d'aquesta època nostra en la qual molts de nosaltres, des de la comoditat del nostre mòbil, ens fem diverses selfies al dia i ens intercanviem milions d'imatges banals a cop de clic? El que per a ells era una vivència única, digna de preservar i testimoni valuosíssim de la seva existència i d'una època, s'ha transformat en pocs anys en una cosa efímera, el valor de la qual caduca en poques hores, però que també reflecteix a la perfecció com és la nostra vida i com són els nostres valors en aquest primer quart de segle XXI.
El que va començar com una exposició al Castell de Los Olmos —un petit poble del Baix Aragó—, s'ha acabat convertint en un treball documental en el qual, any rere any, els veïns miren de recopilar i documentar amb fotografies la història del poble. Un arxiu sovint dispers a Barcelona, a Saragossa o a València, entre altres llocs, fruit dels fluxos migratoris del camp cap a les ciutats.
En aquesta imatge, la tia Rosalía fotografiada davant de casa seva, on gairebé tothom del poble la recorda.
A través d'aquestes fotografies, cedides majoritàriament pels veïns, es poden recórrer moments preciosos i únics captats per l'objectiu de la càmera en diferents èpoques: des de finals del segle XIX fins als nostres dies.
En aquesta imatge veiem els germans Fabregat, en una imatge presa, probablement, a finals dels anys 40 o principis dels 50.
Una jove ventant el blat acompanyada de tota la seva família. La forca, el trill, els rampills i altres estris que avui dia sovint decoren les cases dels pobles eren llavors eines quotidianes i imprescindibles per treballar i omplir el graner.
Imatges com aquesta d'una nevada històrica avui dormen dins d'una capsa en cases de ciutats com Barcelona, Saragossa o València, fruit dels fluxos migratoris i del moviment de persones del camp cap a les ciutats. És la memòria de l'Espanya buidada.
El present també té cabuda en el fons documental. En aquest cas, amb una fotografia de Mariano, un veí molt estimat que ens va deixar recentment i a qui, a partir d'ara, futures generacions també recordaran somrient mentre saludava des del balcó de casa seva.
Quatre joves participant en demostracions d'habilitat amb rucs, cap a finals dels anys 60, durant la festa major. Eren temps en què els animals de treball compartien espai amb les persones, cosa impensable avui en dia. De rucs ja no en queda cap.
Algunes de les imatges recuperades tenen un enorme valor històric, ja que s'hi poden apreciar elements de la vestimenta, l'utillatge i el paisatge, que en un futur permetran acostar-se a la realitat de la vida als pobles.
Els espais i carrers de Los Olmos han canviat amb el pas dels anys, però la majoria mantenen intacte el seu traçat. Per on abans passava la processó de Setmana Santa, ara hi ha unes escales que fa anys van obligar a canviar-ne el recorregut.
En les dues edicions de la mostra que s'han celebrat fins ara, resulta tan interessant allò que es pot veure gràcies a la recuperació d'imatges que semblaven oblidades com les converses que s'han generat entre els veïns i els records que s'han compartit. La memòria es construeix i es recupera de manera col·lectiva.