La pèrdua de les llibertats: ‘Victus’, una gran veritat sobre moltes mentides

Sabíem que l’11 de setembre Barcelona va caure definitivament a mans de Felip V, i que una setmana després el castell de Cardona va capitular. Sabíem que la victòria de Felip V va suposar la supressió dels òrgans de govern de Catalunya i la imposició de les institucions i lleis de Castella pel Decret de Nova Planta del 1716. Però no en coneixíem gaires detalls. Victus (La Campana, 2012), d’Albert Sánchez Piñol, ha omplert aquest buit per a una gran majoria de lectors. Des de fa tres anys, l’historiador Agustí Alcoberro ha inclòs la novel·la entre les lectures recomanades dels graus d’història i arqueologia de la Universitat de Barcelona, i ens ofereix algunes reflexions sobre l’obra. En primer lloc, sobre la llengua (va ser escrita en castellà): “ Victus parteix de la lectura de Fin de la nación catalana, de Salvador Sanpere i Miquel (1905), i de les magnífiques Narraciones históricas redactades a l’exili per l’austriacista Francesc de Castellví. Probablement per això el llibre només es podia escriure en castellà”, diu Alcoberro. Pel que fa al protagonista, assenyala que “Sánchez Piñol només recupera de la història un nom: Martín Zuviría. Però l’autèntic Zuviría era navarrès i oficial de cavalleria, res a veure amb l’enginyer català de la novel·la. Tota la seva biografia resulta pura ficció”, subratlla.

Memòries fictícies

Pel que fa al punt de vista, “ Victus són unes memòries dictades pel fictici Martín Zuviría, a la seva vellesa a l’exili austríac. El punt de vista és volgudament subjectiu, i ni tan sols té per què ser el de l’autor. La seva valoració de grans personatges com l’últim conseller en cap, Rafael Casanova, resulta absolutament mediatitzada per la memòria d’un oficial que va actuar en l’entorn íntim d’Antonio de Villarroel en un moment en què la lògica militar i dinàstica d’aquest es contraposava a la civil, patriòtica i republicana de Casanova. Res a veure amb una anàlisi objectiva o desapassionada dels fets”. Finalment, un anacronisme flagrant: “El Zuviria de Victus s’arrela definitivament a Barcelona quan compra (i s’hipoteca) un pis al barri del Born. Doncs bé, la propietat horitzontal va ser una conquesta legal de la Segona República, més de dos-cents anys després dels fets esmentats. A començament del XVIII la propietat es mesurava per unitats íntegres, del terra fins al cel i, per tant, a les ciutats, per finques o edificis”.

“I tanmateix Victus és llegit cada any amb interès, admiració i respecte pels meus alumnes”, una condició que comparteix amb un altre gran clàssic: I promessi sposi ”, d’Alessandro Manzoni. “És una gran veritat construïda sobre moltes mentides. Com correspon a una gran novel·la històrica”, conclou Alcoberro.

'1714' o com convèncer els catalans que canviïn de rei

“Vaig triar volgudament un protagonista anglès, en John Sinclair, perquè això em permetia prendre distància respecte al fervor combatiu de la gent que va intervenir en els fets de la Guerra de Successió”, revela Alfred Bosch, autor de la trilogia 1714. En l’obra, Sinclair rep un encàrrec molt especial del seu govern: ha de convèncer els catalans que canviïn de rei a favor de Felip V.

Publicada abans que sortís Victus, quan encara pràcticament no hi havia literatura ambientada en el setge i caiguda de Barcelona en la Guerra de Successió, va contribuir a popularitzar la data del 1714. Bosch, actual cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i autor d’altres novel·les històriques, com ara L’atles furtiu, respecta en aquesta obra els personatges històrics més rellevants (Casanova, Berwick,Villar-roel, Moragas, FelipV...), però s’inventa els que condueixen una trama amb amor i guerra.