Defensors del medi ambient
Diumenge 07/10/2022

"Ningú em tornarà el meu pare. Ningú hauria de morir per l’aigua"

Sebastián Alonzo, ambientalista guatemalenc, és un dels 1.773 defensors de la terra assassinats durant l'última dècada. Dos periodistes han investigat la seva mort i expliquen a l'ARA, entre altres mitjans internacionals, la seva lluita

Text: Paloma Dupont de Dinechin / Fotografia: Nicola Zolin
15 min
En Juan Alonzo plorant damunt la tomba del seu pare.

IxquisisLa Juana, de vuit anys, acaba de sortir de l'escola. La temperatura ronda els 40 ºC, una situació habitual el mes de maig al Valle d'Ixquisis, al nord de Guatemala. Sense gairebé temps de treure's la motxilla i completament vestida, com de costum, se submergeix al riu Pojom, el més pròxim de casa seva. Es queda allà fins que se li arruga la pell. En Juan Alonzo, de trenta-tres anys, observa la seva filla a la vora de l'aigua: el riu pel qual el seu pare va morir fa cinc anys. 

Des que va ser assassinat, la nena i els seus altres tres fills són la seva única raó de viure. A Yulchén Frontera, un dels vuit pobles d'Ixquisis, ningú ha oblidat la violenta mort del vell camperol, el patriarca de la localitat. Des de llavors, són conscients que la seva supervivència penja d'un fil.

Nens i joves d'Ixquisis al riu Pojom.

En Juan i el seu pare s'havien compromès a protegir els recursos naturals. Com a agricultors, es guanyaven la vida tranquil·lament cultivant cafè i cardamom. Tres rius reguen la vall: el fosc riu Negro, el tranquil riu Pojom, que apassiona els nens, i l'ample i poderós riu Yalowitz. En Juan explica que ell i el seu pare marxaven abans que sortís el sol, matxet en mà, a netejar els camps. Tornaven després de llargues hores, sota un sol abrasador, carregant el fruit de la seva feina damunt les espatlles. 

La vida d'en Juan va canviar el 17 de gener de 2017. Aquell dia el seu pare va ser assassinat en una manifestació contra la construcció de dues centrals hidroelèctriques a la vall. "Amb el meu pare, mai vam faltar a una sola manifestació per defensar els nostres rius, les nostres muntanyes. Com a indígenes, era el nostre deure", recorda.

En Juan amb la seva filla en braços.
En Juan Alonzo amb la seva família.

Com totes les persones grans, el seu pare, Sebastián, de seixanta-vuit anys, era respectat. La seva veu tenia importància a les assemblees comunitàries, on es prenen totes les decisions essencials.

L'any 2013 en Sebastián i el seu fill es van adonar que el riu que rega les terres de Yulchén Frontera estava amenaçat pel projecte hidroelèctric de l'empresa Energía y Renovación i van decidir oposar-s'hi. Els seus cultius requerien molta aigua i l'empresa preveia construir un túnel per desviar el riu. La vida de la seva família depenia d'això. No permetrien que aquest projecte es construís damunt de les seves terres. 

Una muntanya dinamitada

Tot i l'oposició d'una part de la població, l'empresa va començar les obres i el riu Pojom va ser desviat. Una muntanya considerada sagrada per la població va ser dinamitada per permetre el pas de l'aigua. Energía y Renovación també té previst desviar quatre rius més: Primavera, Varsovia, Palmira i Negro. El 2017 es va completar el 30% del projecte final. L’aigua va començar a escassejar i les famílies, que viuen principalment de l’agricultura, estaven preocupades.

"Sense aigua s’ha acabat tot per a nosaltres! Faig servir l’aigua del riu des de les cinc del matí per escalfar el cafè, per cuinar i per beure com totes les famílies d’aquí", confirma la Catalina, una pagesa de Bella Linda, que està embarassada del cinquè fill: "El millor futur que podem donar als nostres fills és preservar l’aigua", afegeix. 

Criatures vestint-se després de remullar-se.
Un peix pescat al riu Pojom.

Per defensar el seu principal recurs, la família Alonzo va anar a la manifestació amb els seus companys de lluita. "Érem unes sis o set-centes persones de tots els municipis de la regió. Vam anar a veure un túnel construït per l’empresa a prop del riu Negro, que l'anaven a desviar pel projecte hidroelèctric. En aquell moment vam sentir els trets", diu en Juan. 

Homes armats van disparar a la multitud. Espantats, els manifestants, encegats pels gasos lacrimògens llançats per la policia, van fugir. En Sebastián Alonzo va quedar-se immòbil a terra amb la samarreta verda tacada de sang. Va estar-se allà quatre hores sense assistència mèdica. Quan els seus amics van tornar, el van trobar inconscient, sagnant i amb dues ferides de bala: una a la nuca i l’altra a l’estómac. 

"El meu oncle em va obligar a fugir amb la resta i, quan vam tornar, el meu pare era a terra, amb ferides de bala i un cop de matxet a la galta", recorda en Juan. Sebastián Alonzo va morir unes hores després mentre era traslladat a l’hospital equipat més pròxim, a Santa Cruz Barrillas, a tres hores d’Ixquisis. "El meu pare va morir per defensar els nostres drets", repeteix en Juan. El nom del seu pare figura a la llista dels 1.773 ecologistes assassinats els últims deu anys, segons l'últim informe de Global Witness, publicat el 29 de setembre. De mitjana, això representa que cada dos dies mor assassinat un ecologista. L’Amèrica llatina és el subcontinent més afectat i els pobles indígenes hi estan particularment exposats, ja que representen més d’un terç dels atacs mortals quan només constitueixen el 5% de la població mundial.

Una investigació que no avança

Cristian Otzin, advocat especialitzat en la defensa dels drets del poble indígena i contractat per la família Alonzo per investigar l’assassinat, creu que al Sebastián Alonzo li van disparar agents de seguretat privada de Energía y Renovación. "Aquesta és la hipòtesi més probable", afirma. En aquell moment, Energía y Renovación teni 12 guardes de seguretat de l’empresa Asteriscos Inversiones i vuit guàrdies de G4s Secure Solutions, tots ells amb permís d'armes. Segons la direcció d’aquests dos organismes de seguretat, no hi havia personal present quan es van produir els trets.