Han buscat la integració en el paisatge d’un entorn urbanitzat a través dels materials, però han singularitzat les formes. La casa concebuda per l’equip d’Àgora Arquitectura, aquesta casa sobre un sòcol de maó, és un exemple de com es pot, en certa mesura, mimetitzar una nova edificació sense haver d’imitar l’estil d’altres èpoques i, en canvi, responent a les necessitats, les possibilitats i la consciència actual de la necessitat de fer una construcció més sostenible. La presència de la terra argilosa de la zona, la dels maons i, sobretot, la de les nombroses teulades vermelloses que es veuen des de la parcel·la inspiren el que és el material més expressiu amb el qual està aixecada la nova casa. El maó de terra cuita, amb aquest to entre vermellós i ataronjat, és un dels pocs materials que s’han fet servir en aquesta construcció, que li atorga el paper de sòcol i de mur de tancament, però també de base de l’altre material predominant: la fusta. El maó conviu molt bé amb aquesta fusta, que es mostra natural, tant a la planta baixa de la casa com a la caixa –tota de fusta– col·locada a sobre. És a la planta alta on apareix el tercer material en qüestió: el suro que recobreix les façanes té una gran resposta climàtica i, a més, emblanquinat, afavoreix la integració en l’entorn.
Viure en una caixa de fusta arrelada a la terra
Casa sobre un sòcol de maó (Baix Llobregat). Obra d'Àgora Arquitectura
PalmaPerquè la parcel·la presentava dos nivells, amb una petita construcció a cadascun. Perquè la terra és argilosa, d’un to vermellós. I perquè està envoltada de cases, especialment en tres dels seus costats. Per totes aquestes qüestions preexistents es va anar definint la Casa sobre un sòcol de maó, nom que han donat al projecte els seus autors, l’equip d’Àgora Arquitectura, un estudi de Barcelona dirigit pels arquitectes Joan Canals i José Luis Cisneros.
Però no són només les condicions del context físic les que han contribuït a fer pensar aquest habitatge unifamiliar situat en una urbanització del Baix Llobregat. L’arquitectura ve sobretot condicionada per un projecte de vida, el dels que han d’habitar-la, per uns desitjos, uns costums i necessitats. En aquest sentit, el terreny permetia a una parella amb nens i gossos començar una vida als afores de Barcelona, sortir de la realitat de les comunitats de veïns, guanyar intimitat, espai per als fills per córrer i també per a l’hort. Sense allunyar-se més de 20 km de Barcelona, on vivien en un pis, la família ha guanyat molta qualitat de vida.
Una casa en dos nivells
Amb unes dimensions discretes de solar i aprofitant els dos nivells originals de la parcel·la, la casa és una caixa prefabricada de fusta, concretament CLT (fusta contralaminada), situada damunt d’uns murs apilastrats fets de maó que no només arrelen l’habitatge a la terra, sinó que dupliquen l’espai útil disponible. En total, 80 metres quadrats a la planta inferior i 80 més a la de dalt.
Des de l’exterior, el mur funciona com a guia pel recorregut pel jardí. També obre pas a una escala que, de manera senzilla però sens dubte escenogràfica, condueix cap a la part alta de la casa. El mateix mur és el que exerceix d’original i funcional sòcol, configurant una base més tancada sobre la qual troba estabilitat i suport la caixa de fusta, que és la planta superior, elevada, moderadament volada, extremadament lleugera.
De fet, la casa projectada per Àgora Arquitectura té molts nivells de lectura i una gran flexibilitat pel que fa a la manera d’habitar-la. La caixa de fusta de la planta alta és una casa completa que, com que està prefabricada, ha estat molt ràpida de construir. Des de la mateixa entrada, i gràcies a una gran lluerna, s’obre al cel una transparència zenital que agafa tot el sostre d’un bany naturalment ben il·luminat i que dona servei a les dues habitacions veïnes. Un espai únic per a la sala, el menjador i la cuina, aquesta parcialment amagada darrere un panell de fusta, no només s’obre al cel amb la lluerna, sinó a les millors vistes que té la casa. Un gran finestral o, més ben dit, una balconada francesa, de part a part, quan s’obre converteix la casa, sobretot la sala i la cuina, en un porxo on poder fer vida gaudint de l’aire del lloc. Això sí, un seguit de persianes enrotllables amorteixen la calor, alhora que garanteixen la intimitat de la casa en el moment que es vulgui preservar.
La planta de sota sembla un altre món, un món, però, ben connectat –a través d’una escala de cargol– i complementari amb el de la planta superior. Aquest nivell és el que manté la relació més directa amb la terra i està molt ben protegit per aquest sòcol que tant singularitza l’habitatge unifamiliar. Un mur en forma de T contribueix a la bona estabilitat de la caixa de sobre, i també distribueix l’interior d’aquesta planta baixa, que conté el tercer dormitori de la casa, un petit bany, una segona sala-estudi i un gran espai per als serveis. És en aquest nivell on es percep d’una forma més directa la convivència del maó amb la fusta. També és el lloc més fresc de la casa, on es podria habitar a l’estiu. De moment, però, la família ocupa tota la casa, a més d’un jardí amb hortet envoltat d’un doble mur en el qual el maó mostra la seva naturalesa foradada, que, tot i així, sap conservar la privacitat desitjada.