La memòria d’una ciutat són els grans esdeveniments, però també els detalls. Com a substància de la identitat popular, la memòria es pot recollir de moltes maneres. Per exemple, com ho fa la Col·lecció Històries del Raval que publica, amb molt d’encert, El Lokal, al carrer de la Cera. Aquesta llibreria llibertària, botiga de música i samarretes punk, que ha rebutjat dues vegades la medalla de la ciutat, és un dels pocs supervivents de la cultura alternativa dels anys vuitanta. Paradoxalment, aquest 2017 El Lokal celebra el 30è aniversari, entre projectes editorials i amenaces de desnonament.

Aquesta col·lecció de monografies sobre el barri del Raval, amb preus entre 2,50 i 3 euros l’exemplar, ens acosta als diversos enfocaments que pot adoptar la crònica urbana. Van començar amb un primer número dedicat a la indústria Morell y Murillo, del carrer de Reina Amàlia, que era un exemple d’explotació de les seves treballadores, i on l’any 1882 va esclatar una caldera i va causar 14 morts. La insurrecció d’una fàbrica, obra col·lectiva de l’Assemblea del Raval, explica com la situació es va anar degradant fins que les obreres van assaltar l’odiada fàbrica i hi van calar foc. El número 2, Digueu que parla el Noi del Sucre, d’Abel Escribano, ens acosta a la figura d’aquest activista social, a la seva tasca al barri i a la seva participació en el desafiament que va suposar la vaga de la Canadenca del 1919.

No obstant, és als darrers números on queda palès aquest acostament a la història petita, amb dos treballs sobre dos dels seus carrers. Així, el número 3 de la col·lecció, La calle olvidada, el signa la historiadora i escriptora Elsa Plaza, autora de novel·les com El magnetismo del viento nocturno i de la recerca dedicada a Enriqueta Martí, a qui Plaza va exonerar en el seu treball Desmontando el caso de la vampira. En aquesta ocasió, el seu objecte d’estudi és el carreró de Sant Antoni de Pàdua, amb els seus lladres, els seus casos criminals i les seves agrupacions cíviques, com la Societat Coral la Trompeta. Unes voreres de només 9 portals, desaparegudes en obrir-se l’actual rambla del Raval. Plaza aprofita la petita crònica d’aquest carrer per fer-nos un resum de l’evolució del barri, des de la seva condició d’hort urbà fins a la reconversió com a barriada obrera, on imperaven l’amuntegament humà i unes fàbriques irresponsables que abocaven els residus tòxics directament a la vorera. Una situació que no va millorar fins al pla de sanejament de Pere Garcia Fària, a la dècada del 1880.

El quart número publicat fins ara el signa Manel Aisa, president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i autor de llibres sobre el pistolerisme i la vaga de llogaters. En aquesta ocasió, a Estimat carrer Aurora fa un recorregut personal i íntim on surten retratats alguns dels seus veïns il·lustres, com l’escriptora Teresa Claramunt i el sindicalista Josep Pàmias. També els seus locals més populars, com la Pensión Escandinavia, que durant la postguerra amagava fugitius del nazisme, i el Teatre Proletari, que seguia l’estètica del teatre berlinès i del dramaturg Erwin Piscator. Fins i tot parla de l’aparició d’iniciatives com la Unión Cooperativa Cinematográfica Española, de la penya Alejandría de teatre d’aficionats i del Centre Internacional de Fotografia. Sense oblidar el bar La Bruixa i la casa de menjars Casa Tino, que va arribar a competir amb altres establiments dels voltants com La Trona, Can Lluís i Casa Leopoldo. Un recorregut calidoscòpic que ens ensenya el que sovint no surt reflectit als llibres d’història: la vida quotidiana de la gent.