De l’escombra al rentaplats: la insòlita història de vuit invents quotidians

Els estris que fem servir actualment per a les tasques domèstiques són més moderns del que semblen. Alguns van néixer amb una finalitat diferent, altres van arribar gairebé de casualitat i han acabat revolucionant les nostres rutines diàries.

És complicat decidir quins invents han suposat un abans i un després en la història de la humanitat. Sovint, el criteri per determinar quines creacions són de primera o de segona ésclassificar-les segons si van canviar el paradigma d’un determinat sistema i van crear-ne un de nou a partir del qual es van poder fer activitats que abans eren impensables. El foc, la roda, la pólvora, la impremta, el telèfon… Tots són invents que, sens dubte, han permès fer un pas de gegant en l’evolució de la nostra societat. 

Tanmateix, n’hi ha d’altres que no van néixer per canviar el rumb de la història, però que han permès simplificar-nos la vida. Tot i que sembli que l’escombra o el pal de fregar portin tota la vida dins les cases, es van desenvolupar durant el segle XIX i XX i compten amb històries curioses al darrere. Alguns invents van arribar per canviar i facilitar hàbits del dia a dia i ara no ens podem imaginar la nostra vida sense tenir-los a prop. 

L’escombra moderna

El concepte d’escombra actual, amb una superfície plana com la coneixem, va sorgir en un àmbit estrictament religiós. Els Shakers (també coneguts com a Societat Unida de Creients a la Segona Aparició de Crist) van ser els que la van perfeccionar, durant el segle XIX. Antigament, era un instrument molt utilitzat en assumptes relacionats amb la superstició i la màgia per tal d’escombrar els mals divins i humans d’un lloc. Existeix la superstició que no s’ha d’escombrar mai una casa nova amb una escombra vella. Podria portar mala sort. 

La rentadora

L’any 1908, Alva J. Fisher, un enginyer nord-americà, va patentar la primera rentadora elèctrica amb un tambor que podia rentar, escórrer i centrifugar la roba automàticament. La primera màquina per rentar roba s’atribueix a Jacob Christian Schäffer, un científic alemany del segle XVIII. El 1767 va dissenyar una màquina que consistia en un tambor de fusta amb pales internes que giraven manualment per agitar la roba amb sabó i aigua. L’empresa Balay va ser la primera a comercialitzar rentadores automàtiques a l’estat espanyol. Fundada a Saragossa l’any 1947 i especialitzada a fabricar transformadors de ràdio i reactàncies, l’any 1966 comença a introduir les rentadores a casa nostra. 

El rentaplats

L’any 1850, Joel Houghton va patentar una màquina per netejar plats, i a la dècada de 1860 Gilbert Richards i Levi A. Alexander van registrar altres aparells per rentar plats i tasses, cadascun millor que el model anterior. Tanmateix, el primer rentaplats modern el va crear Josephine Cochrane l’any 1886. El que feia que fos un aparell diferent de la resta era que tenia una sortida d’aigua calenta amb sabó a pressió a través d’una bomba accionada per un motor que podia rentar uns dos-cents plats en pocs minuts. A la dècada dels anys cinquanta es va reduir la mida dels rentaplats. La versió automàtica no va arribar fins a la dècada dels setanta, quan es va començar a introduir a les cases. 

L’aspiradora

L’any 1901 es va patentar la primera aspiradora. Creada per l’enginyer d’origen anglès Hubert Cecil Booth, la va anomenar Puffing Billyi era una màquina molt grossa que tenia un motor elèctric que aspirava la pols. Poc després va crear-ne una altra, la Trolleyvack, que feia servir un motor més petit. Altres enginyers van agafar el relleu de Booth i van desenvolupar models més petits. L’any 1906 es va presentar un aparell de “només” 150 quilos. A la dècada de 1930 es va presentar el primer model domèstic. 

La nevera

El nord-americà Thomas Moore va ser el creador de la primera nevera, un armari que refredava gràcies a barrejar gel i sal. La primera nevera elèctrica es va construir el 1927 i introduïa per primera vegada accessoris com calaixos i prestatges. Al segle XV es van començar a construir les primeres estructures arquitectòniques per conservar el menjar. Eren pous de neu coberts i orientats al nord. Entre els segles XVI i XIX es van començar a comercialitzar els blocs de gel. A casa nostra, els armaris-nevera van conviure amb les neveres elèctriques fins als anys seixanta, ja que molt poques persones es podien permetre tenir-ne pel preu i pel consum elèctric que suposava. 

El microones

Aquest aparell el va inventar Percy Spencer l’any 1945. Aquest científic estava investigant diferents maneres de millorar el funcionament del radar. Mentre treballava envoltat de magnetrons, uns dispositius que transformen l’energia elèctrica en microones electromagnètiques, va veure que la xocolatina que portava a la butxaca es va desfer. Després de fer proves diverses, va descobrir que l’exposició a microones electromagnètiques de baixa intensitat escalfava els aliments. Mesos després fabricaria el primer model de microones i l’any 1947 es va comercialitzar. Els primers microones eren molts grossos, necessitaven una instal·lació molt aparatosa i costaven uns 5.000 dòlars de l’època. 

La batedora

Ralph Collier va patentar el primer mecanisme batedor amb parts rotatòries el 1856 que es van anar perfeccionant amb els anys. El 1885, Rufus Eastman va presentar un model que podia batre al connectar-se a un petit motor elèctric. Les mans eren la millor eina per triturar, barrejar i batre amb l’ajuda de culleres grosses o del morter, fins a l’arribada de les varetes simples manuals de la cuina francesa del segle XIX. Aquest estri va entrar a l’estat espanyol cap als anys 70. El dissenyador industrial català Gabriel Lluelles Rabadà és reconegut com l’inventor de la Minipimer, la batedora amb les fulles a la punta d’un braç que connecta amb el motor. Treballava a l’empresa Pimer (Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas) que més tard va fusionar-se amb l’alemanya Braun. 

El pal i el cubell de fregar

Manuel Jalón, un enginyer aeronàutic nascut a La Rioja, va ser el creador del pal de fregar. A mitjan segle XX, durant la seva estada a la base aèria dels Estats Units va veure com es feia servir un pal de fusta amb unes tires de cotó a l’extrem per netejar. Els operaris submergien el drap en un cubell de metall ple d’aigua i l’escorrien amb un sistema de dos rodets. Quan va tornar a Espanya, va patentar els primers pals de fregar i també el cubell de plàstic que fem servir actualment. L’autoria d’aquest invent se’l van disputar amb Manuel Bellvis González, però finalment una sentència de l’Audiència Provincial de Saragossa va ratificar, l’abril de 2009, que la patent era de Jalón.