Info/gràfica

Invents quotidians

La humanitat avança a cop d'invent, però no tots canvien el rumb de la història, la majoria simplement ens fan la vida més fàcil.

Invents quotidians

Invent és una de les poques paraules que ens fan avançar com a societat només pel simple fet d’existir. L’evolució és un cicle de creació contínua d’eines noves que resolen problemes existents i modernitzen fórmules desfasades. Això sí, el com i el quan no sempre segueixen la lògica de la perspectiva històrica, que és una font de sorpreses. Exemples? Se cita la invenció de la roda com un dels invents clau de tota la història de la humanitat, i, encara que sembli mentida, va arribar força més tard que d’altres, a priori menys vitals, com la flauta o l’agulla de cosir.

De nous artefactes revolucionaris n’han anat apareixent sempre. Alguns han canviat la manera de viure i relacionar-se de les persones –com la locomotora de vapor, del 1804– i d’altres simplement ens han fet la vida més fàcil, des d’una maquineta de fer punta al llapis fins als cordons d’una sabata. Però tots coincideixen en el fet que s’han introduït en el dia a dia de la gent, i en algun moment han deixat de ser una novetat tecnològica per passar a ser un objecte quotidià. Els que no ho han aconseguit han desaparegut per sempre en l’anonimat, mentre que d’altres han passat a millor vida per pròpia obsolescència, com el vídeo o el disquet d’ordinador, que van viure una edat d’or però van acabar engolits per la modernitat. Ningú pot assegurar que objectes avui bàsics acabin primer en desús i finalment en l’oblit etern en menys temps del que podríem esperar. Només cal recordar que no fa tants anys Barcelona era una ciutat poblada de cabines telefòniques.

Ròmul Brotons ha agrupat els 301 invents més icònics de la història de la humanitat al llibre Invents. Des de l’utensili de pedra fins a la vacuna covid (Alberti Editor), un repàs per alguns dels grans avenços històrics però també per aquells invents quotidians amb els quals convivim. Aquí en recordem alguns avui imprescindibles.

105.
Paper

El xinès Ts’ai Lun va descriure la tècnica exacta de fabricar paper amb fibres vegetals

paper
1498.
Raspall de dents

Se’n descriu un fet d’os i pèl de senglar en un llibre xinès


Raspall
1660.
Llapis

Un fuster alemany va fer el primer llapis introduint una mina de grafit dins d’un cilindre de fusta per no embrutar-se

llapis
1810.
Menjar en conserva

El confiter Nicolas Appert va guanyar el concurs convocat per Napoleó per trobar un sistema de conservació d’aliments


menjar
1816.
Estetoscòpi

El metge francès René Laënnec va idear el primer giny per auscultar el cor


este
1840.
Segell de correus

El va posar en circulació el sistema postal britànic i elprimer duia l’efígie de la reina Victòria


sello
1853.
Agulla d'estendre

El nord-americà David Smith en va registrar la primera patent


agu
1868.
Grapadora

Charles Gould es va inventar unes grapes metàl·liques per relligar revistes


grapa
1871.
Xiclets

Thomas Adams en va comercialitzar els primers. D’aquesta primera marca en va quedar el nom genèric


xiclet
1873.
Pantalons texans

L’emigrant alemany Levi Strauss en va confeccionar, a Califòrnia, el primer model amb roba de sarja

texis
1885.
Bicicleta

John Kemp va reivindicar l’autoria del primer model de bicicleta tal com la coneixem avui


bici
1890.
Assecador de cabells

El perruquer francès Alexandre Godefroy va ser el primer a instal·lar-ne al seu saló de bellesa


iamte
1891.
Cremallera

Un enginyer de Chicago la va dissenyar per cordar sabates


1891
1899.
Clip

El disseny original era de forma triangular, però el noruec Johan Vaaler va patentar el model actual

clip
1903.
Bosseta del te

El comerciant Thomas Sullivan la va dissenyar per servir el te en dosis individuals

tete
1904.
Termos

Inventat com a estri de laboratori pel químic J. Dewar, un col·laborador seu el va patentar i fabricar per a ús comercial

termo
1913.
Mots encreuats

Publicats per primera vegada al dominical del New York World pel periodista Arthur Wynne

mots
1915.
Pintallavis

La versió actual d’aquest cosmètic en un tub autoregulable és obra del nord-americà Maurice Levy

pinta
1926.
Aerosol

Patentat per l’alemany Erik Rotheim, es va popularitzar a la Segona Guerra Mundial per expel·lir repel·lent de mosquits

aero
1930.
Cinta adhesiva

Invent desenvolupat pel treballador de 3M Richard Drew. El dispensador característic és obra de John Borden

jjj
1931.
Tampó vaginal

Inventat pel metge nord-americà Earle Haas, que el va registrar amb el nom de Tampax (tampon+pack)

tampax
1935.
Llibre de butxaca

L’editor anglès Allen Lane va publicar el primer volum de la col·lecció Penguin, en petit format, edició rústica i tapa tova

llibre
1938.
Bolígraf

Patentat per John J. Loud, un assaonador que buscava un sistema per poder fer anotacions sobre cuir i fusta

boli
1950.
Targeta de crèdit

Un banquer, un advocat i un empresari van fundar el Diners Club, que va emetre unes targetes per pagar a compte a restaurants

diners
1952.
Tetrabric

Inventat per trobar una alternativa més lleugera i higiènica a l’ampolla de vidre per a la llet


tetra
1952.
Codi de barres

Sistema patentat per Woodland, Johanson i Silver que combina elements de l'alfabet Morse i la tecnologia del cinema sonor


codi
1955.
Velcro

Creat per l’enginyer suís Georges de Mestral, el seu nom prové de velours (vellut) i crochet (ganxo)


velcro
1961.
Bolquer d'un sol ús

Marion Donovan va dissenyar un primer model confeccionat amb una cortina de bany. En va vendre la patent per un milió de dòlars


bolquer
1963.
Llauna de beguda

El mecànic Ermal Fraze va dissenyar un sistema per poder obrir les llaunes amb una anella

llauna
1967.
Calculadora de butxaca

L’empresa Texas Instruments en va fer un primer prototip que pesava més d’un quilo que mai s’arribaria a comercialitzar


calcu
1980.
Postit

Notes adhesives inventades per Arthur Fry, treballador de l’empresa 3M, per marcar el seu missal

postit
Infografia al paper de l'ARA Diumenge
Font: ‘Invents’ de Ròmul Brotons
stats