Un sector enorme

És força habitual des de fa uns anys que la recaptació del sector del videojoc sigui més elevada que la d’altres formats d’entreteniment com la música o el cinema. A part, malgrat la crisi que experimenta la indústria postpandèmia, la facturació dels videojocs a Espanya segueix a l’alça.

Tot i així, la facturació creixent contrasta amb la davallada d’unitats venudes, tant de consoles i accesoris com de videojocs en si. El decreixement de les vendes de maquinària pot ser a causa del moment generacional i del cicle de vida de les consoles de les principals empreses. Per exemple, caldrà veure l’any vinent l’impacte del llançament de la nova consola de Nintendo, ja que el model vigent porta al mercat des del 2017.

Finalment, pel que fa al volum de videojocs venuts, la disminució de la xifra total es pot justificar per un auge dels serveis de subscripció, similars a les plataformes d’estríming. Aquests serveis ofereixen grans catàlegs de títols –i molta quantitat d’hores d’entreteniment–, sense que l’usuari tingui la necessitat de comprar un joc en si.

Tendència cap al digital

Com passa en tants altres àmbits a la vida, la indústria del videojoc cada vegada és menys tangible i lliga la seva facturació a despeses virtuals. La facturació digital ja representa dues terceres parts de la facturació total, i la tendència és progressiva i contundent any rere any, i això enforteix el comerç en línia i els jocs digitals.

La caiguda de les vendes de hardware pot estar lligada a factors com els que esmentàvem abans, però la caiguda del joc físic és una ombra que fa temps que plana sobre el sector, a part d’infundar terror entre els jugadors amb un perfil més col·leccionista. Les botigues digitals, les aplicacions de mòbil i les subscripcions a serveis en línia segueixen creixent significativament.

Més jugadors, i més dones que homes

Si bé no totes les xifres de vendes augmenten, la de les persones que juguen a videojocs no té aturador. Els 22,1 milions de jugadors a l’estat espanyol el 2024 equivalen a gairebé la meitat de la població segons l’INE, o el que és el mateix: 1 de cada 2 persones juga a videojocs. Un fet destacable i que trenca un estigma habitual és que, tot i haver-hi força paritat de gènere, per primera vegada s’han registrat més dones entre els aficionats als videojocs.

L’edat dels jugadors

Sense tenir en compte el gènere, les dades indiquen que la gran majoria dels joves són aficionats als videojocs, sobretot en la franja dels 11 als 24 anys, en la qual les xifres superen el 90%. La xifra cau als 35-44 anys, amb 2 de cada 3 persones aficionades a jugar, i encara més significativament a partir dels 45, quan baixa fins a quedar-se només amb 1 de cada 3 persones amb l’hàbit de jugar.

Si bé la tendència sembla ser que amb l’edat s’abandona aquesta afició, cal tenir en compte que parlem d’un mitjà relativament jove i que les generacions més grans mai han acabat d’adquirir l’hàbit de jugar a videojocs. D’altra banda, la tendència de compartir el videojoc amb la família és una dada que ha crescut molt en els últims anys: ha augmentat fins i tot més del doble. La dada més recent diu que 4 de cada 5 progenitors comparteixen els videojocs amb els petits de la casa.

Hàbits i plataformes

Si ens endinsem més en els hàbits d’aquests jugadors, podem veure que el mòbil s’alça com la plataforma més estesa per jugar, però no gaire lluny de les consoles. Cal tenir en compte que alguns jugadors poden ser usuaris de diverses plataformes i que es comptabilitzen en més d’un percentatge.

Si parlem del temps de joc mitjà, a Espanya s’hi dediquen unes 8,2 hores setmanals, o el que equivaldria a poc més d’una hora diària. La dada difereix per gènere, i mostra que són ells els que hi dediquen més temps de mitjana. Cal tenir en compte també la freqüència de joc, ja que algunes persones només juguen esporàdicament al llarg d’un mes i d’altres hi inverteixen hores d’esbarjo diàries.

Finalment, pel que fa a altres països europeus, les hores augmenten de forma significativa als territoris més nòrdics, possiblement perquè el fred no permet fer tanta vida al carrer. Espanya sembla no diferir de la mitjana mediterrània, tot i que a la península Itàlica és on menys temps dediquen al joc.

Infografia al paper de l’ARA Diumenge