Per què l’abric de Greg Bovino evoca l’estètica nazi?
El que està passant darrerament a Minneapolis, amb la repressió violenta i les morts de civils en el context de protestes i expressions públiques de dissidència, resulta profundament incomprensible en una nació que, des de la seva fundació, ha elevat la llibertat a categoria d’essència patriòtica. Una llibertat instrumentalitzada de fa dècades com a pretext retòric per legitimar la vulneració sistemàtica de drets fonamentals. El simple fet que calgui desplegar forces paramilitars pels carrers per intimidar la població ja evidencia fins a quin punt la llibertat i la defensa dels interessos del poble americà, tan proclamades per Donald Trump, no eren res més que un joc de triler.
Entre patrulles, morts, persecucions i pallisses als carrers de Minneapolis, ha sobresortit especialment una figura: la de Gregory Bovino, mostrant amb aire desafiant i ufanós el rostre mentre molts altres agents de l’ICE l’ocultaven rere passamuntanyes. Bovino era fins aquest dimarts, que ha estat cessat, un alt comandament de la Border Patrol, central en l’estratègia migratòria de l’administració Trump. Tanmateix, el que ha cridat especialment l’atenció ha estat la seva indumentària.
Lluny de vestir l’equipament tàctic habitual, Bovino opta per una estètica que diversos periodistes han qualificat de retromilitar, amb una clara ressonància visual de la iconografia dels alts càrrecs del nazisme. La indumentària no és mai una qüestió anecdòtica: els règims feixistes van comprendre que l’estètica no era un simple ornament del poder, sinó una de les seves eines més eficaces. El periodista de Der Spiegel, Arno Frank, ho expressava amb una ironia punyent: Bovino “destaca d’aquesta multitud de matons de la mateixa manera que un elegant oficial de les SS destaca d’una multitud sorollosa de les SA. El tallat de cabells també és impecable; per al cosplay perfecte només li faltaria un monocle”.
Entre els elements de la seva aparença destaca l’abric greatcoat llarg, en lloc de les jaquetes operatives de tall funcional pròpies dels comandaments policials contemporanis. L’abric de Bovino, que renuncia deliberadament a la funcionalitat per abraçar una autoritat eminentment simbòlica, és llarg per accentuar la imposició, cenyit amb cinturó per marcar jerarquia i de rigidesa estructurada per transmetre disciplina. El color fosc, les xarreteres i els botons de llautó contribueixen a una imatge d’opacitat i distància que remet inevitablement a la indumentària dels oficials alemanys dels anys trenta i quaranta.
A aquesta peça s’hi afegeix l’ús del cinturó tipus Sam Browne, ample a la cintura i reforçat per una corretja diagonal que creua l’espatlla dreta. Concebut originalment pel general britànic del qual pren el nom –que el va necessitar després de perdre el braç esquerre per poder desembeinar el sabre–, aquest cinturó també va ser àmpliament utilitzat pels oficials nazis com a símbol de jerarquia i autoritat. El pentinat completa el conjunt: un tall d’arrel militar conegut com a high and tight, amb laterals i clatell extremadament rapats que deriven, sense transicions suaus, cap a una part superior lleugerament més llarga. Un pentinat que els règims feixistes van explotar intensament com a eina visual per uniformitzar els cossos, exaltar una masculinitat agressiva i fer visible la disciplina com a valor suprem.
Definitivament, han quedat enrere els temps en què, quan anàvem a votar, les paperetes dels partits feixistes semblaven una anècdota folklòrica i un motiu de sorna electoral. Cada cop són més i ja no s’amaguen ni demanen permís: s’exhibeixen, segurs que el context els és favorable, per ostentar sense complexos les seves vulneracions deliberades de drets fonamentals. I mentre alguns consideren exagerada la lectura d’aquesta estètica com a reminiscència nazi, potser no ho és tant quan es combina amb una determinada concepció del poder, de l’ordre i d’una iconografia que ja no necessita dir el seu nom per funcionar.