BarcelonaQuan els colonitzadors europeus van navegar per primer cop pel riu Amazones, li van posar aquest nom perquè pensaven que allà hi havia tribus de dones guerreres com les que descrivia aquell antic mite grec. Això –com la llegenda d'Eldorado– és pura "fantasia", diu l'arqueòleg especialista en l'Amazònia Eduardo Neves, però el que sí que s'ha provat com a cert és que en aquella selva que semblava inhòspita i inexpugnable hi havien viscut durant mil·lennis civilitzacions molt més nombroses i sofisticades del que aquells invasors sense escrúpols –i tots els seus descendents– mai haurien –o hauríem– imaginat.

Les noves tecnologies, i una mirada nova de molts científics i arqueòlegs, estan revolucionant els coneixements que tenim sobre l'Amazònia. S'ha descobert, per exemple, que sota el que és el bosc tropical més gran del món, hi ha restes de "grans ciutats" que van existir fa més de 2.500 anys, explica Neves. No eren ciutats com les maies o les inques, fetes a base de roca. "Els materials que es van fer servir eren sobretot la terra, agrupada fent monticles (que podien allargar-se durant quilòmetres), i materials peridors com fusta o la palma que no ha perdurat; i durant molts anys els arqueòlegs van pensar que allò que veien eren estructures naturals", apunta l'arqueòleg. Però ara, les dades per satèl·lit, els radars i altres tècniques han tret a la llum tota una nova visió de l'Amazònia. A la part que toca a Bolívia, per exemple, s'hi han trobat construccions que són "com piràmides de més de 20 metres d'alçada, com un edifici de set pisos", explica Neves, que és director del Museu d'Arqueologia i Etnografia de la Universitat de São Paulo.

Ara se sap, per exemple, que la selva amazònica està habitada des de fa 13.000 anys, la data més antiga en què s'han trobat evidències de presència humana, en concret en una zona propera a la ciutat brasilera de Monte Alegre. També s'han trobat evidències de fa 12.000 anys, però "sabem que fa uns 9.000 anys hi havia persones en moltes zones diferents". Ara mateix hi ha 6.000 llocs arqueològics en tota l'Amazònia. Entre les troballes, moltes ceràmiques que daten de fa fins a 7.000 anys.

"La visió de l'Amazònia com una zona inhòspita amb condicions molt difícils per a la presència indígena està sent enderrocada del tot. Les dades arqueològiques demostren que hi va haver moltíssima gent i que els indígenes que van viure aquí fa milers d'anys –alguns encara hi viuen– són els que van produir l'Amazònia tal com la coneixem avui", diu Neves. Es podria dir que un 20% de la selva amazònica va ser d'alguna manera plantada pels indígenes o, com diu Neves, "és el resultat de l'acció dels pobles indígenes". "Hi ha un tipus de terra molt fosc que és molt fèrtil i productiu, és el terra negre indígena, i ha estat produït pels indígenes", explica l'arqueòleg. Alguns estudis apunten que un 2-3% de l'Amazònia (que en conjunt ocupa més que tota Europa occidental) està coberta d'aquest sòl negre. Altres científics ho xifren en un 12%. Neves creu que totes són "estimacions conservadores".

La cosmovisió indígena

Però el canvi de visió de l'Amazònia no ha de ser només històric. També ha de ser ecològic. "És un error haver pensat que l'Amazònia era una selva verge; sempre va estar habitada pels pobles originaris que van mantenir l'equilibri amb la natura, però la visió del món occidental d'explotar aquesta natura és la que ens ha portat a la crisi actual", denuncia Patricia Gualinga, des de l'Amazònia equatoriana. Gualinga va ser una de les representants del poble quítxua de Sarayaku en la demanda que van presentar a la Cort Interamericana de Drets Humans, i que van guanyar. L'any 2012 una "sentència històrica" va aturar l'explotació petroliera al territori d'aquest poble indígena i va obligar fins i tot el govern de l'Equador a demanar disculpes. "Els indígenes som els que estem en la primera línia del front" en la lluita contra el col·lapse climàtic, remarca a l'ARA Gualinga.

Perquè la concepció de l'Amazònia com una selva "verge" ha estat també una idea interessada, producte d'una visió destructiva que pretenia justificar l'explotació dels seus recursos naturals. "És la visió de la selva com un cos de dona, per a la violació i la destrucció", assegura la periodista brasilera Eliane Brum, en el seu llibre La Amazonia. Viaje al centro del mundo. Brum fa anys que cobreix informativament l'Amazònia i ara fa una estada a Barcelona com a investigadora resident del CCCB, centre que el dia 12 de novembre inaugura l’exposició Amazònies. El futur ancestral, on planteja una mirada global al territori des del pensament, l’art, la ciència i l’ecologisme. L'any 2017 Brum va decidir mudar-se a viure a la ciutat amazònica d'Altamira, "l'epicentre de la desforestació i de la resistència contra el col·lapse climàtic". Des d'allà, s'ha unit a la lluita dels pobles amazònics no només per aturar la destrucció de la selva, sinó per combatre aquella visió antiga amb una de nova, o més aviat "ancestral", la visió de la natura que tenen els que Brum anomena "pobles selva".

No parla només dels indígenes. Des de fa més de tres segles, l'Amazònia està poblada per molts altres pobles; alguns són descendents dels colonitzadors, però molts d'altres, els que més es van endinsar en la selva i hi van fer arrels, són descendents d'esclaus fugits des de les grans ciutats brasileres. Comunitats que s'anomenen avui quilomboles o ribeirinhos, per exemple, la majoria descendents d'aquelles generacions de persones que van ser arrencades amb violència del continent africà per ser explotats en el suposat "nou món" i que es van amagar dins de la selva per recuperar la llibertat.

Indígenes i comunitats com els quilomboles comparteixen una mateixa manera de viure: "No pertanyen a la selva ni la selva els pertany a ells, sinó que són selva", i això "significa entendre's un mateix com a natura", diu Brum, que està convençuda que les ensenyances d'aquests pobles són essencials si volem sobreviure a la crisi climàtica. Només adoptant la visió –i fins i tot la cosmologia– d'aquests pobles podrem salvar del planeta, començant per salvar "la massa més gran de plantes que fan la fotosíntesi" i "el motor de carboni més gran del planeta", com defineix l'Amazònia el científic brasiler Antonio Nobre. La importància ecològica de l'Amazònia per a l'equilibri del planeta és cabdal, com recorda Nobre. Però els indígenes ho saben des de fa mil·lennis.

"De l'Amazònia flueixen energies de vida, flueixen com fils invisibles amb tota l'energia de vida per mantenir l'equilibri a tot el planeta Terra", afirma Patricia Gualinga. Diu que va aprendre això del seu pare, que li deia que "hi ha fils invisibles que connecten la vida i que tota la natura es comunica, cada ecosistema està interconnectat i, per tant, cada ésser humà també ho està". És un dels coneixements ancestrals del seu poble, els Sarayaku de l'Amazònia equatoriana. Però també és una màxima confirmada per la ciència occidental.

L'Amazònia és "un cor que batega"

"La connexió del bosc amb l'atmosfera és increïblement poderosa i increïblement efectiva. Molt més que el CO₂ que capta i l'oxigen que genera, el bosc amazònic té un impacte en el cicle de vida de l'aigua i de l'energia que és molt més important", explica Nobre, autor de l'informe que el 2014 ja ho pronosticava, El futur climàtic de l'Amazònia. Per videoconferència des de Suècia, on viu ara, Nobre explica que "per tota la conca de l'Amazones, la quantitat d'aigua que passa de les plantes i els arbres cap a l'atmosfera en forma de vapor és més gran que la quantitat d'aigua que flueix pel riu Amazones cap a l'oceà Atlàntic", i estem parlant del riu més llarg del món, amb prop de 7.000 quilòmetres.

Aquesta aigua transporta calor, és a dir, energia, des de la superfície de la terra "fins a 5 quilòmetres dalt del cel". "És com un aire condicionat vertical molt potent", resum Nobre. Però la metàfora més adequada no és amb un aparell electrònic, sinó amb el cos humà. El mite que diu que l'Amazònia és el pulmó del planeta és exagerat, perquè la seva contribució a la quantitat d'oxigen de tota l'atmosfera no és tan gran. Però aquest cicle d'aigua i calor és com una transpiració o suor, que ajuda el cos a mantenir-se fresc. Aquest vapor que s'eleva de la selva amazònica forma núvols blancs que cobreixen bona part del planeta i reflecteixen la llum solar cap a l'espai, i actua així d'escut a la radiació solar. Quan aquest vapor d'aigua entra en contacte amb altres productes químics que emanen del bosc tropical, es genera la pluja i el cicle torna a començar.

D'aquests productes químics que genera la selva amazònica, Nobre diu que són "com les olors del bosc, les aromes, una pols invisible" que puja també a l'atmosfera: "És com si estigués alliberant hormones". Així doncs, l'Amazònia és pulmó, sistema nerviós que transpira, sistema endocrí que segrega hormones... La seva contribució a la vida de tot el planeta és "multiorgànica" i coincideix amb la idea dels "fils invisibles d'energia de vida" de què parlava Gualinga. Però si es tracta de metàfores humanes, el científic brasiler té clar per quina decantar-se: l'Amazònia, diu, "és el cor del planeta".

"És un cor que batega", insisteix el biòleg, i ho fa bevent d'una branca de la biologia que va ser "defenestrada", diu, als anys 80 del segle passat, la que plantejava la hipòtesi de Gaia, la d'una Terra viva, creada per l'ambientalista anglès James Lovelock. "L'Amazònia, els boscos siberians, els oceans, la tundra i tots els ecosistemes són els òrgans d'aquest ésser viu anomenat Terra", explica el científic.

La destrucció de la natura per a l'explotació de recursos, que està arribant a nivells insostenibles a l'Amazònia, especialment després de Bolsonaro, pot generar "una fallada multiorgànica" de la Terra. "I si tens una fallada multiorgànica però en lloc de fer una transfusió segueixes traient sang al pacient", a base de desforestar, perforar per extraure petroli i obrir mines d'or, el diagnòstic no és gens esperançador. "La nota positiva és que la biosfera ja ha tractat amb innombrables esdeveniments cataclísmics en el passat", apunta Nobre. I el planeta ha resistit.