Som a Òdena, just al bell mig de la comarca de l’Anoia. La carretera comarcal que travessa el nucli urbà ens porta, després d’uns quilòmetres i alguns revolts, a una masia que fa cinquanta anys que es dedica a la restauració. Ara, i des de l’any 2006, Quim Aguilar i Josep Ferrer lideren una proposta personal amb molta acceptació. La sala la controla amb mestria el Quim, un tipus molt conegut a Igualada, amb més de 42 anys en el món de la restauració. D’altra banda, el Josep és un cuiner d’ofici, d’aquells que ho donen tot cada dia. Són socis i també amics.

Els Cubs és gairebé al mig del no res. Temps enllà la masia estava envoltada de vinyes, ara es fa difícil trobar-n’hi. Abans de ser adaptada per a la restauració, la casa que acull el restaurant era un cup, que segons una de les accepcions del DIEC és un “apartament o edifici separat on s’elabora el vi”. El Quim, per diferenciar-lo de l’anterior ús, va decidir canviar la p final per una b en plural i convertir el cup en Els Cubs.

No hi ha carta. La proposta gastronòmica es basa en un menú entre setmana (16,50 €) -del qual empresaris, comercials i passavolants són els màxims avaladors- i un menú més gastronòmic durant el cap de setmana (30 €), per disfrutar-lo amb la família i els amics. Hi ha una terrassa que en temps de pandèmia o d’estiu és molt sol·licitada. Les nits d’Òdena son fresquetes i el jersei o la rebeca no fan nosa.

Hi anem un dissabte a dinar. És ple i el públic és majoritàriament de les comarques de l’Anoia i el Bages. El menú comença amb un pica-pica complet a base de carpaccio de vedella amb foie; tàrtar de tonyina, daus de mango i yakitori amb guacamole; coca de full amb escalivada, salsa tàrtara i anxoves; croquetes, i navalles amb oli de tomàquet i ceba. Per als segons les opcions són triar entre onze tipus d’arrossos, una carn o un peix. Nosaltres, coneixedors de la popularitat que han aconseguit els arrossos del Josep, en demanem un de calamar, carxofa, cloïsses i escamarlanets. El reconeixement dels clients és totalment merescut. Les postres també són elogiables, i hi ha cinc opcions per escollir. La carta de vins és curta i totalment catalana. Nosaltres triem un vi del celler Ramon Canals anomenat Sentiments, un Priorat de producció limitada i numerada.

El Quim i el Josep han aconseguit fer-se un espai en la gastronomia de la zona i liderar l’oferta d’arrossos d’Igualada i rodalia. Les carns a la brasa i els encàrrecs personals són una altra de les especialitats d’Els Cubs.

Seiem a la terrassa amb el Quim i, mentre fem el gintònic, ho aprofita per explicar-nos que estan treballant per incorporar ben aviat una carta curta amb els plats més icònics del restaurant. Aquells que els clients troben a faltar quan surten del menú i que els agradaria trobar sempre. Mentre esperem que això es produeixi, nosaltres agrairem amb un somriure el tracte i la bonhomia del Quim i la cuina del Josep. Un bon arròs sempre ve de gust. I els d’Els Cubs bé es mereixen una escapada!