BarcelonaEl plànol amb la signatura d’Ildefons Cerdà, del 1862, on l’arquitecte fixa la situació i les alineacions de la futura estació del tren de Sarrià al futur carrer de Pelai de l’Eixample de Barcelona; el plànol del primer projecte del cremallera de Montserrat que Joaquim Carrera va fer el 1880, i plànols i projectes del 1929 per edificar el baixador de Ribes Vila de la línia del cremallera de Núria són algunes de les joies que es van descobrint en l’arxiu documental històric de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que està en procés de digitalització. 

Des del 2021 a FGC es treballa molt seriosament l’estratègia de posar en valor tot el patrimoni que tenen, ja sigui amb els trens històrics, restaurant-los i exposant-los, o digitalitzant i analitzant l’arxiu documental, un extens fons que és molt important perquè ajudarà a conèixer la poc estudiada història del ferrocarril a Catalunya, ja que beu de totes les empreses que van anar desenvolupant el ferrocarril a casa nostra. Són prop de dos milions i mig de documents històrics de FGC i de les empreses privades la gestió de les quals va forjar els orígens de la xarxa actual de la companyia, una tasca que està permetent descobrir documents amb un gran valor històric, alguns anteriors al 1860, i que expliquen la història de les companyies pioneres del ferrocarril a Catalunya a través de llibres d’actes, memòries, escriptures, plànols i altres documents. Un arxiu digital que, un cop completat, FGC preveu que sigui accessible al públic, amb la voluntat de posar-lo a disposició del món divulgatiu i de la recerca perquè puguin seguir aquest fil de com ha anat la història.

Com explica Antoni Gras, enginyer expert en transport ferroviari i fins que es va jubilar, el desembre del 2022, responsable de planejament i patrimoni històric ferroviari de FGC, "una part de l’arxiu ve de la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes, que és la que explotava el que ara coneixem com la línia Llobregat-Anoia. Una altra part prové de l’empresa Ferrocarriles de Cataluña, l’actual línia del Vallès. I un tercer paquet de documentació prové de Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents, que és la companyia que fa el cremallera de Montserrat", una empresa que durant un temps va comptar amb capital suís, per això les actes de l’època, fins als anys 20 del segle XX, estan en francès. A banda, com apunta Gras, l’arxiu també inclou altres documentacions com la del Tren del Ciment, la línia turística de la Pobla de Lillet, mentre que de la línia Lleida-La Pobla de Segur, "pràcticament no en tenim res, perquè va ser de Renfe fins al 2005 i ens han passat documentació amb comptagotes, i cap d’històrica". 

Dos milions i mig de documents

L’arxiu es remunta fins als orígens de l’empresa més antiga, que és la del tren de Sarrià, que es va constituir el 1855 (es va inaugurar el 1863) i de la qual es guarden els primers documents, estatuts i actes del comitès i consells d’administració. L’exresponsable de planejament i patrimoni històric ferroviari de FGC explica que l’objectiu d’aquesta feina de digitalització és "poder facilitar l’accés tant per a ús intern com per poder oferir-ho a investigadors, així com preservar aquesta documentació i poder fer-ne un inventari molt més complet i detallat del que tenim". Ramon Muntadas, tècnic en arxius i gestió documental de Dinser, l’empresa que s’encarrega de fer aquesta digitalització, apunta que "en el transcurs d’aquest procés ens hem anat trobant documentació que és històrica i que ningú no havia tocat. Podies trobar una caixa on hi posava plànols, però no sabiem d’on, i ara es pot fer aquest procés d’indexar-ho correctament i saber a què corresponen, en la mesura del possible". En total són uns 2.800 arxivadors, uns 800 llibres i uns 2.000 plànols. "És una feina ingent, perquè fins que no obres cada arxivador no saps exactament què t’hi trobaràs", alerta Muntadas.

Aquesta feina de digitalització, que va començar l'any 2019, s’ha fet en dues etapes, explica Orland Pascual, tècnic en arxius de FGC. "En la primera ja es van digitalitzar un milió dos-cents mil documents, i el contracte actual permetrà digitalitzar-ne un milió dos-cents mil més. Això vol dir que quan acabem tindrem imatges de prop de dos milions i mig de documents i encara quedarà feina per fer!" La voluntat és que tot aquest material ja estigui penjat a la xarxa interna de FGC a partir del pròxim mes de març, i que es facilitin les imatges a qualsevol investigador que les vulgui estudiar. 

Antoni Gras, enginyer expert en transport ferroviari, precisa que en aquest arxiu històric hi ha una mica de tot: "D’una banda, la documentació administrativa, amb llibres d’actes, memòries de les juntes d’acionistes o juntes generals, llibres de comptabilitat, cartes, projectes, etc. I de l’altra, hi ha molta documentació de les àrees tècniques, amb plànols, projectes complets o petits projectes de petites obres que s’han anat fent. També ha aparegut alguna fotografia, algun fotolit, factures de despeses, nòmines...; el gran valor és que és un arxiu continu des dels orígens".

Facilitar la recerca

Més enllà de les petites joies ocultes que es van descobrint en aquest procés, els responsables de FGC posen en valor el fet que aquesta feina de digitalització ha de servir per facilitar la recerca sobre la història del ferrocarril a Catalunya. Com explica Antoni Gras, "estem col·laborant amb l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) per fer un inventari cultural de les línies. Els hem donat accés al que tenim digitalitzat i estan descobrint moltes novetats històriques. Hem de tenir present que coneixíem ben poc la història de les antigues companyies i ara tenim material digne d’estudi. Malauradament, la història del ferrocarril a Catalunya s’ha estudiat poc, especialment allò que té a veure amb les línies de via estreta, moltes de les quals ara explota FGC". Carles Gorini, historiador i investigador adscrit a l’ICRPC, posa en valor tot el material que ara s’està digitalitzant, i insisteix en el fet que "el ferrocarril és patrimoni del país. Tenim més de 500 estacions, milers de ponts, túnels i pontets, i moltes d’aquestes infraestructures tenen un alt valor històric perquè es van construir al segle XIX i mostren l’estat de l’art de l’enginyeria de l’època. Curiosament, l’inventari del patrimoni de Catalunya no recollia tot aquest patrimoni i molt pocs d’aquests espais estan protegits". Per això troba tan important el conveni de col·laboració amb FGC, ja que el fons documental és molt important i obre les portes a fer molta recerca. 

En aquesta línia, Ramon Muntadas, tècnic en arxius i gestió documental de Dinser, assegura que "ara disposem d’un gran volum de documentació que ens permet descobrir la perspectiva històrica de com es funden les companyies de ferrocarrils a casa nostra i com funcionen. Tenim documentació que ens permet saber com era aquest funcionament en l'aspecte administratiu, però també en el tècnic o constructiu. Hem trobat projectes de funiculars que finalment no s’han fet, podem veure com es desenvolupa el tren de Núria o com es gestiona el llac i el seu entorn. No només a escala ferroviària, sinó també pel que fa a les infraestructures. Amb tota aquesta documentació es pot estudiar la història dels ferrocarrils a casa nostra des de la perspectiva històrica, tècnica, econòmica... i és que ara tenim accés fàcil a documents tan diversos com expedients disciplinaris, assegurances o avaries, que en el fons són el retrat fidel d’una època". Com apunta Antoni Gras, "a través de les actes podem veure com es van anar prenent les decisions i qui hi estava ficat, ja que hi figuren els noms i cognoms de totes les persones implicades, noms que ens permeten establir una sèrie de connexions. A més, tenim expedients personals de tots els treballadors de les companyies; hi ha expedients disciplinaris, que permeten, per exemple, veure les purgues de treballadors en temps de la república o durant la postguerra. Hem trobat, per exemple, proves d’una sanció a un maquinista perquè havia deixat entrar uns nens a la cabina, amb una multa d’una pesseta", explica a tall d’anècdota. 

Dibuixar part de la història del país

Hi ha història gran i història petita, que en el fons és la que permet contruir la veritable història. En aquest punt, Carles Gorini destaca que "la part laboral està molt documentada. Hi ha llistes completes de tots els treballadors durant tots els anys de la companyia; sabem quantes dones hi havia, que eren o molt joves i solteres o molt velles i solteres, i que, als anys 20, per entrar a les oficines feien la mateixa prova a dones i homes i els pagaven el mateix, per exemple. Tot això necessita estudi. També vam localitzar totes les llistes de treballadors expedientats per la Guerra Givil, i trobar això es excepcional. Això no està estudiat i ara tindrem l’oportunitat de fer-ho analitzant què va passar en una companyia que va arribar a tenir fins a prop de 2.000 treballadors".

Des de l’ICRPC, explica l’investigador Carles Gorini, van començar a analitzar "tot allò que tenia a veure amb el cremallera de Núria i l’empresa de Ferrocarrils de Muntanya", persones visionàries que van contribuir a donar forma "a la percepció que avui tenim de la muntanya construïda. Ells formen part del grup de persones que la construeixen, tant simbòlicament com materialment; hi fan els trens, l’hotel, etc. Aquestes fonts documentals ens permeten posar cares, datar les coses, veure d’on van sortir els diners, quines dificultats van trobar. És cert que no són fets desconeguts, però sí que faltava detall perquè havien estat poc estudiats, i amb aquest detall podem donar valor a tots aquests elements". I afegeix: "Aquestes fonts permeten contextualitzar molt millor tot el que sabem de l’evolució del ferrocarril a Catalunya. En va parlar Pere Pascual des de la perspectiva ecnòmica, però la part social, els vincles polítics o la situació laboral dels treballadors és molt desconeguda. I tot aquest desconeixement fa que el patrimoni no sigui prou valorat". Gorini es mostra confiat que l’anàlisi d’aquesta informació, amb el temps, permetrà fer un retrat més fidel de la història dels ferrocarrils de via estreta catalans i valorar correctament aquest patrimoni. Ara per ara continuen treballant la documentació relativa a l’empresa Ferrocarrils de Muntanya, però ja obren noves línies de treball, com per exemple amb la documentació relativa al tren de Súria, en "un treball doble de recerca bàsica de buidar arxius i connectar aquesta nova informació amb tot allò que ja sabem". Com explica l’historiador, tenen per davant una tasca ingent, i per això el seu objectiu és que altres investigadors hi vegin interès i vulguin sumar-se a la recerca. "Tota aquesta documentació necessita massa crítica i que els investigadors la treballin, perquè el ferrocarril té una importància extraordinària per al desenvolupament de Catalunya i, tot i això, està molt poc estudiat. I ara tenim aquesta oportunitat".

Posar en valor el patrimoni històric

L’estratègia del patrimoni de FGC té com a objectiu millorar la preservació del patrimoni històric de la companyia, potenciar la seva divulgació i posar en valor el patrimoni ferroviari del país. L’estratègia permet a Ferrocarrils identificar i ordenar el nombrós i divers material històric que té i apropar-lo a la ciutadania, ja sigui amb la millora o creació de nous espais de preservació, amb la circulació de trens històrics o amb la digitalització i difusió de la nombrosa documentació històrica. En aquesta línia, s’està treballant en el replantejament dels 13 espais expositius que té repartits pel país, com per exemple el Centre d’Interpretació de Núria, l’exposició del Cremallera de Montserrat o la del Funicular de Gelida. A més, ja han finalitzat les obres de l’Espai de la Via Mètrica, la nova nau de material històric a l’estació de Martorell Central, on s’exposaran la major part dels vehicles històrics de la línia Llobregat-Anoia. Una vintena de peces preservades per Ferrocarrils que inclouen locomotores, cotxes i vagons. Aquest espai se suma als altres centres que Ferrocarrils ha habilitat els darrers anys per preservar els seus vehicles i instal·lacions històrics com la Cotxera de Rubí, situada davant de l’antiga estació de Rubí, la Nau del Tren Històric del Vallès”, al Centre Operatiu de Rubí, o el Moll de la Pobla, a l’estació de la Pobla de Segur de la línia Lleida - La Pobla de Segur. A banda, es continuarà promocionant la circulació de trens històrics, potenciant les circulacions comercials amb trens històrics en cadascuna de les línies. Aquestes circulacions se sumarien als actuals trens històrics de la companyia: El Tren dels Llacs, a la línia Lleida - La Pobla de Segur, El Cotxe Saló del cremallera de Núria o El Funicular de Gelida.