L'Imperi Romà va començar l'any 27 aC i va caure l'any 476 dC. Ara, l'any 2023, s'ha fet viral a TikTok.
Diverses dones han estat preguntant a homes en diverses publicacions a les xarxes socials sobre la freqüència en què pensen en l'Antiga Roma. "Constantment", respon un dels enquestats. "Cada dia", diu un altre. Totes aquestes afirmacions han portat a un debat a X (conegut popularment com a Twitter) i a altres xarxes sobre si realment els homes estan obsessionats amb els romans i, si és així, què és el que els atrau de l'antic imperi. Sembla que el populus no descansarà sense tenir respostes.
"M'estic començant a cansar que em preguntin sobre aquest tema", assegura Kevin Feeney, membre de la facultat de la Universitat de Nova York que dona classe d'història romana. Segons la seva estimació, els matriculats en aquesta assignatura són aproximadament un 60% d'homes. L'antiga societat romana era "extremadament, extremadament patriarcal", diu, i estava dominada per mascles alfa com Juli Cèsar i August, el seu primer emperador. Segons Feeney, la societat romana influeix en tot, des de la forma de govern dels Estats Units i d'altres països fins al seu idioma i la seva arquitectura. Ell considera que aquesta idea que els homes es preocupen molt per la història antiga que circula per les xarxes socials és una "completa ximpleria".
Tanmateix, moltes dones s'han sorprès per l'entusiasme que els homes mostren per l'antic imperi.
La tendència va semblar arrencar fa uns dies quan Kelsey Lewis Vincent, de Carolina del Nord, estava revisant les xarxes una nit i va trobar una publicació a Instagram que suggeria misteriosament que els homes de tot el món amagaven un secret: "Senyores, moltes de vosaltres no sou conscients de la freqüència amb què els homes pensen en l'Imperi Romà". Vincent li va preguntar al seu marit, el Remy, amb quina freqüència l'antiga civilització li passava pel cap, i va compartir la seva resposta en una publicació que ara ha estat vista milions de vegades. Sense pensar-ho dues vegades va dir: "Cada dia".
Quan li van preguntar en una entrevista què implicava pensar-hi "cada dia", a efectes pràctics, Vincent, de 33 anys, va dir: "Mentre condueixo per la carretera, per exemple, penso que allò ho van crear els romans d'alguna manera". I continua: "Llavors començo a preguntar-me com era la seva vida quotidiana".
Delara Alviri, de 28 anys i advocada a Los Angeles, va trobar més ambivalència quan va preguntar a deu dels seus amics homes sobre Roma aquesta setmana. Cinc d'ells hi estaven realment interessants, però els altres cinc no. Un va dir que només pensa en l'Antiga Roma quan demana una pizza romana.
Diverses definicions de masculinitat
Judith Hallett, professora emèrita de clàssics a la Universitat de Maryland, descriu l'Antiga Roma com "un lloc on hi havia moltes definicions diferents de masculinitat". Però després d'haver estat exposats per primera vegada a la civilització a l'escola primària i secundària, "molts homes continuen consumint la història romana a través dels mitjans de comunicació".
A la cultura popular recent, la història romana s'ha explicat a través de pel·lícules com Gladiator, guanyadora de l'Oscar l'any 2000 a la millor pel·lícula, i la sèrie Spartacus, que se centren en batalles i sovint atrauen el públic masculí. "Els jocs i els programes de tele estan creant una nova audiència de fanàtics romans", assegura Hallett.
Altres han argumentat que l'Antiga Roma és intrigant perquè els Estats Units s'enfronten a un declivi similar en l'actualitat. Aquesta mena de sentiment no és exclusiu dels Estats Units, ni tan sols del segle XXI, assegura Feeney de la NYU. De fet, The New York Times va publicar articles en què comparava l'estat dels Estats Units amb el declivi de Roma l'any 1975, 1999, 2007, 2018, 2021 i just fa un mes.
"No necessàriament obrim cerveses parlant de l'Imperi Romà –assegura Vincent–. Però sorgeix quan parlem de qui guanyaria en una batalla, per exemple una batalla de gladiadors, entre Thanos i el Capità Amèrica".
Rius de tinta de molt d'èxit
Que l'Imperi Romà té molta tirada ho saben bé un grup d'escriptors que s'han especialitzat en aquest gènere. Un dels més destacats és el valencià Santiago Posteguillo, que té 9 llibres publicats dedicats a l'Imperi Romà i que són verdaders bestsellers arreu del món. D'entre totes les seves obres destaca Roma soc jo (Rosa dels Vents, en català, i Ediciones B, en castellà), publicada l'any passat i que es va convertir en el llibre més llegit a l'Estat el 2022 segons dades de la consultora GFK i confirmades per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters. El llibre és el primer d'una saga que tindrà, com a mínim, 5 llibres més. També s'ha publicat en altres països on ha tingut un gran èxit de vendes, com l'Argentina, Xile, Colòmbia o Mèxic, on ha estat en els primers llocs dels més venuts. Posteguillo també ha escrit altres bestsellers com Yo, Julia, que va ser premi Planeta el 2018.
Un altre exponent destacat de la novel·la històrica centrada en l'Imperi Romà és el britànic Simon Scarrow, que va guanyar el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino 2015 pel conjunt de la seva obra. Es va convertir en un fenomen de masses gràcies a dues sagues ambientades en l'època romana: Águila, que compta amb 21 llibres publicats a l'Estat, i Revolución, amb 4 llibres, publicades per Edhasa.
I en el camp dels escriptors de bestsellers històrics no hi pot faltar la britànica Lindsey Davis, que té el mèrit d'haver creat una sèrie de novel·la negra ambientada en l'Imperi Romà. L'escriptora també va guanyar el premi Barcino de novel·la històrica l'any 2013 i ha estat traduïda a desenes d'idiomes, ja que compta amb seguidors arreu del món. La gràcia dels seus llibres rau sobretot en el cèlebre investigador privat Marco Didio Falco, protagonista de 20 dels seus llibres i que va donar lloc a una nova saga, on ja hi ha 10 obres publicades, protagonitzada per la seva filla adoptiva.
- T.G.
Exposicions per continuar cavil·lant sobre l'imperi
Alguns museus i arxius històrics de casa nostra han aprofitat la tirada a les xarxes socials per promocionar les activitats que organitzen relacionades amb l'Imperi Romà. Entre elles, destaca la nova exposició permanent del MAC - Museu d'Arqueologia de Catalunya IMPERIVM, històries romanes, que s'inaugurarà aviat i serà una guia cap a la descoberta i el coneixement de la civilització romana a través de les històries de diferents habitants de l'imperi. Les obres exposades pertanyen a la col·lecció romana del MAC, procedents sobretot de les ciutats romanes de Barcelona, Tarragona i Empúries, però també de la resta de territoris fins on es va estendre el poder de Roma.
El Museu de Solsona, l'Arxiu Municipal de Barcelona o la llibreria Altaïr també s'han sumat a les reaccions virals que ha generat la polèmica.
Copyright The New York Times
