L’art del desig que ens converteix en ‘voyeurs’

Una copa atenenca pintada a mà de l’any 470 aC en què apareix un home madur tocant els genitals d’un adolescent és la primera obra que veiem a les pàgines de The art of the erotic, un estudi de l’art eròtic que arriba fins a l’actualitat (l’última de les 170 obres ressenyades és del 2016: Hysterical sexual, de l’escultor Anish Kapoor). La portada del llibre, publicat aquesta setmana per Phaidon en una luxosa edició, s’inspira en els suggeridors talls de les pintures de Lucio Fontana. Moltes imatges de l’art grec, com la de la mencionada copa, avui aixecarien una gran polèmica. Aquest és, precisament, un dels aspectes més interessants de The art of the erotic, que a més de l’evolució dels cànons de bellesa, permet contemplar un libidinós retrat social de la sexualitat i de les pulsions més fosques d’èpoques diverses. Només cal pensar en l’impacte de Freud en artistes de tot Europa. L’autora del pròleg, Rowan Pelling, exdirectora d’ Erotic Review, no esquiva el debat sobre la frontera entre l’erotisme i la pornografia. Pelling defensa que les claus de l’erotisme són la imaginació i la capacitat evocadora i fa un repàs al paper omnipresent que ha jugat en la història de l’art, des de ser l’expressió d’una fantasia sexual fins a presentar-se com un gest subversiu. O, en definitiva, com va dir Picasso: “Sexe i art són el mateix”.