Maharajas Express train: viatjant per l'Índia com un veritable maharajà
Des de Delhi a Bombai a bord d’un dels trens més luxosos del món. Glamur, elegància, gastronomia i romanticisme que recorden l’opulència que antany van tenir els maharajàs indis.
Només 1.400 quilòmetres separen Delhi de Bombai. Per carretera serien unes 25 hores de cotxe, seguint la National Highway 48. i amb avió hi ha més de 30 combinacions possibles diàries per a volar d’una ciutat a l'altra en tot just 2 hores. Probablement són les opcions més ràpides, però no compten amb el romanticisme de viure com un veritable maharajà en un tren de luxe durant 8 dies. Aquest recorregut des de la capital, Nova Delhi, en direcció sud-oest fins a una de les seves megalòpolis, Bombai, amb tren de luxe durant 1.500 quilòmetres suposa visualitzar només una dels milers de cares possibles d’aquest país polièdric, perquè el Maharajas Express conjuga glamur, elegància, comoditat, gastronomia i romanticisme, evocant una època de passada esplendor.
Més que un hotel en moviment, el Maharajas Express és, com es va batejar el primer tren d’aquest tipus, un palau sobre rodes. La seva decoració rememora l’època d’or de l’administració colonial britànica a la regió de l’Hindustan, quan els maharajàs–prínceps o regents d’un estat de l’Índia– viatjaven pel país amb tota opulència i pompa. Cada maharajà podia tenir una dotzena de títols nobiliaris, diverses esposes i concubines, innombrables fills, servents, palaus, cavalls, elefants, vagons de tren privats... i, per descomptat, alguns Rolls-Royce.
1. Nova Delhi, inici del trajecte
Una catifa vermella, signe per excel·lència de distinció, ens marca el camí a seguir a l’estació Safdarjung, a la capital de l’Índia. Es tracta d’una petita estació de només dues andanes, minimalista si la comparem amb la caòtica estació de Nova Delhi. Està engalanada per a l’ocasió amb espectaculars decoracions florals. Unes copes de xampany francès i místiques melodies entonades per músics locals fan que es faci més suportable l’hora de la sortida. A les 22 h, lentament i entre aguts grinyols, el tren es posa en marxa.
A la locomotora la segueixen 22 cotxes, que poden albergar com a màxim un total de 88 passatgers repartits en diferents estances i categories. La suite presidencial ocupa un vagó sencer i entre les seves comoditats té sala d’estar, dos dormitoris i una espectacular banyera. El tren també inclou quatre suites de 20 m² –o el que és el mateix, mig cotxe–, 18 suites júnior de 13,9 m² i 20 cabines de luxe. Totes són extremadament còmodes i estan proveïdes d’escriptori, caixa forta i dutxa amb aigua calenta. Cada cotxe porta el nom dels antics estats de Rajput i combina l’estètica i els interiors del passat reial: Alwar, Bharatpur, Bikaner, Bundi, Dholpur, Dungargarh, Jaisalmer, Jaipur, Jhalawar, Jodhpur, Kishangarh, Kota, Sirohi i Udaipur.
Sense gaire temps per desfer les maletes, se serveix el sopar. El tren disposa de dos cotxes restaurant, el Mayur Mahal i el Rang Mahal, decorats al més pur estil art déco hindú, on el xef John Stone combina una carta de plats internacionals amb uns altres de tradició gastronòmica local. La recomanació passa, sens dubte, per tastar les diferents delicatessen locals preparades amb gust picant.
2. Taj Mahal i Fort Vermell
A la nit, entre sotracs i espetecs, el tren es va obrint pas fins a completar els 200 quilòmetres que separen Delhi d’Agra. La línia fèrria serpenteja paral·lela als nostres interessos, seguint el llit del riu Yamuna, el principal afluent del riu Ganges, que banya la ciutat d’Agra, famosa perquè alberga una de les set meravelles del món: el Taj Mahal.
Es matina per poder ser dels primers a entrar al Taj Mahal. La ciutat encara dorm i els carrers estan gairebé deserts perquè el sol encara no ha sortit.
Declarat l’any 1983 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el Taj Mahal és la icona arquitectònica més visitada de l’Índia. Construït per l’emperador Shah Jahan el segle XVII com a mausoleu per a la seva dona, Mumtaz Mahal, que va morir al donar a llum el catorzè fill de la parella. Sha Jahan va encarregar per a la seva construcció marbre del Rajasthan, que suposadament té una característica única: es veu rosa al matí, blanc a la tarda i de color crema a la nit. En la nostra visita, la boira matinal l’embolcalla d’un halo de màgia i misticisme. S’estima que més de 2.000 homes procedents de Pèrsia, la Xina i Rússia van ser contractats per transportar i treballar el marbre blanc. Entre ells hi havia els millors artesans de l’època.
A la tarda es visita el Fort Vermell d’Agra, a la vora del riu Yamuna. Aquí es va recloure Sha Jahan després de la mort de Mumtaz Mahal. Des dels seus finestrals, el rei va passar els seus últims anys mirant el lloc de descans de la seva dona, el Taj Mahal, a l’altre costat del riu Yamuna. El fort va ser aixecat entre e1565 i l el 1573 com a destacament militar i deu el seu nom a l’arenisca vermella utilitzada per construir-lo. Per evitar que es deteriori, només és possible visitar-ne una part, però entrar-hi és submergir-se en un bosc blanc d’arcs polilobulats on els micos campen al seu aire.
3. Buscant les petjades del tigre
L’endemà, els passatgers ens dividim en diversos totterrenys per explorar el Parc Nacional Ranthambore i fer un safari amb l’esperança de contemplar els tigres de bengala que encara hi habiten. El parc, un dels més grans del país, va ser un vedat de caça privat del maharajà de Jaipur. En aquesta època els tigres es caçaven sense miraments i eren trofeus preuats. Dels milers d’exemplars que vivien aquí, avui només en queden uns 70, que continuen amenaçats pels caçadors furtius. Veure un tigre és difícil, però contemplar l’increïble paisatge i trobar-nos amb algun exemplar de sambar ja val la pena. El sambar és una espècie de cérvol endèmic, de gran altura. Únicament els mascles tenen banyes, que poden arribar a mesurar fins a 1 metre. Sol estar camuflat entre la vegetació per evitar ser presa dels tigres.
Altres animals interessants són el lleopard, el nilgau, la hiena, l’ós mandrós i l’axis, a més d’innombrables ocells i rèptils. A causa de la seva enorme extensió, el parc inclou diversos hàbitats, incloent-hi jungla natural i prades obertes. La combinació de diferents escenaris és on resideix el seu principal atractiu.
4. Jaipur, la Ciutat Rosa
Mentre se serveix el menjar, el tren avança fins a Jaipur, la Ciutat Rosa, capital del Rajasthan. A cada estació, una catifa vermella, músiques i danses locals amenitzen el trasllat des del tren fins a l’autobús de suport que ens acompanya en totes les excursions. A Jaipur visitem el Jantar Mantar, un observatori astronòmic del segle XVIII. És un dels observatoris solars més grans del món i encara està en funcionament. No es tracta d’un edifici pròpiament, sinó d’una espècie de pati ple d’extravagants monuments escultòrics, les formes i les dimensions dels quals resulten ideals per a l’estudi del firmament. L’estructura més impressionant és un gegantí rellotge de sol l’ombra del qual es mou a raó de 4 metres l’hora.
A l'acabar la visita a l’observatori ens traslladen en l’autobús de suport per a un sopar de gala al Palau de la Ciutat, habitat en l’actualitat i algunes temporades per la mateixa família reial. Situat intramurs, compta amb diversos edificis, patis, jardins i zones emmurallades. El palau va ser construït entre el 1729 i 1732 pel maharajà Jai Singh II, el qual pertanyia als rajputs, encara que posteriorment s'hi van fer modificacions. La seva arquitectura és una mescla de la tradicional rajastaní i la mongol, i testimonia la passada grandesa d’aquesta ciutat.
5. Bikaner, a la llum de la lluna
L’endemà el tren arriba a la ciutat de Bikaner, on impera la curiosa tradició en els homes de no tallar-se el bigoti. La longitud que aconsegueixen és admirable: alguns fins i tot arriben a superar els 7 metres!
Entre els atractius monumentals d’aquesta ciutat destaca el fort de Junagarh, decorat amb una infinitat d’impressionants pintures murals del segle XVI, d’estil hindú i amb incrustacions de pedres precioses.
A la tarda uns carros arrossegats per camells transporten els viatgers cap a unes dunes enmig del no res per sopar a la llum de la lluna. Per aquest desert, caravanes de camells, homes i cavalls transportaven pedres precioses i espècies en l’anomenada Gran Ruta de la Seda. La ciutat de Bikaner va ser una parada obligatòria en el traçat que unia l’Àsia Central amb els ports marítims de Gujarat.
6. La Ciutat Blava de Jodhpur
El cinquè dia, el tren arriba a Jodhpur, la ciutat més gran de l’estat del Rajasthan. Aquí es visita la fortalesa de Mehrangarh, una de les més impressionants de tota l’Índia, situada 122 metres sobre la ciutat. Des de qualsevol punt de la ciutat es pot observar la seva muralla, de més de 36 m d’altura. Un museu situat a dins de la fortalesa presenta una rica col·lecció de miniatures, instruments musicals, vestits i mobiliari. Destaca sobretot una selecció de vells palanquins reials. També alberga una part dels canons originals, excel·lentment conservats, així com patis interiors enjardinats i balcons decorats amb enormes gelosies.
Des de dalt de la fortalesa s’obté una excel·lent panoràmica de la ciutat, que també és coneguda com la Ciutat Blava, ja que moltes de les seves cases estan pintades d’aquest color. Antigament només eren blaves les cases dels bramans, encara que molt aviat el color va ser adoptat per les altres, ja que es creia que espantava els mosquits i evitava la calor. Actualment algunes de les noves construccions continuen pintant les parets de color blau, tot i que ara per motius turístics.
Després de la visita al barri antic de la ciutat, el capvespre promet. Als passatgers els espera un sopar-còctel privat al restaurant Hanwant Mahal que inclou una entretinguda funció de marionetes.
7. Udaipur, la Venècia d’Orient
Durant la nit el tren es dirigeix a la bella Udaipur, una ciutat que conserva l’encant dels contes de fades, per recórrer al matí amb barca el llac Pichola i visitar els palaus. El llac és famós pels preciosos paisatges que envolten les seves illes i perquè va ser escenari, juntament amb alguns interiors del palau, d’Octopussy (1983), pel·lícula de la saga de James Bond, que va servir per donar a conèixer al món la bellesa d’aquest lloc.
La visita amb barca discorre al costat del Lake Palace, un blanc edifici rectangular de tres plantes que destaca perquè està envoltat completament d’aigua. Va ser construït sobre l’illa Jagniwas fa uns 250 anys com a residència d’estiu per al príncep Jagat Singh II, i avui dia acull el luxós hotel de cinc estrelles Taj Lake Palace.
Després la barca fa una parada d’una hora a l’illa del Palau Jagmandir, que es visita a peu. Aquest palau, també conegut com a Lake Garden Palace, va ser aixecat sobre una altra illa natural per Maharana Karan Singh II el 1620 i utilitzat per la família reial com a lloc d’esbarjo. Igualment, avui és un romàntic hotel de set habitacions, encara que el restaurant, el bar i l’spa estan sempre oberts als tours que van i venen amb barca des de la ciutat. El més cridaner és la seva entrada flanquejada per una filera d’enormes escultures d’elefants, així com una torre ornamentada del segle XVII, anomenada Gol Mahal, tallada en pedra, a més a més d’un bell jardí i excel·lents vistes al llac.
8. Sevaliya, terra de dinosaures
El setè dia el tren s’atura a l’estació de Sevaliya per visitar aquest parc de fòssils de dinosaures, un dels més importants de tota l’Àsia. Nombroses restes prehistòriques incrustades a les roques evidencien l’existència de dinosaures. L’experiència encara resulta molt més interessant quan es permet als visitants tocar un ou d’aquestes criatures, extingides fa 65 milions d’anys. Posteriorment s’esmorza al palau del Jardí de Balasinor, acompanyats per la família reial engalanada amb els seus vestits tradicionals. Diverses danses tradicionals amenitzen el menjar, però encara seran més memorables els balls de l’últim sopar a bord del tren.
Unes copes de xampany i animada música típica de Bollywood fan que tots els presents moguin l’esquelet al compàs que marquen els cambrers. El viatge està arribant a la fi i el tren ja no s’aturarà més fins al matí.
9. Per fi, Bombai
El rostre de Bombai –de nom oficial Mumbai, amb més de 15 milions d’habitants– és el d’una metròpoli occidental on tot tipus de comerços es donen cita en un espai reduït. Els alts edificis, el trànsit caòtic i l’ininterromput trànsit de persones s’assemblen als de qualsevol gran ciutat asiàtica o europea. La ciutat és tan atractiva com inabastable, per la qual cosa s’aconsella anar-hi amb calma i visitar per barris els diferents punts d’interès i monuments, molts d’ells –com la Porta de l’Índia– testimonis dels llargs anys de presència britànica al país. Si hi ha alguna cosa que caracteritza aquesta ciutat és, sens dubte, Bollywood. Com és sabut, la paraula deriva de la mescla entre Hollywood i Bombai, i al·ludeix a una de les indústries cinematogràfiques més grans del món. Bollywood produeix un miler de pel·lícules a l’any i té una audiència de 3.600 milions de persones. La seva trama melodramàtica es combina amb danses i balls de treballades coreografies i acolorit vestuari.
No hi pot haver millor final que Bombai –una ciutat excessiva en molts sentits, que conjuga tradició i avantguarda, religiositat ancestral i cosmopolitisme– per a aquest singular viatge amb tren. Un tren obstinat a reproduir els luxes i plaers de què en el passat van gaudir els maharajàs, els més rics, capritxosos i extravagants reis dels últims segles.