El viatge
Diumenge 12/08/2022

Maharajas Express train: viatjant per l'Índia com un veritable maharajà

Des de Delhi a Bombai a bord d’un dels trens més luxosos del món. Glamur, elegància, gastronomia i romanticisme que recorden l’opulència que antany van tenir els maharajàs indis.

Sergi Reboredo
10 min
Jaipur folk music and dances wellcome to Luxury train Maharajas express train in Jaipur Junction Railway Station Rajasthan India.

Només 1.400 quilòmetres separen Delhi de Bombai. Per carretera serien unes 25 hores de cotxe, seguint la National Highway 48. i amb avió hi ha més de 30 combinacions possibles diàries per a volar d’una ciutat a l'altra en tot just 2 hores. Probablement són les opcions més ràpides, però no compten amb el romanticisme de viure com un veritable maharajà en un tren de luxe durant 8 dies. Aquest recorregut des de la capital, Nova Delhi, en direcció sud-oest fins a una de les seves megalòpolis, Bombai, amb tren de luxe durant 1.500 quilòmetres suposa visualitzar només una dels milers de cares possibles d’aquest país polièdric, perquè el Maharajas Express conjuga glamur, elegància, comoditat, gastronomia i romanticisme, evocant una època de passada esplendor.

Més que un hotel en moviment, el Maharajas Express és, com es va batejar el primer tren d’aquest tipus, un palau sobre rodes. La seva decoració rememora l’època d’or de l’administració colonial britànica a la regió de l’Hindustan, quan els maharajàs–prínceps o regents d’un estat de l’Índia– viatjaven pel país amb tota opulència i pompa. Cada maharajà podia tenir una dotzena de títols nobiliaris, diverses esposes i concubines, innombrables fills, servents, palaus, cavalls, elefants, vagons de tren privats... i, per descomptat, alguns Rolls-Royce.

1. Nova Delhi, inici del trajecte

Una catifa vermella, signe per excel·lència de distinció, ens marca el camí a seguir a l’estació Safdarjung, a la capital de l’Índia. Es tracta d’una petita estació de només dues andanes, minimalista si la comparem amb la caòtica estació de Nova Delhi. Està engalanada per a l’ocasió amb espectaculars decoracions florals. Unes copes de xampany francès i místiques melodies entonades per músics locals fan que es faci més suportable l’hora de la sortida. A les 22 h, lentament i entre aguts grinyols, el tren es posa en marxa.

Interior d'una cabina.
Detall del menjador.

A la locomotora la segueixen 22 cotxes, que poden albergar com a màxim un total de 88 passatgers repartits en diferents estances i categories. La suite presidencial ocupa un vagó sencer i entre les seves comoditats té sala d’estar, dos dormitoris i una espectacular banyera. El tren també inclou quatre suites de 20 m² –o el que és el mateix, mig cotxe–, 18 suites júnior de 13,9 m² i 20 cabines de luxe. Totes són extremadament còmodes i estan proveïdes d’escriptori, caixa forta i dutxa amb aigua calenta. Cada cotxe porta el nom dels antics estats de Rajput i combina l’estètica i els interiors del passat reial: Alwar, Bharatpur, Bikaner, Bundi, Dholpur, Dungargarh, Jaisalmer, Jaipur, Jhalawar, Jodhpur, Kishangarh, Kota, Sirohi i Udaipur.

Sense gaire temps per desfer les maletes, se serveix el sopar. El tren disposa de dos cotxes restaurant, el Mayur Mahal i el Rang Mahal, decorats al més pur estil art déco hindú, on el xef John Stone combina una carta de plats internacionals amb uns altres de tradició gastronòmica local. La recomanació passa, sens dubte, per tastar les diferents delicatessen locals preparades amb gust picant.

Menjar indi servit al Maharajas Express

2. Taj Mahal i Fort Vermell

A la nit, entre sotracs i espetecs, el tren es va obrint pas fins a completar els 200 quilòmetres que separen Delhi d’Agra. La línia fèrria serpenteja paral·lela als nostres interessos, seguint el llit del riu Yamuna, el principal afluent del riu Ganges, que banya la ciutat d’Agra, famosa perquè alberga una de les set meravelles del món: el Taj Mahal.

Es matina per poder ser dels primers a entrar al Taj Mahal. La ciutat encara dorm i els carrers estan gairebé deserts perquè el sol encara no ha sortit.

El Taj Mahal i el seu reflex a l'aigua.

Declarat l’any 1983 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, el Taj Mahal és la icona arquitectònica més visitada de l’Índia. Construït per l’emperador Shah Jahan el segle XVII com a mausoleu per a la seva dona, Mumtaz Mahal, que va morir al donar a llum el catorzè fill de la parella. Sha Jahan va encarregar per a la seva construcció marbre del Rajasthan, que suposadament té una característica única: es veu rosa al matí, blanc a la tarda i de color crema a la nit. En la nostra visita, la boira matinal l’embolcalla d’un halo de màgia i misticisme. S’estima que més de 2.000 homes procedents de Pèrsia, la Xina i Rússia van ser contractats per transportar i treballar el marbre blanc. Entre ells hi havia els millors artesans de l’època.

A la tarda es visita el Fort Vermell d’Agra, a la vora del riu Yamuna. Aquí es va recloure Sha Jahan després de la mort de Mumtaz Mahal. Des dels seus finestrals, el rei va passar els seus últims anys mirant el lloc de descans de la seva dona, el Taj Mahal, a l’altre costat del riu Yamuna. El fort va ser aixecat entre e1565 i l el 1573 com a destacament militar i deu el seu nom a l’arenisca vermella utilitzada per construir-lo. Per evitar que es deteriori, només és possible visitar-ne una part, però entrar-hi és submergir-se en un bosc blanc d’arcs polilobulats on els micos campen al seu aire.

3. Buscant les petjades del tigre

L’endemà, els passatgers ens dividim en diversos totterrenys per explorar el Parc Nacional Ranthambore i fer un safari amb l’esperança de contemplar els tigres de bengala que encara hi habiten. El parc, un dels més grans del país, va ser un vedat de caça privat del maharajà de Jaipur. En aquesta època els tigres es caçaven sense miraments i eren trofeus preuats. Dels milers d’exemplars que vivien aquí, avui només en queden uns 70, que continuen amenaçats pels caçadors furtius. Veure un tigre és difícil, però contemplar l’increïble paisatge i trobar-nos amb algun exemplar de sambar ja val la pena. El sambar és una espècie de cérvol endèmic, de gran altura. Únicament els mascles tenen banyes, que poden arribar a mesurar fins a 1 metre. Sol estar camuflat entre la vegetació per evitar ser presa dels tigres.

Un nilgai espècie endèmica del subcontinent indi.

Altres animals interessants són el lleopard, el nilgau, la hiena, l’ós mandrós i l’axis, a més d’innombrables ocells i rèptils. A causa de la seva enorme extensió, el parc inclou diversos hàbitats, incloent-hi jungla natural i prades obertes. La combinació de diferents escenaris és on resideix el seu principal atractiu.

4. Jaipur, la Ciutat Rosa

Mentre se serveix el menjar, el tren avança fins a Jaipur, la Ciutat Rosa, capital del Rajasthan. A cada estació, una catifa vermella, músiques i danses locals amenitzen el trasllat des del tren fins a l’autobús de suport que ens acompanya en totes les excursions. A Jaipur visitem el Jantar Mantar, un observatori astronòmic del segle XVIII. És un dels observatoris solars més grans del món i encara està en funcionament. No es tracta d’un edifici pròpiament, sinó d’una espècie de pati ple d’extravagants monuments escultòrics, les formes i les dimensions dels quals resulten ideals per a l’estudi del firmament. L’estructura més impressionant és un gegantí rellotge de sol l’ombra del qual es mou a raó de 4 metres l’hora.