Perico Durán: "Mai no hi ha hagut un accident d'avió per turbulències"

BarcelonaEl seu pare i el seu avi eren pilots i ell, des de ben petit, va mamar la passió per l'aviació a casa. Amb els anys la fascinació pels avions es va convertir en vocació, es va fer pilot i ara, amb més de vint anys d'experiència travessant el cel, intenta que les persones que tenen por de volar la perdin. Ho fa des del seu compte a Instagram en el qual té milers de seguidors i acaba de publicar un llibre –Volar sin miedo (Planeta)– en el qual recopila els consells pràctics i els millors trucs que ha après per superar l'angoixa de pujar a un avió.

El 40% de la població experimenta algun tipus d'ansietat quan puja a un avió. Què els diries?

— La gent que té por de volar normalment el que sent és solitud. Jo els diria que no estan sols, que hi ha molta gent passant el mateix, i que la por de volar és una por apresa i com tot el que hem après, ho podem desaprendre. Es pot superar.

En realitat cada cop hi ha més vols i hi ha menys accidents. L'estadística aporta tranquil·litat?

— L'estadística no pot ser més espectacular. Evidentment qualsevol accident sempre és un drama, i per això els mitjans se'n fan ressò, però si mirem les xifres veurem que són una excepció. L'any 2023 hi va haver 40 milions de vols arreu del món i hi va haver només un accident amb víctimes mortals, que va ser un avió d'hèlix que es va estavellar al Nepal. Els números de vegades poden ser freds, però també són molt aclaridors. No serveixen per a tothom, és veritat. Hi ha gent que ho entén, però no li serveix, però n'hi ha d'altres que sí que els ajuda. Per això de vegades els faig servir. A mi m'agrada atacar la por per tot arreu i hi ha gent a qui les dades els van molt bé. I la veritat és que és tranquil·litzador pensar que de 40 milions de vols en un any hi va haver només un accident, està molt a prop de la perfecció absoluta. Jo crec que no hi ha cap indústria igual al món.

Els experts diuen que cada vegada hi haurà més turbulències que són un d'aquells moments en què la gent ho passa pitjor a l'avió. Com us prepareu per a aquest escenari?

— Cal recordar que aquestes prediccions es basen en estudis molt seriosos. El planeta ha estat molts anys escalfant-se i no ho està fent igual a totes les parts de l'atmosfera, no s'escalfa igual sobre els pols que als tròpics, i aquest gradient, aquesta diferència, és el que fa augmentar la potència dels corrents en raig, que són els vents que hi ha en alçada. I aquests corrents són els que porten gran part de la turbulència. Hi haurà més casos de turbulència? Sí. Però vull dir dues coses tranquil·litzadores: primer, hi haurà més turbulències, però nosaltres tindrem més potència de càlcul, intel·ligència artificial, algoritmes, ordinadors més potents... que ens permetran prevenir i preveure millor on estaran aquestes zones de turbulència cada dia. I després vull llançar el missatge tranquil·litzador i és que per molta turbulència que hi hagi, la turbulència no causa accidents als avions. La turbulència és incòmoda, però no és perillosa.

Tot i això, moltes vegades es generen situacions de por generalitzada, fins i tot pànic, si hi ha moltes turbulències.

— Doncs sí. Em va passar fa molt poc, quan estava fent un vol de pont aeri entre Barcelona i Madrid i era just aquells dies que hi havia una gran borrasca. Vam tenir moltíssima turbulència i va durar molta estona. A més, hi havia molts avions aquell dia i vam trigar més del normal a aterrar enmig de la turbulència. La gent ho va passar molt malament, van passar molta por. El problema és que la gent no sap on és el límit de l'avió en cas de turbulència. Molta gent pensa que l'avió es pot descontrolar, que l'avió pot caure, que es pot partir una ala... hi ha molt d'escenari catastròfic. Per això sempre dic que el coneixement és una eina molt poderosa contra la por de volar. Si tu saps que mai no hi ha hagut un accident per turbulència, només passaràs una mala estona. Això no t'ho traurà ningú perquè a ningú li agrada estar en una turbulència forta. Però no és el mateix pensar que estàs a punt de tenir un accident que pensar que serà una estona molt desagradable, però que acabarà passant en deu o quinze minuts. Jo en aquestes situacions intento tranquil·litzar els passatgers parlant molt, explicant molt bé el que està passant, que no hi ha perill.

Has passat mai por?

— Por no perquè nosaltres el que fem amb la meteorologia adversa és gestionar-la. En aviació funcionem amb límits. Tot es mesura. A nosaltres no ens val que ens diguin avui neva molt a Madrid. Necessitem que ens diguin que en aquest moment hi ha 4 mil·límetres de neu a la pista i això provoca que la frenada sigui de 4 en comptes de 5. Entesos. Si aquell dia, amb aquesta frenada, no puc aterrar a aquesta pista, no puc aterrar. Totes aquestes dades les posem als nostres dispositius i als nostres fulls de càlcul i ens hi adaptem. Per tant, de por no en tinc perquè a mi no em paguen per complir la missió d'aterrar, em paguen per portar els passatgers d'un lloc A a un lloc B d'una manera segura i eficient.

I has tingut alguna emergència volant?

— Emergències, no. Evidentment en aviació cada dia hi ha avions que tenen algun problema mecànic, perquè són màquines. El que sí que he tingut són emergències mèdiques. Problemes amb passatgers que s'han trobat malament, però sempre ha sortit tot bé.

És cert que hi ha rutes més perilloses que altres?

— Nosaltres la paraula perill no la fem servir en aviació, perquè si fos perillós no ho faríem. Nosaltres parlem d'amenaces. Per exemple, una amenaça pot ser, estar molt cansat. Imagina't que t'has despertat molt aviat i no estàs al 100%. Aleshores, el que es fa és que es parla de les amenaces: si no he dormit bé, això és una amenaça. O un altre exemple. Tu fas una ruta travessant els Andes. Hi ha una amenaça que és que aquí hi haurà molta turbulència. Aleshores abans de sortir, es valora aquesta amenaça. O per exemple, vas a la Xina, on és difícil entendre els controladors quan parlen en anglès. L'amenaça és que quan diuen els números no se'ls entén, cal estar-ne molt pendents, cal dir-los que repeteixin diverses vegades si cal, no passa res. El que fem és gestionar aquestes amenaces i adaptar-nos-hi.

Imagino que deus recordar el teu primer vol de forma especial.

— Més que el meu primer vol recordo tots els meus primers vols, perquè a la carrera d'un pilot n'hi ha diversos. Per exemple, recordo la primera vegada que vaig pujar a una avioneta per entrenar als Estats Units. I també el meu primer solo, que és com anomenem a la primera vegada que l'instructor baixa de l'avioneta i voles tu sol. Jo tenia divuit anys acabats de fer. Després hi ha la primera vegada que voles un reactor, el primer dia que voles amb una companyia aèria, i també el primer vol amb passatge.

La teva feina implica passar molts dies lluny de casa. Això té un cost elevat personalment i familiarment. Com ho portes?

— L'aviació té avantatges meravellosos i és un món apassionant, però també implica sacrificis, com moltes de les coses que valen la pena. Una és l'horari irregular i impredictible. Això implica renúncies i sobretot implica absències a nivell familiar. Al final t'acostumes que el teu aniversari se celebra qualsevol altre dia i no passa res. Però és veritat que et perds dates i et fa pena. I després en l'àmbit de la salut hi ha els efectes dels canvis horaris, les pressuritzacions... tot això implica un deteriorament físic més gran que en la resta de persones que no passen per això. Un pilot de llarg radi [que fa distàncies molt llargues] es perd entre quatre i vuit nits al mes, i això té un impacte al cos.

Tu ho notes?

— Jo intento cuidar-me molt, faig esport i vull pensar que soc relativament jove, encara que de vegades penso que no tant. Encara no ho noto gaire. Però, per exemple, a nivell emocional els símptomes del cansament i de la manca de son són molt semblants als de la tristesa. I depèn del moment que estiguis passant a la teva vida se't poden accentuar els símptomes.