22/05/2021

Mares d’emprovador

2 min
Mares d’emprovador

Entre moltes altres coses, soc una mare d’emprovador. Potser tu, entre moltes altres coses, també ho ets. O ho has sigut. És més, fins i tot és possible que en algun moment hàgim creuat les nostres mirades a la zona comuna d’emprovadors d’alguna d’aquestes botigues on a les adolescents els hi agrada comprar-se la roba. Potser hem coincidit algun dissabte al matí en actitud pacient aguantant uns pantalons i un parell de samarretes a la mà, davant d’una cortina, mentre a l’altra banda la nostra filla es va emprovant peces de roba. Potser tu també ets una d’aquestes mares que de tant en tant aparten una mica la cortina i fiquen el cap al petit cubicle per veure com evoluciona la cosa, i aleshores se sent com una nena des de dins rondina perquè la poden veure a mig vestir-se i li dius amb condescendència “Però si no mira ningú...”. Potser ets una de les mares que animen les filles repetint que estan molt guapes perquè elles es troben no sé què. O ets una de les mares que diuen allò de “T’ho posaràs, eh?” o “No em vull gastar els diners amb coses que es moren de fàstic a l’armari”.

Potser, en tots els grans projectes de maternitat que t’imaginaves quan vas començar aquesta aventura no vas preveure aquesta postal. Tenies grans idees pedagògiques, reptes educatius, trucs per potenciar el llenguatge, llegies llibres per saber com estimular la intel·ligència emocional i algunes iniciatives per educar-la en valors. I deunidó com te n’has sortit amb tot plegat. Però mai et vas imaginar en un emprovador fent de perxa acompanyant en una botiga que fins i tot et planteja dilemes ètics. No és una tasca fàcil. Has de buscar l’equilibri perfecte entre no ser massa intervencionista i mantenir el sentit comú, entre respectar l’autonomia d’una adolescent i acotar l’esperit de consum, entre deixar llibertat d’elecció i donar amb tendresa l’opinió.

En aquests espais hi acostuma a haver un gran mirall que es converteix en una mena de màquina del temps. El teu propi reflex et fa reflexionar sobre com han passat els anys, sobre com t’has convertit en una d’aquestes senyores que hi ha en aquell rebedor. Sobre com les circumstàncies de la vida t’han portat allà en aquell moment. Fins i tot sobre el teu aspecte amb el pas dels anys en contrast amb el de tota aquella generació que s’atrafeguen darrere les cortines. En aquell mirall és com si no fossis ben bé tu, com si allà t’hi poguessis analitzar com si tu mateixa fossis una absoluta desconeguda. Sembla ahir que era la teva mare qui s’esperava a l’altra banda de la cortina i ara ja ets tu. Mares, a través del mirall us observo a totes i em pregunto si penseu el mateix. M’imagino que potser sou enginyeres, veterinàries, esteticistes, catedràtiques, fisioterapeutes, comercials, directores d’art, somiatruites o cuidadores en una residència. En realitat devem ser molt diferents, però en aquell moment tinc la impressió que semblem totes ben iguals. En algun moment admeto que he intentat esbossar un somriure de complicitat amb alguna de vosaltres però no he gosat, no fos cas que penséssiu que em poso on no em demanen. En tot cas, si llegiu això, sapigueu que no esteu soles, camarades. Ens veiem als emprovadors!

stats