És lamentable afirmar que és útil pegar les dones quan tota la resta de recursos “no han funcionat” i que és millor fer-ho “amb la mà oberta” que amb un cop de puny. És el que va dir Sean Connery l’any 1987 en el transcurs d’una entrevista televisiva. Ho podeu trobar fàcilment a YouTube. Quina consideració tan patètica, tan masclista i tòxica. Aquests dies aquest vídeo s’ha difós bastant amb la intenció d’algunes persones d’explicar, de matisar, de perfilar, la personalitat de l’actor, que va morir el 31 d’octubre als 90 anys. No es tracta de justificar les consideracions de Connery, no són justificables. Són criticables i punt. La paraula no és justificar sinó, tal vegada, explicar.

Val la pena explicar per què algú, en aquest cas una estrella mundial del cinema en un dels moments més brillants de la seva carrera, deia aquesta mena d’exabruptes en plena entrevista sense preocupar-li gens ni mica la recepció massiva que tindria. No li preocupava, senzillament perquè no era important, no era tema, entrava, encara que sembli una barbaritat, dins d’una normalitat, d’una esfera de pensament no qüestionada a gran escala. Ara, sortosament, això ha canviat. Ara, el que llavors era un comentari fet sense pensar, potser amb intenció graciosa, resulta impensable i està, amb bon criteri, mal vist, molt mal vist.

Amb això què vull dir? Doncs que les paraules masclistes de Connery no deuen ser tan distants a les que en aquells mateixos anys i en anys pretèrits, també pronunciaven, potser, els nostres pares i els nostres avis, o alguns amics molt amics dels nostres pares i els nostres avis. Paraules forassenyades filles d’un context d’un altre temps. Atacar Connery avui retraient-li aquelles paraules no diré que sigui injust però sí que em sembla una mica absurd perquè no és revelador de gran cosa més enllà d’un comentari profundament desafortunat fet en un temps en què moltíssima gent feia aquesta mena de comentaris profundament desafortunats. ¿La conclusió és que Connery era un maltractador? No ho sabem, per tant, no ho podem afirmar. No és, en aquest sentit, una entrevista que a mi particularment em serveixi per explicar la figura de Connery.