Info/gràfica

Un menú més sostenible: menys carn i més llegums

La producció d’aliments és responsable d’una quarta part de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle

meng

A més de la crisi climàtica generada per la crema de combustibles fòssils, l’altra gran crisi ecològica dels nostres temps és la de la biodiversitat, que està generant la sisena extinció massiva d’espècies. La causa principal és la sobreexplotació dels recursos naturals, especialment la gran quantitat de terra que els humans hem desforestat per fer créixer els nostres aliments. La meitat de la terra habitable ha estat ocupada per l’agricultura, i tres quartes parts d’aquesta per la ramaderia. "El problema no són els ingredients, sinó com s’han produït. Cal comprovar que no procedeixin de la desforestació, i per això és fonamental fer la traçabilitat dels productes i saber on i com s’ha produït el que mengem”, assegurava Llorenç Milà i Canals, gestor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, en una entrevista recent a l’ARA

S’estima que la producció d'aliments és responsable d’una quarta part de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). La comunitat científica assenyala que part de les estratègies per reduir l’empremta de carboni dels aliments implicarien apostar per l’agricultura ecològica i la ramaderia extensiva, a més d’incloure en la dieta més aliments d’origen vegetal. 

Emissions globals de gasos d'efecte hivernacle per producció d'aliments
Representen el 26% de les emissions globals

Ramaderia i piscifactories

30%

Ramaderia

i pesca

31%

Pesca 1%

Producció

agrària

27%

Cultius per a consum humà

21%

Cultius per a consum animal

6%

Terra per a ramaderia

16%

Ús de

la terra

24%

Terra per a consum humà

8%

Processament 4%

Cadena de

subministrament

18%

Transport 5%

Embalatge 6%

Comerç 3%

Ramaderia

i piscifactories

30%

Ramaderia

i pesca

31%

Pesca 1%

Producció

agrària

27%

Cultius per

a consum humà

21%

Cultius per a

consum animal 6%

Ús de

la terra

24%

Terra per

a ramaderia

16%

Terra per a

consum humà

8%

Processament 4%

Cadena de

subminis-

trament

18%

Transport 5%

Embalatge 6%

Comerç 3%

Ramaderia

i piscifactories

30%

Ramaderia

i pesca

31%

Pesca 1%

Producció

agrària

27%

Cultius per

a consum humà

21%

Cultius per a

consum animal 6%

Terra per

a ramaderia

16%

Ús de

la terra

24%

Terra per a

consum humà

8%

Processament 4%

Cadena de

subminis-

trament

18%

Transport 5%

Embalatge 6%

Comerç 3%

La producció d'aliments per trams
Com afecta les emissions de gasos d’efecte hivernacle

Canvis en els usos de la terra

Substitució de boscos i pastures per cultius, crema de

sabanes i cultiu de la terra.

Granges

Emissions de metà de les vaques, de metà del

cultiu de l’arròs i de fertilitzants, fems i maquinària

agrícola.

Alimentació animal

Emissions pel cultiu i processat d’aliments pel

bestiar.

Processament

Emissions provinents de l’energia per produir

aliments manufacturats.

Transport

Transport i exportació de productes alimentaris.

Comerç

Processos de refrigeració i emmagatzematge.

Embalatge

Producció d’envasos i embalatges.

Pèrdues

Pèrdues des del principi fins al final del procés

productiu.

Canvis en els usos de la terra

Substitució de boscos i pastures per cultius, crema de sabanes i cultiu de la terra.

Granges

Emissions de metà de les vaques, de metà del cultiu de l’arròs i de fertilitzants,

fems i maquinària agrícola.

Alimentació animal

Emissions pel cultiu i processat d’aliments pel bestiar.

Processament

Emissions provinents de l’energia per

produir aliments manufacturats.

Transport

Transport i exportació de productes alimentaris.

Comerç

Processos de refrigeració i emmagatzematge.

Embalatge

Producció d’envasos i embalatges.

Pèrdues

Pèrdues des del principi fins al final del

procés productiu.

Canvis en els usos de la terra

Substitució de boscos i pastures per cultius, crema de sabanes i cultiu de la terra.

Granges

Emissions de metà de les vaques, de

metà del cultiu de l’arròs i de

fertilitzants, fems i maquinària

agrícola.

Alimentació animal

Emissions pel cultiu i processat

d’aliments pel bestiar.

Processament

Emissions provinents de l’energia per

produir aliments manufacturats.

Transport

Transport i exportació de productes alimentaris.

Comerç

Processos de refrigeració i

emmagatzematge.

Embalatge

Producció d’envasos i embalatges.

Pèrdues

Pèrdues des del principi fins al

final del procés productiu.

Aquest gràfic, basat en dades recollides per Our World in Data, ofereix una visió general de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associats a la producció i el transport d’una selecció d’aliments i begudes. Unes xifres que posen de manifest l’empremta mediambiental de certs aliments. La visualització mostra la petjada de carboni de 24 productes –des de carn de vedella a la part superior fins a pomes a la part inferior— i de quina etapa de la cadena de subministrament provenen les seves emissions. Des dels canvis d’ús, a l’esquerra, fins al transport i l’embalatge, a la dreta.

Emissions totals per aliment
Emisions totals de gasos d’efecte hivernacle en kilograms de diòxid de carboni equivalent (CO₂eq) per kg d’aliment

Carn de vedella

99 kg

Xocolata

47 kg

Carn de xai

40 kg

Cafè

29 kg

Formatge

24 kg

Peix de piscifactoria

14 kg

Tomàquets

Carn de porc

2,1 kg

12 kg

Blat de moro

Pollastre

1,7 kg

9,9 kg

Blat i sègol

Oli d’oliva

5,7 kg

1,6 kg

Ous

Civada

4,7 kg

1,2 kg

Pèsols

Arròs

4,5 kg

0,98 kg

Plàtans

Cacauets

3,2 kg

0,89 kg

Cítrics

Tofu

3,2 kg

0,53 kg

Patates

Llet

3,2 kg

0,46 kg

Farina de civada

Pomes

2,5 kg

0,46 kg

Carn de vedella

99 kg

Xocolata

47 kg

Carn de xai

40 kg

Cafè

29 kg

Formatge

24 kg

Peix de piscifactoria

14 kg

Carn de porc

12 kg

Pollastre

9,9 kg

Oli d’oliva

Blat de moro

5,7 kg

1,7 kg

Ous

Blat i sègol

4,7 kg

1,6 kg

Arròs

Civada

4,5 kg

1,2 kg

Cacauets

Pèsols

3,2 kg

0,98 kg

Tofu

Plàtans

3,2 kg

0,89 kg

Llet

Cítrics

3,2 kg

0,53 kg

Farina de civada

Patates

2,5 kg

0,46 kg

Tomàquets

Pomes

2,1 kg

0,46 kg

Carn de vedella

99 kg

Xocolata

47 kg

Carn de xai

40 kg

Cafè

29 kg

Formatge

24 kg

Peix de piscifactoria

14 kg

Carn de porc

12 kg

Pollastre

9,9 kg

Oli d’oliva

Blat de moro

5,7 kg

1,7 kg

Ous

Blat i sègol

4,7 kg

1,6 kg

Arròs

Civada

4,5 kg

1,2 kg

Cacauets

Pèsols

3,2 kg

0,98 kg

Tofu

Plàtans

3,2 kg

0,89 kg

Llet

Cítrics

3,2 kg

0,53 kg

Farina de civada

Patates

2,5 kg

0,46 kg

Tomàquets

Pomes

2,1 kg

0,46 kg

Dieta sostenible 

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, una alimentació sostenible és la que produeix un impacte ambiental baix i contribueix a la seguretat higienicosanitària i alimentària i a una vida saludable. Aquests són alguns costums que es poden adquirir per reduir l’impacte mediambiental de la cadena de producció. 

1.
Més fruites, verdures i hortalisses

Els fruits secs són una font important de proteïna amb un impacte mediambiental més baix que la carn. 


verd
2.
Menys aliments d’origen animal: augmenta el consum de llegums

El pollastre i el peix tenen un impacte mediambiental menor que la carn vermella. 


pex
3.
Aliments locals de temporada

Frescos i de proximitat per reduir la petjada ecològica. Millor pomes de l’Empordà que kiwis de Nova Zelanda. 


ccc
4.
Eliminar els ultraprocessats: consumeixen molts recursos i generen moltes emissions

És millor berenar un plàtan que brioixeria industrial envasada. 



imatge
5.
Millor a granel que sobreempaquetats

És millor comprar fruita al mercat amb un cistell o una bossa de casa que adquirir paquets al supermercat. 



granel
6.
Evitar el malbaratament

Evita comprar en excés. Cuina receptes que aprofitin les sobres dels àpats o els aliments que estan a punt de fer-se malbé.


malb
Infografia al paper de l’ARA Diumenge
Font: Our world in data Hannah Ritchie (2020) - ‘You want to reduce the carbon footprint of your food? Focus on what you eat, not whether your food is local’, ‘Dieta de salud planetaria’ Comisió EAT-Lancet 2019 i elaboració pròpia
stats