Pràcticament totes les primeres dames de la història moderna dels Estats Units s’han enfrontat a l’escrutini sobre el seu aspecte, especialment pel que fa als cabells. Nancy Reagan, que sempre duia un impecable pentinat bouffant en capes, es feia arreglar els cabells almenys un cop per setmana i rarament se la veia amb un floc fora de lloc. Es deia que la “fantàsticament chic" Jacqueline Kennedy es raspallava els cabells 75 vegades cada nit. Però tenir-ne cura no protegeix contra les crítiques: els glamurosos pentinats de Kennedy la van convertir en una càrrega política, i el postís de trenes que Reagan va dur en un sopar d’estat es va ridiculitzar a la premsa descrivint-lo com “una corona”.

En el cas de Michelle Obama –que el 2009 va ser la primera dona negra en convertir-se en primera dama dels Estats Units amb la presa de possessió del seu marit, Barack Obama, com a president– les crítiques pel seu aspecte no van trigar a aparèixer: alguns deien que els seus vestits sense mànigues atreien massa l’atenció cap als seus braços definits i la feien semblar masculina, mentre que d’altres pensaven que la seva afició a les jaquetes de punt la feia semblar “excèntrica” o massa informal.

Però aviat va aprendre que cap element del seu aspecte estaria més polititzat que els seus cabells, que, a diferència dels de les 54 primeres dames que la precediren, tenien una textura arrissada i crespada. Per això va decidir mantenir-los llisos durant els seus vuit anys a la Casa Blanca. “Sabia que no podia fer res més fins que el país em conegués”, va explicar Michelle Obama en una entrevista recent en vídeo. “Hi havia qui intentava escriure la nostra història abans que nosaltres la poguéssim escriure. Així que em vaig dir «No vull crear una altra distracció; vull que aquest país se centri a conèixer-me com a primera dama a través de la meva feina i les meves accions»”.

En el seu nou llibre de fotos, The look, que ha sortit a la venda aquest novembre als Estats Units, Michelle Obama escriu sobre les múltiples facetes del seu estil personal, i sobre com va aprofitar la moda per cridar l’atenció sobre les causes que considerava més importants, com l’educació, les famílies militars i la salut infantil.

Michelle Obama, de 61 anys, explica que durant el primer mandat del seu marit es va concentrar a semblar “accessible i femenina”. No volia que la roba donés més tema de conversa que la tasca que estava fent. Durant el segon mandat, va començar a explorar diferents estils de moda, però va deixar gairebé intacte el pentinat.

En un capítol dedicat als seus cabells, relata la seva travessia des de la seva primera experiència amb l’allisat químic, als 10 anys, fins a la seva estada a la Casa Blanca, quan va deixar de fer-se aquest tractament i duia els cabells llisos i recollits. Animada pel seu perruquer, Johnny Wright, va començar a dur els cabells naturals sota perruques i extensions, una elecció que, segons va dir, protegia els seus cabells de la manipulació constant de pentinar-se amb calor. Tot el procés era nou per a ella.

"Això és el que estan fent les actrius negres a Hollywood"

“Hi ha tantes línies i productes, hi ha tants coneixements: la calor, les eines que s’utilitzen”, diu. “Ara és una indústria multimilionària. I això ha passat al llarg de la meva vida”. “No ho vaig relacionar amb el fet que això és el que estan fent les actrius negres a Hollywood”, hi afegeix.

Però els seus dies de limitar-se amb els pentinats gairebé han quedat enrere. En les últimes aparicions, inclosa la presentació el 2022 del seu retrat oficial a la Casa Blanca, Michelle Obama ha dut els cabells amb llargues trenes sense nusos, recollits en monyos alts a la nuca o amb rínxols solts, i de vegades amb reflexos castanys clars. El canvi encaixa amb la transformació del seu estil cap a dissenys més avantguardistes. “Vaig comprendre que en algun moment volia aparèixer en públic amb els cabells tal com em surten del cap”, afirma. Per a ella, això volia dir trenes. “Les trenes són més fàcils; em donen llibertat”, diu.

Durant l’entrevista duia els cabells planxats, amb ratlla al mig sobre les espatlles i pentinats amb alguns rínxols. I va explicar que aquesta elecció estava en mans del seu equip de perruqueria i bellesa, que tenia ganes de provar alguna cosa nova per a la publicació d’aquest llibre. “Jugarem durant tota la promoció d’aquest llibre: em posaré el que vulguin”, va dir. “Soc com la seva nina. Però un cop acabi, tornaré a les trenes”.

"Cap dona negra duia els cabells naturals, les nostres mares no ho feien"

A The Look, Michelle Obama suggereix que l’estil personal de les dones negres sovint es divideix en dues direccions: cap a la “respectabilitat” o cap a l’autenticitat. Per a algunes, això suposa decidir si planxar-se o no els cabells en un dia calorós de juliol o optar per no treure’s les trenes cornrow (d'estil africà) abans d’una entrevista de feina.

“No sentíem que tinguéssim llibertat d’acció per mostrar-nos al món tal com som nosaltres mateixes”, diu Obama. “Jo era advocada corporativa abans de ser primera dama: cap dona negra duia trenes o els cabells naturals. Les nostres mares no ho feien”.

Al llibre escriu sobre el moviment dels cabells naturals, una celebració de les trenes, les que van soltes i les que s’enganxen al cap, i altres estils naturals que va coincidir aproximadament amb els seus anys a la Casa Blanca. En aquella època, moltes dones negres s’animaven a fer-se “el gran tall”, un terme utilitzat quan es talla els cabells processats químicament perquè torni a créixer en el seu arrissat natural.

El 2025, és fàcil dir que Michelle Obama podria haver dut fàcilment els cabells naturals quan va ser a la Casa Blanca i que simplement va escollir no fer-ho. La seva decisió de no participar en el moviment va ser en si mateixa una declaració: deia que així era com s’havia de mostrar una dona negra respectable. “No és res amb què senti que m'hagi de reconciliar”, explica. “És a dir, he entès per què ho vaig haver de fer així llavors, i discutiria amb qui digués que tenia llibertat per fer alguna cosa diferent perquè crec que no és més que una fantasia”.

L’any 2008, una foto d’un xoc de punys entre ella i el seu marit durant la campanya presidencial va ser interpretada per comentaristes de dreta com un “cop de puny terrorista”. Aquesta reacció tan estranya va arribar al seu punt àlgid amb una caricatura a la portada de The New Yorker que mostrava la primera dama vestida de camuflatge i amb pentinat afro.

Quan recordava les seves decisions capil·lars com a primera dama, Michelle Obama diu que va fer els sacrificis que eren necessaris en aquell període. “Però sento un profund orgull i calidesa per aquesta generació de dones joves que fan les coses de manera diferent”, afegeix.

Fer servir els cabells per transmetre un missatge

L'ex primera dama explica que la seva decisió de dur trenes —com quan va fer campanya a favor de l’exvicepresidenta Kamala Harris durant la seva candidatura a la Casa Blanca el 2024— va sorgir del mateix impuls que tenia com a primera dama d’utilitzar la seva plataforma per transmetre un missatge.

Michelle Obama és conscient que, més enllà de les formes de discriminació a què va haver de fer front com a primera dama —portades de revistes punyents i anàlisis àcides—, la discriminació basada en els cabells continua afectant també les persones negres normals i corrents als Estats Units, especialment a les escoles i als llocs de treball.

El 2018, a un nen negre de 6 anys d’Apopka, Florida, se li va prohibir entrar a l'escola a causa de les seves rastes. Aquell mateix any, a una presentadora de notícies negra de Mississipi li van dir que els seus cabells naturals eren massa poc professionals per a la televisió. I el 2019, un lluitador negre d’un institut de Nova Jersey va ser obligat a tallar-se les rastes durant una competició. Diversos estats han respost a això amb l’aprovació de versions diverses de la llei Crown, un projecte de llei federal que pretén prohibir la discriminació basada en la textura o l’estil dels cabells d’una persona.

Segons Michelle Obama, la frustració pel control dels cabells negres va ser una de les principals raons per les quals va escriure sobre els cabells al seu nou llibre: per aconsellar els qui tenen el poder que el que hi ha damunt del cap d’una persona no hauria de ser un factor en les decisions de contractació. “És ridícul”, diu. “No entenen els nostres cabells; ni tan sols saben el que ens estan demanant”.

Per a Michelle Obama, poder aprofitar al màxim la versatilitat dels seus cabells no sempre ha estat garantit. Però assegura que no està pas ressentida pel temps que va passar duent els cabells llisos mentre va ser a la Casa Blanca: al cap i a la fi, hi havia una feina més important a fer.