Nascuts perdedors (1)

Don Carpenter (1931-1995) és un dels millors novel·listes americans de tots els temps i, malgrat això, la seva pàgina de Wikipedia ocupa vint vegades menys espai que la de Philip Roth (les he mesurat). Ignorat durant gran part de la seva carrera per la crítica seriosa i la intelligentsia (el que ell anomenava East Coast mafia), l'autor va signar deu grans novel·les, un llibre de relats i almenys un guió genial (Día de paga, del 1973, amb Rip Torn de protagonista).

No parava de ploure, el seu debut, és un llibre carcerari espectacular, i això que Carpenter només va passar “una sola nit al calabós” (si algú demanava una prova irrefutable del poder de la imaginació, aquesta pot servir). Es va publicar el 1966, però es tracta d’una obra completament no-dels-seixanta, dura i madura, el contrari de la mitomania pueril de Jack Kerouac, per dir algú. "Un vell al cos d'un jove", com el va descriure Jonathan Lethem.

Després de traslladar-se a Hollywood, Carpenter va signar tres excel·lents novel·les sobre el show business i la indústria cinematogràfica angelina. Un par de cómicos versa sobre el que anuncia el títol, l'amistat entre dos entretenidors, però també pot llegir-se com un cant a l'ofici i a haver nascut amb un do (en aquest cas, ser graciós).

En no sé quin western, John Wayne deia d'un altre pistoler: “És tan bo que no necessita provar-ho”. Podria dir-se el mateix de Don Carpenter. El seu llenguatge és precís, efectiu, modest; l'autor mai presumia, mai feia filigranes, però la clavava, paraula rere paraula. Es tracta de literatura popular de la millor espècie: sense clixés ni grans teories, però plena de veritat i compassió.

Carpenter era un escriptor nat, algú per a qui la prosa narrativa era el llenguatge per defecte, a més de la manera principal de comprendre el món. “Si pogués expressar les meves opinions sobre l'univers sense fer servir la ficció, ho faria”, va dir. Entre els seus fans hi ha George Pelecanos, Richard Price i, de forma encara més rellevant, jo mateix.

El seu gran amic Richard Brautigan es va suïcidar el 1984. Un divorci traumàtic i una tràgica cadena de malalties (tuberculosi, diabetis i glaucoma) van provocar que Carpenter es disparés un tret el 1995, als 64 anys, a la seva casa de Mill Valley, Califòrnia. Dues dècades més tard sortia a la llum el manuscrit en què el novel·lista estava treballant en el moment de la mort, Los viernes en Enrico's. Després d'un petit procés de poliment per part de Jonathan Lethem, el món va ser obsequiat amb una nova obra mestra de l'autor, directa des del més enllà.

Kiko Amat