Néixer a Mònaco o a Nigèria: 30 anys menys de vida

Els humans cada cop vivim més temps, però l’esperança de vida no creix igual a tot arreu. Les estadístiques demostren que la longevitat depèn molt de la dieta, l’accés a un bon sistema sanitari i la qualitat de vida que ofereix un estat amb una bona economia. Un factor que no es veu a les estadístiques però que també destaquen els científics són uns forts lligams socials i comunitaris. El país on la població viu més anys, una mitjana de 86,5, és Mònaco, que té una de les rendes per càpita més altes del món, un bon sistema sanitari i una dieta mediterrània, que ha estat designada pels científics com una de les més saludables del món. Però el fet de tenir només unes poques desenes de milers d’habitants també ajuda perquè la mitjana d’edat, en un país tan ric i benestant, sigui més alta. Si no tenim en compte els estats (o semiestats) petits, el rànquing començaria pel Japó, amb una mitjana d’esperança de vida de 84,4 anys. Els japonesos també tenen una dieta saludable, molt centrada en el peix i els vegetals, i bona qualitat de vida. A l’extrem oposat del rànquing trobem països amb índexs elevats de pobresa. Nigèria, el país més poblat de l’Àfrica i amb un 40% de la població en la pobresa (a més d’una alta mortalitat infantil i altres factors, com situacions de violència elevades), és el que té menys esperança de vida, una mitjana de només 54,6 anys. Entre Mònaco i Nigèria hi ha 30 anys de vida de diferència.

Brexta de gènere

A tots els estats del món les dones viuen més anys que els homes, una mitjana de 88,66 anys, quatre anys més que la mitjana més alta dels homes, que arriba fins als 84,6. Igual que a la mitjana global, Mònaco és on viuen més tant homes com dones. Però en altres indrets la diferència entre gèneres és encara més acusada, com és el cas, per exemple, de l’estat espanyol. A Espanya les dones viuen fins als 86,4 anys, i això situa l’Estat en el sisè lloc del rànquing d’esperança de vida en les dones. Però els homes espanyols viuen fins als 81,1 anys, més de cinc anys menys, i això fa baixar Espanya fins al divuitè lloc del rànquing en esperança de vida per als homes.

És aquesta diferència en esperança de vida el que fa que al món hi hagi més dones que homes, en una població global que no ha deixat de créixer. Ja hem superat els 8.000 milions de persones al món, però l’ONU preveu que el creixement poblacional arribi fins al voltant dels 10.000 milions a finals de segle i després s’aturi per tornar a baixar lentament a causa de la pèrdua de natalitat a la majoria de països del món. Però, com veieu a la piràmide, serà una població mundial cada cop més envellida.