Les nines Labubu, el nou fenomen absurd que provoca cues
Nou fenomen absurd que provoca cues en algunes botigues i que ha col·lapsat els estocs a plataformes de venda per internet. Les nines Labubu, una mena de petits monstres peluts, han agafat el relleu dels Sonny Angels, aquests nadons despulladets amb gorret amb forma de fruita que es porten enganxats al mòbil, al portàtil o al retrovisor del cotxe. Les Labubu tenen orelletes de conill, uns ulls enormes i un somriure que mostra una llarga filera de dents punxegudes. Tot i esforçar-se en fer cara de trapelles, evidencien una candidesa absoluta. Busquen despertar sentiments de tendresa. Els ninotets els ha creat l’artista Kasing Lung i formen part de l’univers Pop Mart, que sempre busca aquests tipus de personatges que provoquen una reacció emocional tot i l’aparent imperfecció. S’ajusten a l’estètica kawaii, que vol dir adorable en japonès i que està vinculada a generar respostes de compassió i afecte. La Hello Kitty és, segurament, la bestioleta paradigmàtica d’aquest corrent. Culturalment, s’ha interpretat el naixement d’aquesta estètica en els anys setanta i vuitanta com una reacció a la rigidesa social del Japó que s’ha acabat globalitzant.
En els últims mesos, les Labubu han activat l’instint de possessió de tota mena de devots. Però s’ha de tenir present que no és una joguina sinó un objecte decoratiu. També és un estimulador afectiu per generar confort emocional. Les principals clientes són dones d'entre vint i quaranta anys, igual que amb els Sonny Angels. Creen una mena de febre al seu voltant que encara incrementa més la desesperació per posseir-los.
L’origen d’aquesta resposta emocional el va explicar científicament Konrad Lorenz, un dels fundadors de l’etologia moderna. Trenta anys abans de guanyar el premi Nobel va desenvolupar la seva teoria del baby schema vinculada a la psicologia evolutiva. Va explicar que les característiques morfològiques infantils, com tenir el cap més gros que el cos, els ulls grossos i rodons, el nas petit i el front ample, provocaven una resposta instintiva de protecció dels adults. La percepció d’afabilitat extrema indueix els adults a tenir cura dels nadons. De fet, també passa quan veiem cadells de mamífers. L’estètica kawaii i els personatges de Pop Mart no han fet altra cosa que reproduir el patró que va descriure Lorenz. I el resultat són cues de més de tres hores en botigues efímeres que queden arrasades en pocs dies. A Instagram, les imatges d’aquesta espera neguitosa serveixen de reclam per fer més fervent el desig de tenir-ne una.
Més enllà de l’enginy estètic, els fenòmens culturals i les modes al voltant d’aquests ninots, però, hi ha aquesta inèrcia a estimular el consum de nines infantils en dones adultes, promogut per actrius, influencers i dissenyadores que n’exalten les virtuts emocionals i en potencien la funció de companys afectius, tendres i silenciosos. Les emocions s’han filtrat dins del consum capitalista i comprar aquests ninots tan cute permet comerciar amb valors com la nostàlgia o la tendresa. La sociòloga Sharon Kinsella, professora a la Universitat de Manchester, ha considerat que aquestes modes són una forma culturalment institucionalitzada de suprimir el poder actiu de les noies. Vindria a ser una domesticació de la dissidència a través d’estimular sensacions com l’obediència o la contenció emocional que transmeten aquests ninots. La filòsofa i crítica cultural Sianne Ngai, de la Universitat de Chicago, alerta que el cuteness, allò que és bufó, desperta l’afecte però també el desig de dominació.
Potser després d’aprofundir en aquests estudis, la cara de les Labubu us semblarà una mica més terrorífica que al principi de descobrir-les.