No era un cadàver, era una nina sexual hiperrealista
La setmana passada, a la localitat alemanya de Rostock, la policia va dedicar moltes hores d’investigació a un homicidi que va resultar ser fals. Un home que passejava un gos pel camp els va advertir de la troballa del cadàver d’una dona. Els agents ho van confirmar quan es van desplaçar fins al lloc dels fets i, després d’acordonar la zona, convocar els diferents equips i professionals implicats en aquests casos i procedir a l’aixecament del cos, es van adonar que en realitat es tractava d’una nina sexual hiperrealista fabricada amb silicona. El problema és que no és la primera vegada que perden el temps d’aquesta manera i la freqüència d’aquestes confusions els comença a preocupar. La policia fins i tot va fer un comunicat aconsellant que els homes que es vegin amb la necessitat de desfer-se d’aquestes nines sexuals les llencessin als contenidors de reciclatge, tot i que la solució no sembla una alternativa gaire millor. No serà la primera vegada que es troba un cadàver en un abocador de brossa.
Remuntar-se a l’origen del drama resulta força hilarant. Hi ha senyors que es compren, segurament per internet, aquestes nines sexuals que tenen l’aparença d’un cos de dona real. Bé, real sempre que no posis massa amunt el llistó del que esperes d’una dona. A casa els hi arriben ben embolicades. Moltes d’aquestes nines ja tenen la postura sexual predeterminada i amb la boca oberta per oferir diversitat de serveis. Tot són facilitats. Per circumstàncies de la vida, aquests homes arriba un dia que se n’han de desfer. Potser alguns troben parella i ja no l’han de menester. O si els ve l’amigueta a casa no saben on amagar-la. D’altres, ves a saber, segurament se’n cansen o troben un nou model amb més prestacions. Com passa amb els regals de reis, potser n’hi ha que al final no hi juguen tant com es pensaven i és un trasto que els acaba fent nosa. Segur que no se’n desfan per un excés de conversa.
Resulta còmic imaginar-se com, arribat un dia, tota la satisfacció que els podia proporcionar la nina es converteix en un mal de cap, perquè no saben com desfer-se’n. Primer, treure-la de casa. Pel que s’ha comprovat en les imatges de les nines abandonades, ni els passa pel cap vestir-la de carrer, que donaria una mica de dignitat a la nina. Ja s’entén que no deu ser fàcil vestir una nina de mida real que està rígida amb la postura del gosset. Ni ficar-la al maleter del cotxe. Tampoc és gaire discret portar-la així pel carrer. En qualsevol cas, després han de trobar el lloc on abandonar-la, com farien amb un cadàver. Un altre fet rellevant és que tampoc se’ls acut esquarterar-la com solen fer els assassins amb les dones. El motiu pot ser el preu de la nina. Com que els ha costat una morterada, els deu saber greu fer-la malbé. Tampoc les cremen, perquè la silicona socarrimada deu fer una fumerada pudent que cridaria massa l’atenció. Tampoc consta que existeixi un mercat de segona mà o una xarxa solidària d’usuaris de nines sexuals que fomentin les donacions o l’intercanvi. L’instint de possessió de determinats homes no té límit. Abans al mig del bosc que de quatre potes al llit d’un altre. Alguns ho sentirien com una infidelitat. Potser les autoritats sanitàries ho prohibirien per raons higièniques. Els usuaris no semblen gaire predisposats a dutxar les nines, rentar-li bé tots els racons i fer els treballs corresponents de perruqueria cada vegada que la fan servir. Aquestes nines tenen una dependència absoluta dels seus amos. Potser els hi donen massa feina. No poden seguir el ritme de les exigències de la pressió estètica. El govern d’Alemanya hauria de fer una campanya per conscienciar sobre els abandonaments a les carreteres, a l’estil d’aquelles que es van fer amb els gossos: “Ell mai no ho faria”. Tot i que, en casos com aquests, elles, si poguessin, segur que també els abandonarien.