Andrea Aguilar: "Les noies joves tenen molt clar que masturbar-se està bé"

BarcelonaAndrea Aguilar és psicòloga i terapeuta sexual. Es dedica a acompanyar persones, sobretot dones, en la recerca del plaer i en la descoberta d'una sexualitat més plena. Va arribar fins aquí per la seva experiència personal, ja que durant molts anys va patir anorgàsmia –incapacitat per sentir orgasmes– i no va trobar l'ajuda que necessitava. Explica que la pràctica del tantra la va ajudar a descobrir la consciència del seu cos i a partir d'aquí va començar a sentir noves sensacions i amb el temps es va desbloquejar. "Vaig descobrir que som una font infinita de plaer", diu. Aquesta vivència la va marcar tan profundament que ara es dedica a ajudar dones que estan com ella o que viuen situacions sexuals complicades i acaba de publicar el llibre Mujer orgásmica (Lunwerg), on recull tots els aprenentatges que ha acumulat.

Quines són les principals situacions amb què et trobes?

— A mi m'arriben dones que no se senten satisfetes sexualment. Els tres principals problemes que em trobo són "No arribo a l'orgasme", "No en tinc ganes" i "Em fa mal". Són els tres grans calaixos. Després aquí dins, en funció de la persona, hi podem trobar més coses, però aquestes són les tres grans situacions. A les dones que m’arriben i em diuen que no en tenen ganes jo els dic que no és cert, que si han arribat fins a mi vol dir que sí que en tenen, que hi ha una voluntat dins d’elles de canviar aquesta situació i gaudir, i per això són aquí. Llavors hem de veure què passa: quina dificultat hi ha que provoca que el sexe no les satisfaci o que el cos no respongui com elles volen i es comencin a frustrar. Moltes dones arriben frustrades perquè no arriben a l’orgasme. Elles diuen que el seu cos no reacciona com ha de fer-ho. M’expliquen que ho han vist a pel·lícules i que saben què hauria de passar però a elles no els passa. I llavors s’enfaden. Però en realitat hem de fer un canvi de mirada: hem de pensar per què el cos no està reaccionant així, potser necessita una altra cosa i l’hem d’escoltar. Quan aprenem a escoltar el nostre cos, l’experiència sexual canvia.

Aquest canvi està molt relacionat amb un altre canvi que estem vivint i és el fet de reivindicar el plaer de les dones.

— I tant. En els últims anys hem vist una revolució en aquesta línia i ja comença a calar la idea que nosaltres, les dones, també tenim dret al plaer. Un exemple és el boomde totes les joguines eròtiques, com el succionador de clítoris, que s’ha normalitzat. Les generacions més joves, per exemple, tenen molt clar que masturbar-se està molt bé i que tocar-se és meravellós, una cosa que no passava en generacions més grans. Era totalment impensable que les dones parlessin de masturbació. I això està molt bé. Però crec que falta un pas més en aquesta revolució del plaer femení.

Quin és?

— Crec que estem intentant reproduir una sexualitat una mica immadura, que no explora tot el nostre potencial sinó que intenta copiar la masculina. I les joguines sexuals són així: et garanteixo que tindràs un orgasme en dos minuts. Molt bé, però ¿és això el què volem? ¿Una descàrrega de dos minuts? I després què? Les joguines estan molt bé per jugar, la vibració pot ajudar molt quan hi ha dolor, per exemple, o quan hi ha dificultat, o quan hi ha una anorgàsmia, com era en el meu cas, però aquesta cosa de la superintensitat i la superrapidesa no ajuda que el nostre cos es relaxi i s'obri. No ens porta cap a aquesta part nostra multiorgàsmica de plaer infinit. Ens porta cap a descàrregues intenses i breus.

I com s’ha de fer aquest canvi? Ha de canviar l’educació sexual?

— Primer hauríem de canviar nosaltres, els adults. Si tu et permets una sexualitat sana i amorosa i plena i vibrant, les noves generacions ho veuran, ho entendran i s'hi acabaran reflectint. El que no es pot pretendre és que ells comencin a fer-ho d'una manera en què no han vist ningú fer-ho. No tenen referents, res en què emmirallar-se. No han vist imatges d’aquesta sexualitat més plena, perquè no n'hi ha... I hi ha moltes contradiccions perquè la pornografia és a tot arreu però el meu canal de YouTube, amb més de 300.000 seguidors, me’l van tancar perquè, segons deien, hi havia continguts pornogràfics. No és senzill.

És que ara el gran referent és la pornografia.

— Sí, i hem de tenir clar que la pornografia no desapareixerà. És una indústria gegant i un mercat immens i no l’exterminarem. Però per a mi el gran problema és que aquest és l'únic referent. Calen altres referents per poder tenir exemples d’un altre tipus de sexualitat més sana i més plena. I els pares tenen por de parlar d'aquest tema amb els fills, a l'escola gairebé no se’n parla, només per dir-te que no et quedis embarassada... No pot ser.

Els joves tenen moltes preguntes i si ni la família ni l’escola els dona respostes, molts acaben anant al porno.

— Per això ens cal una alternativa. I una altra cosa molt important que sempre dic a les dones que acompanyo és: "Disfruta de la teva vida sexual i transmet això als teus fills". Tan fàcil com això. No els demanem a ells que facin una cosa que nosaltres no hem sabut fer.

Aquesta revolució del plaer és molt femenina, però els homes també en formen part.

— Jo crec que els homes no saben del seu gran potencial sexual. Quan entenguin el que poden arribar a sentir, perquè ells també poden arribar a ser multiorgàsmics, també s'hi posaran. Però sempre passa, en el món del creixement personal, sempre hi ha moltes més dones que homes. I això també té a veure amb el fet que tenim més facilitat per connectar amb les nostres emocions. En això anem per davant. Tot i això, també hi ha molts homes que a mi em segueixen perquè volen satisfer més i millor les seves dones. Hi ha molts homes que volen ser millors amants. Hi ha molts homes que volen tenir una vida sexual més satisfactòria. O sigui, que crec que no estem soles.

Un altre tema de què ara es parla molt és el tema de la menopausa. Les dones que arriben a aquesta etapa ja no volen ser invisibilitzades i també reivindiquen la seva sexualitat.

— Fixa't que el taoisme té un concepte molt bonic per a la menopausa: a l'adolescència l'anomena "la primera primavera" i a la menopausa, "la segona primavera". O sigui, és un floriment. Fixa’t quina mirada més diferent de la nostra, oi? Aquí el missatge era que s’acabava tot. I, en canvi, és un moment en què el teu cos torna a florir. Hi ha dues coses molt importants d’aquesta etapa: una part és la càrrega de la societat, que a les dones ens ha dit que quan deixes de ser jove deixes de ser atractiva i quan deixes de poder tenir fills deixes de ser útil. Llavors sents que no vals per a la societat. I com que no vals, fora. Això és un pes molt gran que hem portat a sobre durant molt de temps però que en els últims anys s’està trencant. Està obsolet, i això és una gran notícia. I després hi ha tot el tema dels canvis que realment passen al cos: canvis hormonals que afecten l’àmbit sexual, sí, però no maten el desig. Són canvis que cal escoltar. Totes les dones sàvies que han passat per això i que treballen en temes de sexualitat em diuen que és una etapa en què tu ja no estàs per tonteries. I això vol dir que ja no estàs disposada a fer coses que realment no vols fer. I llavors deixes de complir perquè toca. En el sexe això passa amb tot el que no t'ha agradat però que has estat fent molt de temps perquè tocava com a parella, però que en realitat no t'estava agradant, i el teu cos diu prou. I això en part és molt sa. És com que si tu en aquesta etapa connectes amb el que sí que vols, el teu cos en vol moltíssim. El que no vol més el teu cos és una sexualitat que no t'estava satisfent. I això és un regal.

Això connecta amb un debat molt actual, el que hi ha sobre el consentiment dins del matrimoni o les parelles.

— Sí, hi ha molts casos de dones que han estat durant anys fent coses que no els agradaven però ho feien amb la voluntat de complir amb una expectativa, el que elles creien que havia de passar en una relació sexual. Per a elles allò era necessari perquè la relació funcionés, calia donar plaer a la parella i aquesta voluntat crec que és bona, però no et pots oblidar de tu. Jo als meus cursos els faig reflexionar sobre això, sobre el que realment volen i el que tantes vegades han fet quan en realitat no volien. No és fàcil acceptar-ho i quan se n’adonen és una sacsejada molt forta. Tot sovint hi ha un gran disgust, hi ha un dol, un xoc a l’adonar-te del que has estat fent. Per això és molt important no culpabilitzar. I deixar-ho de fer. El que a tu no t'estigui donant plaer, prou. Hem de pensar que la nostra parella vol tenir sexe amb algú que gaudeix de debò, no amb algú que està fingint. Sempre t'has de posar a tu primer. Això no és egoisme, simplement és tenir present què està passant en el meu cos tota l'estona, què estic sentint, què necessito fer ara, què puc fer per sentir més, com m'està agradant... I això és difícil perquè ningú ens ha ensenyat a escoltar-nos. I quan estem amb una altra persona, escoltar-nos és superdifícil, no ho hem fet mai. Aquest és el gran canvi.