L'estiu és una època propícia per a les efemèrides, una de les quals és la coneguda pluja d’estels dels Perseids. Durant uns dies es poden veure al cel les traces brillants deixades per la caiguda de petits grans de pols provinents del cometa 109P/Swift-Tuttle, que s’incineren en entrar a l’atmosfera a gran velocitat. La intensitat màxima d’aquesta pluja tindrà lloc ben aviat, entre el 12 i el 13 d’agost, unes dates que aquest any coincideixen amb la lluna gairebé plena. Això en dificultarà l’observació i només permetrà veure els meteors més brillants.

Tanmateix, la pluja ja va començar fa unes setmanes -a mitjans de juliol, quan el ritme de caiguda de meteors va començar a incrementar-se de mica en mica-, de manera que ja és possible haver-ne vist algun. Acabarà a finals d’agost, així que encara queden uns quants dies per observar la pluja, encara que sigui fora del punt màxim.

CIÈNCIA CIUTADANA

Qualsevol ciutadà pot contribuir a fer ciència durant la pluja d’estels a partir de les seves observacions. Hi ha diferents possibilitats. Pot fer recompte dels meteors que va observant durant un període de temps concret. És una dada que serveix per a l’estudi de les òrbites de les partícules que arriben a l’atmosfera terrestre. Aquesta valuosa informació permet conèixer la relació entre famílies d’asteroides i cometes amb les diverses classes de meteorits que arriben actualment a la Terra. La Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España (http://www.somyce.org) recull aquestes dades de voluntaris. Abans cal llegir la guia que proporciona l’associació per fer les observacions de manera rigorosa.

Si hi ha sort, n’hi haurà que podran observar un bòlid, és a dir, un meteor molt brillant (tant o més brillant que Venus), produït per l’entrada a l’atmosfera de partícules grans. Els bòlids són molt espectaculars, no només per la seva gran brillantor sinó també pel seu aspecte de boles de foc i per l’estela que deixen. També són molt interessants des del punt de vista científic.

La Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (http://www.spmn.uji.es/CAT/presentacio.html) té instal·lades diverses càmeres arreu de l’Estat per a la detecció d’aquests objectes, de manera que l’observació simultània des de diversos punts permet reconstruir la trajectòria del bòlid. En alguns casos fins i tot permet detectar la caiguda de meteorits i localitzar el punt d’impacte. Qualsevol ciutadà que n’observi un pot enviar un informe sobre el fet a la xarxa (http://www.spmn.uji.es/ESP/reporte.html).

Qui estigui realment enganxat a l’observació de bòlids i tingui una mica d’habilitat en l’ús de les càmeres fotogràfiques digitals pot afegir-se al grup d’observadors aficionats que registren imatges per a la xarxa (http://www.spmn.uji.es/ESP/novedad7.html). En aquest cas, si la contribució porta a la publicació d’un treball científic, l’observador rep el reconeixement corresponent amb la inclusió del seu nom a la publicació.

REGISTRES ANTICS

La pluja d’estels dels Perseids és un fenomen conegut des de fa molt temps. Hi ha registres xinesos que s’han pogut identificar amb aquesta pluja des de l’any 36 dC. El responsable d’aquest esdeveniment astronòmic és el cometa 109P/Swift-Tuttle, i, prenent com a referència l’estabilitat de la seva òrbita i la seva mida relativament gran, es preveu que pugui durar uns quants milers d’anys més. Tanmateix, també es preveu un encontre pròxim d’aquest cometa amb la Terra l’any 4479, que podria desviar-lo (i fins i tot té un cert risc de col·lisió amb el nostre planeta) i alterar la pluja d’estels. En tot cas, el que queda clar és que és una pluja persistent.

El cometa 109P/Swift-Tuttle també és un vell conegut. Rep el nom a partir dels avistaments de l’any 1862 fets per Lewis Swift i Horace Parnell Tuttle. Posteriorment se’l va identificar als registres d’observacions xineses fetes des de l’any 69 aC. L’any 1992, en la seva visita, va estar molt a prop de la Terra i ens va regalar una pluja d’estels especialment intensa. Les observacions més espectaculars van ser just abans i just després de l’acostament del cometa. Segons les previsions, basades en el fet que l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle té una durada de 133,28 anys, no es podrà gaudir d’una altra pluja d’estrelles tan espectacular fins a l’any 2126.

CREUAMENT D’ÒRBITES

L’estabilitat de l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle està relacionada amb la repetició anual dels Perseids sempre en les mateixes dates. L’òrbita de la Terra creua l’òrbita del cometa, de manera que un cop a l’any (el període orbital de la Terra) el nostre planeta travessa el núvol de matèria que omple aquesta òrbita cometària. Passa també amb altres cometes.

Aquest material prové de l’expulsió de gas i grans de pols dels cometes durant el seu acostament al Sol. El material expulsat s’allunya del cometa, avançant-lo o endarrerint-se, i amb el temps forma un núvol allargat que omple la seva òrbita. La Terra gira al voltant del Sol a uns 30 km/s i envesteix aquest núvol de material, que també es mou a desenes de quilòmetres per segon. Així, els petits grans de pols que segueixen l’òrbita del cometa entren a la nostra atmosfera a velocitats que poden arribar al centenar de quilòmetres per segon. El fregament atmosfèric fa que s’incinerin a les capes altes de l’atmosfera i deixin un traç brillant de plasma incandescent que podem percebre com un estel que cau.

__Xavier Luri és professor d’astronomia i meteorologia de la Universitat de Barcelona.