Un viatge de conte per l’Alemanya dels germans Grimm
De Kassel a Hamelín passant per Bremen i Hann. Münden, fem un recorregut pels indrets que apareixen en algunes de les històries més famoses de la literatura infantil

BarcelonaDormir al castell de la Rapunzel, seguir el rastre del flautista d'Hamelín o del baró Münchhausen per unes poblacions de postal són alguns dels al·licients que pots viure si viatges per l’anomenada Ruta Alemanya dels Contes, inspirada en els germans Grimm. Immers en un paisatge idíl·lic, voltat de camps verds, boscos i rius, el viatger pot recórrer amb cotxe més de cinc-cents quilòmetres enmig de referències a contes que formen part de l’imaginari popular.
La ciutat de Kassel, situada a l’estat de Hessen, és un bon lloc per començar el viatge. Al cap i a la fi, hi van viure durant trenta anys els germans Grimm i s’hi pot visitar el Grimm Welt, un museu que recull la vida i l’obra d’aquests dos filòlegs alemanys que van viure entre finals del segle XVIII i la primera meitat del XIX.
Jakob Grimm va néixer el 1785 i va morir el 1863. El seu germà Wilhelm va néixer un any després i va morir el 1859. Tot dos van néixer a Hanau, a uns cent vuitanta quilòmetres de Kassel, i, en contra del que creu molta gent, no van ser els creadors dels famosos contes de La Caputxeta Vermella, La Bella Dorment, La Ventafocs, Hänsel i Gretel, El sastre valent o Els músics de Bremen. Els Grimm eren uns filòlegs que, tal com es pot veure al museu de Kassel, van fer investigacions sobre la llengua alemanya i van recollir, parlant amb la gent, contes del folklore popular que han estat traduïts a més de cent cinquanta idiomes i, en molts casos, portats al cinema.
El museu de Kassel, situat a la part alta de la ciutat, es va construir fa deu anys i contempla els diferents aspectes de l’activitat filològica dels germans Grimm. El criteri del disseny és molt alemany, fins al punt que un vigilant em va renyar perquè prenia notes amb bolígraf. “Si el bolígraf cau a terra, la tinta pot deixar una taca”, em va dir molt seriós, mentre m'afanyava a canviar el bolígraf per un llapis.
Kassel és una agradable ciutat de 200.000 habitants situada al centre d’Alemanya, amb nombroses zones verdes, tramvies, museus i referències constants a la Documenta, la fira d’art que s’hi celebra cada cinc anys. També és famosa per la universitat, cosa que li garanteix un animat ambient estudiantil, i pel parc de muntanya Wilhelmhöhe, de 240 hectàrees, on hi ha un espectacular monument a Hèrcules i una gran font que han estat qualificats per la Unesco de Patrimoni de la Humanitat. A l’hora d’entaular-se, Kassel disposa de bons restaurants, com el Renthof, on pots menjar a la primavera els elogiats espàrrecs de la regió i la carn de vedella arrebossada (wienerchnitzel) en un ambient històric, perquè el restaurant està situat en un antic convent de carmelites que té l’origen en el segle XIII.
Terra de castells
La immersió en la Ruta dels Contes, creada fa cinquanta anys per Turisme d’Alemanya, comença, de fet, quan el viatger surt de Kassel amb cotxe i travessa uns camps verds envoltats per turons boscosos. Molt a prop, al poble de Witzenhausen, crida l’atenció, enfilat dalt d’un turó, el castell de Berlepsch. El va fer construir al segle XIV el baró Arnold von Berlepsch i hi han viscut fins ara dinou generacions de la mateixa família i ha comptat amb hostes il·lustres, com el porta Goethe.
“El meu pare s’ocupa del manteniment del castell i jo de la part comercial”, explica el fill de l’actual baró. “Funciona en part com un hotel, tot i que només té dues habitacions, i també organitzem casaments, trobades i actes. Fa uns dies s’hi va celebrar un acte en memòria dels temps medievals, amb gent vestida de cavallers, torneigs, jocs...”
El castell compta a més amb un museu, on l’actual baró ha reunit armes, joguines i tota mena d’objectes antics, i un restaurant on pots menjar en un ambient que es remunta al dels contes antics, aquells on treuen el cap Hänsel i Gretel, la Ventafocs, la Bella Dorment, la Blancaneu i molts altres personatges.
Uns altres castells de la regió són el de Sababurg, que està sent restaurat per convertir-lo en un hotel sota l’advocació de la Blancaneu, i el de la Rapunzel, al poble de Trendelburg. Allà juguen a fons la carta del conte popular, fins al punt que compten amb una alta torre, com aquella on la bruixa tanca la Rapunzel, de la qual penja una corda trenada que recorda la trena de la noia segrestada.
Pobles de conte
Hi ha alguns pobles de l’estat de Hessen que podrien entrar directament en un museu de contes. És el cas de Witzenhausen, amb un centre ple de cases antigues amb estructura de fusta i detalls a la façana que remeten als temps medievals. A la plaça, per cert, no hi falta una estàtua d’un dels germans Grimm, en Jakob, en record d’un discurs a favor de la llibertat d’expressió que va dirigir als estudiants el 1837.
Un altre d’aquests pobles és Hann. Münden. El fet d’estar situat en una illa, entre tres rius, ha contribuït a conservar les més de set-centes cases antigues que hi ha, algunes de sis-cents anys d’antiguitat. La base de fusta de les cases feia patir pel risc d’un incendi i per això hi havia sempre un vigilant dalt del campanar, per donar el crit d’alarma al primer indici de foc.
Afortunadament, durant molts segles no hi va haver cap incendi a Hann. Münden. En aquesta ruta dels contes s’hi cola un personatge autèntic, el doctor Eisenbarth, que durant els segles XVII i XVIII recorria aquesta regió operant i curant malalts. La seva fama era tant gran que té unes quantes estàtues a Hann. Münden i fins i tot se’l veu traient el cap al carilló de l’ajuntament a unes hores determinades. El fet de comptar amb tres rius i uns circuits idíl·lics al voltant fa que un turisme tranquil, partidari de les caminades o de les passejades amb bicicleta es concentri a Hann. Münde, un poble que va fonamentar la seva riquesa en el trànsit de mercaderies que baixaven pels rius.
El baró de Münchhausen
Un altre personatge destacat en aquesta ruta dels contes és un baró famós per la seva fantasia, el de Münchhausen. Va néixer el 1720 al poble de Bodenwerder i hi va viure fins al 1797. Va participar, amb l’exèrcit rus, en guerres contra l’Imperi Otomà i a la tornada explicava unes històries tan fantasioses que el van fer famós. Algú fins i tot en va escriure un llibre on es narra com el baró va anar a la Lluna, va viatjar damunt d’una bala de canó i va lluitar contra un cocodril, entre moltes altres aventures. Les pel·lícules que s’han fet sobre el baró, entre altres una de l’ex-Monty Python Terry Gilliam, del 1988, han contribuït a augmentar-ne la fama. Al poble de Bodenwerder, situat a la vora del riu Weser, hi ha un museu i unes quantes fonts dedicades al baró, i fins i tot un personatge de carn i ossos que, vestit com el noble fantasiós, es passeja pels carrers per donar consistència a la història.
El flautista d'Hamelín
Com més al nord anem en aquesta ruta que revisa els contes de Grimm, més importància agafa la música. La ciutat d'Hamelín, per exemple, que compta amb uns 60.000 habitants a la ribera del riu Weser, fa temps que és indissociable d’un flautista famós. El del conte, esclar. El centre d'Hamelín és molt agradable, sense cotxes i amb moltes cases antigues, i fins i tot amb el detall que, de tant en tant, algunes llambordes han estat substituïdes per peces metàl·liques amb el dibuix d’una rata, recordant les moltes que el flautista va expulsar de la ciutat al so de la seva flauta.
Segons el conte recollit pels Grimm, la ciutat d'Hamelín va patir uns plaga de rates al segle XIII. Veient que no les podien foragitar, els seus habitants van cridar un flautista que, gràcies a la seva flauta màgica, va aconseguir que el seguissin fins a ofegar-les al riu. Aquesta és la part més coneguda del conte, però hi ha una continuació més bèstia. Veient que no li volien pagar, el flautista es va endur els nens del poble i, segons algunes versions, també els va ofegar al riu.
Sigui com sigui, a Hamelín prefereixen recordar la versió de les rates amb un museu, una casa que diuen que era la del flautista, unes quantes estàtues i fins i tot un personatge de carn i ossos que recorre la ciutat disfressat de flautista i tocant la flauta sense parar. “Gràcies a aquest conte tinc la sort d’anar recorrent el món –em diu el personatge que l’encarna–. Fa poc he estat al Japó fent de flautista”.
Els músics de Bremen
El viatge per aquestes terres de conte s’acaba més al nord, a la ciutat de Bremen, on a prop de l’ajuntament hi ha una estàtua que tothom que la visita vol tocar, perquè diuen que porta bona sort. Els músics de l’estàtua són quatre animals –un gall, un gat, un gos i un ase–, que representen, un damunt de l'altre, els músics del conte que diu que es van escapar d’una granja perquè ja eren massa vells i temien ser sacrificats. Es van reconvertir en músics i així van poder tenir una nova vida.
Bremen, ciutat d’uns 600.000 habitants, mostra als edificis del voltant de l’elegant plaça del Mercat la fortuna que va fer gràcies al seu port i al comerç, protagonitzat pels vaixells de la Lliga Hanseàtica. La sala principal de l’ajuntament, amb uns vaixells a escala que pengen del sostre, recorda els capitans que van contribuir a la riquesa de la ciutat, mentre que l’estàtua de Roland que hi ha a prop recorda que la ciutat estava sota la protecció de Carlemany i el seu nebot Roland.
El barri de Schnoor, ple de casetes i carrerons d’inspiració medieval, completa una ciutat amb unes quantes atraccions turístiques, com ara la Böttcherstraße, un carrer curt i estret que té la particularitat de comptar amb uns edificis de maons que tenen l’origen en l’expressionisme alemany.
A Böttcherstraße, per cert, hi ha una cerveseria famosa, Schüttinger, amb unes sales immenses on es pot beure bona cervesa i menjar plats típics com ara la salsitxa, que aquí venen a metres, o el braó. Si es vol un ambient menys popular, a sota mateix de l’ajuntament hi ha la Rattskeller, on es pot menjar en un ambient més elegant que data de començaments del segle XV. Qualsevol dels dos llocs és bo per brindar pels germans Grimm i per recordar els contes que els van fer famosos. En algun moment sonarà la música, però és improbable que la toquin els animals músics de Bremen. Al cap i a la fi, tot plegat és un conte.