S ense els estudiants, els canvis socials en un grapat de països haurien anat molt més a poc a poc, o qui sap fins i tot si s’haurien produït. Els estudiants també van ser protagonistes a Mèxic l’any 1968. Però les seves mobilitzacions van acabar en tragèdia. El govern mexicà va respondre amb foc a la gran manifestació pacífica estudiantil del 2 d’octubre del 1968 a la Plaza de las Tres Culturas (dita així perquè hi ha representades les tres cultures mexicanes: la indígena precolombina, la hispànica i la mestissa). Mai s’ha sabut la xifra exacta de víctimes d’aquells fets. Octavio Paz, que va escriure sobre aquesta tragèdia a l’assaig Postdata (1970) -un apèndix del seu cèlebre El laberinto de la soledad (1950), sobre el fet de ser mexicà (més d’un milió d’exemplars venuts!)-, hi diu que com a mínim van ser assassinats 325 estudiants, i que va haver-hi milers de ferits i empresonats. El govern de Díaz Ordaz va parlar de 26 morts, 43 detinguts i 100 ferits.

Els fets del 2 d’octubre del 1968, avui encara una ferida oberta a Mèxic, coincideixen amb l’últim any de l’estada d’Octavio Paz com a ambaixador de Mèxic a l’Índia. Inconformista, crític amb el marxisme -cosa que li va valdre l’animadversió de la intel·lectualitat d’esquerres-, neomodern, poeta existencial, Octavio Paz (1914-1998) va formar part del servei diplomàtic del govern mexicà. Va dimitir, però, d’ambaixador per la repressió de la revolta estudiantil del 1968.

“Com altres escriptors mexicans, com Elena Poniatowska, Ramón Ramírez o Carlos Monsiváis, Octavio Paz va considerar que la matança del 2 d’octubre a Tlatelolco suposava el final de qualsevol esperança de renovació a Mèxic”, diu Antoni Traveria, director general de la Casa Amèrica Catalunya. “Ell mateix va explicar en una entrevista al corresponsal de Le Monde a Nova Delhi que el seu país estava cansat de mig segle de partit oficial al poder. Hi parlava de la necessitat d’una reforma democràtica del règim del Partit Revolucionari Institucional (PRI), al govern des del 1929”, explica Antoni Traveria.

“La intervenció de l’exèrcit a la Plaza de las Tres Culturas va ser clarament un acte de terrorisme d’estat”, va declarar Octavio Paz, que dècades enrere s’havia compromès amb la República Espanyola durant la Guerra Civil (el 1937 va assistir al Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes de València).

Pocs dies després de la matança de Tlatelolco, i enmig d’una repressió brutal del règim, el mateix mes d’octubre es produïa una protesta d’atletes negres nord-americans als Jocs Olímpics de Mèxic 1968: al pòdium, en rebre les medalles, van posar-se un guant negre a la mà en senyal de protesta per la falta de drets civils dels negres als EUA. Els fets de Tlatelolco i els dels negres nord-americans als Jocs de Mèxic no tenen res a veure, esclar, però sí que tenen en comú la defensa de les llibertats.