La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He recuperat The Office (en la seva versió americana) perquè aquests temps pandèmics demanen una mica d’humor, i els capítols d’aquesta sèrie en van sobrats. Steve Carell construeix un personatge delirant, amb un humor passat de voltes que ens fa sentir molta vergonya aliena i ve acompanyat d’uns secundaris de luxe que acaben sent inoblidables. La trobareu a Netflix.

M’he enlluernat amb l’espectacle nadalenc Els Llums de Sant Pau, una experiència de llums i colors que es pot veure al recinte modernista de Sant Pau fins al 9 de gener. Es tracta d’un recorregut d’un quilòmetre per l’interior del recinte amb diferents punts de llum i de color, figures 3D, ambients sonors i mappings. Els làsers, el camp de llums canviant i les cortines són els tres racons top.

He après moltes coses sobre Emilia Pardo Bazán gràcies al documental produït per RTVE Emilia Pardo Bazán, inclasificable. El film fa un repàs a la vida i obra d’aquesta destacada intel·lectual, que mai ha tingut el reconeixement que es mereix i que aquest documental vol reivindicar. Escriptora, feminista, sense por a la polèmica i avançada a la seva època, el documental ens permet descobrir moltes facetes d’aquest personatge fascinant.

M’he perdut pel parc del Laberint d’Horta. No pel laberint en si -que els nens segueixen gaudint com sempre-, sinó anant més enllà, cap als templets i el pavelló neoclàssic que hi ha al capdamunt del parc i baixant cap al recorregut inferior on hi ha el canal , la petita cascada i els jocs d’aigua enmig d’una frondositat verda molt inusual en els parcs urbans.L’entrada és gratuïta cada dimecres i diumenge.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Recomanaré a tothom dedicar sis hores a escoltar els dos episodis que repassen les actuacions espanyoles a Eurovisió del podcast Tiempo de Culto. No us perdeu els comentaris històrics i histriònics dels participants del programa: Ángel Codón Ramos, Diana Oliver, Paco Fox i Wally Week. A banda de ser divertidíssim i recordar clàssics com Peret, i Sergio Dalma, els conductors sempre tenen alguna anècdota màgica per aportar.

Celebraré amb cava la notícia que he llegit aquesta setmana a l’ARA: la Generalitat farà una important inversió per preservar el Poble Vell de Corbera d’Ebre. Anar a visitar-lo hauria de ser obligatori per a col·legis i instituts del país: no hi ha lloc que impressioni més ni sigui tan esfereïdor com aquest. Un monument clau per a la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre i la prova més fefaent que al feixisme no se li ha de donar ni un centímetre de marge: per allà on passa no hi creix res verd.

Repassaré els millors discos de 2021. Hora de fer balanç amb un particular podi: el retorn de Meg Duffy aka Hand Habits, que amb Fun House manté viva la seva incapacitat de fer un mal disc; l’últim àlbum de Wild Honey, Ruinas futuras, alimentant el pop d’orfebreria, i la nova proposta de Zoo, que amb Llepolies dominen el mercat nacional a plaer. I dues cançons: L’Eva i la Jana, dels andreuencs Ginestà, i Rosaline, de Sylvie.

Respiraré en veure que El ala oeste de la Casa Blanca torna a les plataformes després que Amazon Prime la retirés. Serà HBO Max la que aculli la mítica sèrie d’Aaron Sorkin, referent de totes les sèries polítiques. És el millor viatge a les entranyes de la política que mai haureu fet.