Pagaries 1.000 € per una motxilla escolar?
Des de la setmana passada els carrers han recuperat una imatge familiar: estudiants encorbats sota el pes de motxilles que, sovint, superen la meitat del seu propi pes. En aquesta època, pares i mares ens preguntem com ha de ser la motxilla ideal: resistent, ergonòmica i que eviti lesions… no només als infants, sinó també als adults que, massa sovint, acabem carregant-les. Al Japó, però, aquest debat està resolt des de fa més d’un segle gràcies a les randoseru, unes motxilles icòniques que tots els nens i nenes porten durant la primària. El seu preu? No baixa dels 300 € i, en alguns casos, pot enfilar-se fins als 2.000 €. Pot semblar una bogeria, però la seva història i el seu disseny expliquen per què s’han convertit en un autèntic símbol nacional.
El terme randoseru prové del mot neerlandès ransel (motxilla rígida). No és casualitat: durant el període Edo (1603-1868), el Japó mantenia un únic contacte amb l’exterior a través dels Països Baixos, d’on va manllevar paraules i conceptes. L’origen de la randoseru no és escolar, sinó militar, ja que a finals del segle XIX l’exèrcit japonès va adoptar motxilles rígides inspirades en models europeus com a part del procés de modernització.
L’entrada a l’escola es produeix als anys 1880, quan l’elitista escola Gakushūin, vinculada a la família imperial, va imposar l’ús de la motxilla per fomentar disciplina i igualtat. El gest decisiu va arribar el 1887, quan el príncep hereu Yoshihito (futur emperador Taishō) en va rebre una i la va portar a classe, fet que va provocar que un objecte militar transformat en símbol aristocràtic ara es convertís en moda i després en norma nacional.
La randoseru, a més del resultat d’una cadena de préstecs culturals, és, sens dubte, un exemple de disseny perfecte. El seu cos quadrat i rígid de cuir (o material sintètic de gran qualitat) manté els llibres ordenats, la gran solapa amb tancament d’imant facilita el seu ús, la base plana evita deformacions, les cantonades arrodonides prevenen cops i el sistema d’arnès ajustable reparteix el pes de manera ergonòmica en funció del centre de gravetat. Té una capacitat òptima de 15 litres, encoixinat transpirable per reduir la suor, tancaments metàl·lics de llarga durada i bandes reflectants per fer visibles els infants. Tot plegat està pensat perquè duri, en perfecte estat, els sis anys que dura la primària. La seva fama de resistència és tal que el 2009 se’n va enviar una a l’Estació Espacial Internacional per demostrar la seva durabilitat en condicions extremes. Fins i tot en situacions de terratrèmol s’ensenya als infants a col·locar-se-les com a casc improvisat per protegir-los de possibles impactes. Un ús que s’ha demostrat efectiu en emergències, ja que va mantenir a resguard molts infants durant el Gran Terratrèmol de l’Est del Japó (2011).
Però la randoseru també és un ritual de pas: sovint la regalen els avis quan el nen o nena comença la primària, i la converteixen en un objecte de gran valor emocional. És, alhora, símbol de disciplina, d’igualtat i de pertinença, sense obviar que, a través de les diferents qualitats i preus, permet diferenciar-se socialment.
Així doncs, ¿és car pagar 300 € per una motxilla? Potser sí, si la mirem com un simple contenidor de llibres. Però si considerem que és un objecte pensat fins al mínim detall, que garanteix seguretat, que conté processos artesanals, que pot salvar vides i que està fet per durar mitja infància… potser el preu ja no sembla tan excessiu. Potser el que ens hauria de sorprendre és que aquí continuem comprant motxilles, a un preu mitjà de 60 € i que, a més de sobrecarregar l’esquena dels nostres fills, es trenquin en un sol curs.