ParísParís és una de les metròpolis més importants d'Europa i alhora una de les ciutats amb un estil de vida més car: l'habitatge ocupa gran part de les despeses dels seus habitants. Ja als anys setanta i vuitanta, amb les grans onades migratòries, es van buscar solucions arquitectòniques per a l'habitatge social. La majoria d'aquestes construccions es van fer fora del centre i es van crear així les anomenades banlieues. Fem un recorregut per algunes de les més destacables arquitectònicament.

LES ESPACES D’ABRAXAS de Ricardo Bofill

1982 - Noisy-le-grand (París)

Contra el cànon modernista i el pragmatisme de Le Corbusier, Les Espaces d'Abraxas van ser construïdes l'any 1982 com un retorn a la cosa barroca-monumental. Un exercici de l'arquitecte Ricardo Bofill de l'espai com a símbol i com a càlcul mil·limètric als suburbis parisencs.

El conjunt està format per tres edificis amb façanes d'ordre dòric gegant que s'obren cap a l'interior aïllant-se de l'entorn amb un amfiteatre amb grans pilars amb vidre com a peça més destacada. El completa un sobredimensionat arc que divideix la plaça entre edificis.

Escenari principal de grans produccions com Brazil o Els jocs de la fam, l'objectiu principal de Les Espaces d'Abraxas era suplir la necessitat d'habitatge social de baix cost a les banlieues, els suburbis d'extraradi destinats a persones amb pocs recursos.

LES CHOUX DE CRÉTEIL de Gérard Grandval

1974 - Créteil (París)

Les Choux de Créteil són un conjunt de deu torres de 15 pisos dissenyades per Gérard Grandval l'any 1974 a Créteil, a la perifèria de París. Aquests conjunts de forma cilíndrica i amb balcons en forma de pètals de coliflor van trencar amb la monotonia dels grans complexos urbanístics dels anys vuitanta i van fer valdre la ciutat de Créteil. El projecte es va iniciar el 1966, en una àrea de gran producció de verdures, i aquesta va ser la font d'inspiració de l'arquitecte.

Gérard Grandval va treballar durant molts anys a Algèria, va ser un dels membres de la Comissió Regional dels Afers Immobiliaris i d'Arquitectura de París i la Regió Parisenca i va rebre el Premi de Roma. Va morir el 2 de desembre de l'any passat als 91 anys.

ARÈNES DE PICASSO de Manuel Núñez Yanowsky

1984 - Noisy-le-Grand (París)

Els edificis residencials contemporanis de formigó de Les Arènes de Picasso a Noisy-le-Grand (Grand Paris) de l'arquitecte Manuel Núñez Yanowsky es consideren el monument més famós del departament de Sena Saint-Denis de la regió Illa de França.

Aquesta meravella arquitectònica és un veritable desafiament de construcció i enginyeria, així com una fita per als amants de l'arquitectura postmoderna. Els surrealistes edificis que sobresurten en forma de discos de 50 metres de diàmetre, sostinguts per uns pedestals amb arcades, creen una al·legoria de l'albada i el capvespre. Les Arènes de Picasso és un dels primers grans projectes completament prefabricat, cosa que demostra les possibilitats del formigó a l'hora de construir formes arquitectòniques.

Alberga 540 unitats d'habitatge social, boutiques i una escola secundària. La plaça octogonal conté parcs infantils, amb l'ús d'elements prefabricats i una escultura monumental de Miguel Berrocal al centre.

Aquest edifici ja forma part del patrimoni arquitectònic europeu i es troba a la llista del patrimoni internacional de l'enginyeria civil.

LES ORGUES DE FLANDRE de Martin Van Trek

1980 - París

Situat al barri 19 de París, aquest complex dissenyat per Martin van Trek és l'únic situat dins el cinturó parisenc. Destaca per la forma de les quatre torres que el componen i pels seus imponents 118 metres d'alt. Acull 2.000 apartaments amb unes terrasses i balcons molt destacats a la cara nord.

Construït entre el 1974 i el 1980, aquest complex inclou també botigues, restaurants i pistes esportives. La seva peculiaritat més rellevant és l'entrada al complex des de l'avinguda de Flandre, on s'ubiquen unes grades invertides, de fora cap a dins, al costat d'un petit arc que dona entrada als edificis.