Info/gràfica
Diumenge 19/12/2021

L'estrella del pessebre s'abaixa els pantalons

El pastor amb barretina que va de ventre darrere de l’estable on segons les escriptures va néixer el Nen Jesús s’ha convertit en la figura més peculiar, emblemàtica i representativa dels pessebres de casa nostra

5 min
Figures de caganer tradicional enllestides

La figura tradicional

Jordi Arruga i Josep Mañà al llibre El caganer. La figura més popular del pessebre català especifiquen que la figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina que sol portar un cigarret al llavi o una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i fer-lo servir per a la posterior neteja.

Per què el posem a l’establia?

La figura del caganer té els seus orígens en l’època barroca, cap a finals del segle XVII, i ja era present en més espais de la imatgeria popular, com les anomenades rajoles dels oficis (des del segle XVI).

Per què posem la figura d’un pagès defecant a la vora de l’estable on neix el fill de Déu? D’on prové aquesta tradició? L’estudi de Linda Wormsbecher publicat per l'associació Amics del Caganer titulat El caganer. Anatomia folklòrica d'una figura del pessebre català recull les tres interpretacions més esteses.

Diumenge Tres interpretacions per entendre el caganer
  • Símbol de bona sort Es tracta de la interpretació més clàssica del Costumari Català de Joan Amades. Allunyada de les connotacions provocadores, sosté que el caganer neix de les arrels rurals, amb el convenciment que es tracta d’una figura que adoba la terra, aporta fortuna i perpetua el cicle de la vida.
  • La humanització del pessebre Una segona interpretació recull que el caganer és el contrapunt al misteri del pessebre. Simbolitza les necessitats més humanes, més trivials. Una mena d’invenció burlesca que es dona com a contrapartida a la representació oficial de la religió.
  • La mitologia com a arrel El caganer s’interpreta com a patrimoni tradicional del culte mític precristià. Es relaciona amb les grans festes i àpats pagans amb els quals se celebrava el solstici d’hivern i és la personificació dels excessos comesos.

Del fang a la fira

Els germans Marc i Sergi Alós són la segona generació familiar de Caganer.com, una empresa de Torroella de Montgrí amb trenta anys d’història que produeix artesanalment figures de caganer. El Marc dissenya cada peça amb cura i la transforma en un motlle original que li serveix per confeccionar el producte final.

  1. Quan han escollit el personatge, en busquen moltes fotografies i el modelen. Amb aquesta escultura fan una matriu de la qual surt un motlle de doble cara.
  2. Omplen el motlle manualment amb el fang començant per la part on hi ha la cara del personatge i seguint per la part del cul, i pressionen amb força. Manualment es fa la base i es va seguint aquest procediment en sèrie.
  3. Obren el motlle i deixen assecar la figura en funció de l'època de l’any. Des d’unes dotze hores a l’estiu fins a dos o tres dies a l’hivern.
  4. Un cop ja està sec es poleix. Passen la peça per una esponja i la deixen al forn de 8 a 10 hores per arribar a 1.000 graus i de 8 a 10 hores més perquè es refredi.
  5. El procés de pintat el fan en sèrie. Primer cobreixen la peça amb una capa de color carn i hi van afegint la resta de colors.
  6. Un cop enllestida la peça, arriba el punt més determinant, que és posar-li la cagarada. La fan a part amb una màquina que fa xurros i se li dona forma manualment en funció de la mida del caganer.

Les novetats del 2021

Cada any els ninotaires pessebrístics creen models insòlits i especials. Segons Marc Alós, escultor de Caganer.com, quan van començar amb aquest negoci hi havia molt poca base. “Es feien tres o quatre mides de caganer tradicional per als pessebres que hi havia i algun àngel, dimoni, capellà o monja”. Actualment, l’empresa familiar de Torroella de Montgrí elabora una cinquantena de novetats cada any. “Cada any intentem reinventar. Enguany hem obert la categoria de youtubers”. A Caganer.com pretenen descontextualitzar el caganer perquè no sigui una figura només del pessebre i de les festes nadalenques, i busquen la inspiració en l'actualitat.

Entre els personatges escollits d’aquest any hi ha des de polítics com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, fins a esportistes com Xavi Hernández i cantants com Lluís Llach o Albert Pla, passant per l’streamer Ibai Llanos o els personatges de la sèrie coreana El juego del calamar.

Els millors amics del caganer

Aquest Nadal fa trenta anys que va néixer l’associació Amics del Caganer, un grup de col·leccionistes de figures de Nadal i de pessebre que reivindica el caganer com una figura cultural emblemàtica de casa nostra. Actualment compta amb un centenar de socis entre els quals hi ha Xavier Borrell, membre fundador i president de l’associació. “Som curiosos que ens trobem per xerrar, opinar i gaudir de la figura més entranyable i humana del pessebre català. Entre els nostres objectius fundacionals hi havia la defensa de la figura del caganer davant de certs atacs que rebia d’algunes associacions pessebrístiques defensores de la visió que apareix en un llibre del caputxí Basili de Rubí de l’any 47 on assegura que el pessebre s’ha de fer de manera que tingui l'aprovació d'un bon paisatgista i que tant pugui ser ensenyat a una senyoreta com a un sacerdot”.

El president de l’associació Amics del Caganer assegura que actualment el caganer ja és acceptat per la gran majoria d’associacions, tot i que n’hi ha que mantenen que dins de concurs no pot aparèixer. “També tenim com a objectiu la defensa del caganer tradicional. Defensem molt el paper dels fabricants de caganers, tot i que els demanem que no abandonin la figura tradicional del pessebre. Que facin el caganer que vulguin, però que expliquin d’on ve la figura tradicional i que la tinguin entre la seva oferta”. Des del 1992 l’associació publica la revista semestral El Caganòfil, lliura el guardó Caganer de l’Any i organitza exposicions arreu de Catalunya.

L’associació Amics del Caganer actualment té tres exposicions per gaudir de la figura més popular dels pessebres de casa nostra:

  • Arxiu Comarcal del Maresme a Mataró. Fins al 31 de desembre.
  • Centre de Cultura Popular del barri de Sant Andreu. Fins al 8 de gener.
  • Centre Cívic de Sant Feliu de Codines. Fins al 9 de gener

Més enllà de Catalunya

Malgrat que Catalunya (i alguns indrets del País Valencià) és el lloc on té més tradició, popularitat i arrelament, el caganer del pessebre no és una figura exclusiva de la nostra terra. Se’n troben també als pessebres de Múrcia, Nàpols i Portugal, on són coneguts amb els noms de cagones, cacone o pastore che caca i cagões, respectivament.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge

Font: Associació Amics del Caganer (www.amicsdelcaganer.cat) i Caganer.com. Fotografies cedides per Caganer.com

stats