Traductora i biòlogaD’AQUÍ POCS DIES MOLTA GENT comprarà -o li regalaran- una branqueta de vesc, una tradició que segurament ens va arribar dels Estats Units, tot i que va originar-se a Europa, on es considerava portadora de la fertilitat i la bona sort. Els antics grecs ja coneixien les seves propietats medicinals. En Pius Font i Quer (1888-1964), en la seva obra Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, va dedicar-li un extens article. En català, el vesc és anomenat també visc, herba del vesc, visquera i visc quercí, entre altres noms. És una planta llenyosa, de forma arrodonida i una grandària d’entre un pam i mig metre, que no hem de buscar mai per terra, atès que no té arrels per fixar-s’hi. La trobarem sempre damunt les branques d’arbres o arbustos, dels quals xucla la saba. És una planta semiparàsita que, tot i viure a expenses de la planta sobre la qual creix, no en depèn de manera exclusiva perquè té clorofil·la i pot fabricar els sucres que li calen. El vesc viu principalment damunt d’arbres de fulla caduca i a l’hivern se’n distingeixen fàcilment els matolls arrodonits entre les branques nues de la planta hostessa. El seu fruit, una baia, és una boleta carnosa de la mida aproximada d’un pèsol, primer de color verd i després translúcida. A l’interior hi té una substància apegalosa, el vesc, que dóna nom a la planta i que ha facilitat l’èxit evolutiu de l’espècie. (El nom científic, Viscum album, significa vesc blanc.) La boleta s’enganxa damunt de branques i, en germinar, la nova planteta s’hi fixa mitjançant uns òrgans xucladors -els haustoris- que s’enfonsen i ramifiquen lateralment dins la planta hostessa, fent-ne molt difícil l’eradicació. A diferència del boix grèvol i el galzeran, dues espècies en perill pel seu ús ornamental nadalenc, el fet d’arrencar vesc fins i tot pot ser beneficiós per als arbres sobre els quals creix. La seva recol·lecció no està regulada. Malgrat les propietats medicinals del vesc, Font i Quer en desaconsellava l’ús perquè també pot ser tòxic. Avui dia és objecte d’estudis farmacològics, especialment la seva possible acció anticancerígena. Atès que la seva toxicitat encara està poc estudiada, de moment serà millor no utilitzar-la més que com a decoració de Nadal.