La setmana passada parlàvem de llocs on portar una cita de Tinder en horari diürn, i vam prometre que aquesta setmana parlaríem de com abordar la franja horària dels vespres. Som-hi, doncs, amb quatre propostes que, si la cita és un fracàs estrepitós, segur que no serà pel menjar.

En primer lloc, al carrer Aribau de Barcelona (entre Consell de Cent i Aragó) trobem el Pepa Bar a Vins. És un lloc cèntric, desenfadat, amb molt bon menjar i molt bons vins. La carta és de plats per compartir, i pel vi no cal que us preocupeu, ja que la Camila Espinoza, propietària, sommelier i ànima del restaurant, us servirà el que cregui millor (i segur que no s’equivocarà). El local té una il·luminació i un caliu que genera un ambient molt favorable per a una cita. Les primeres taules altes són perfectes. Si voleu intimar us deixaran espai, però si la cosa no va bé, és un lloc molt gamberro on acostumen a passar moltes coses i on és habitual veure cares conegudes de la faràndula. Trobareu excuses per parlar d’alguna cosa (suposo que trobar temes de conversa és una de les coses més difícils de quedar amb algú que coneixes poc). Si la cosa ha anat fatal, al final de l’àpat et premien amb un xupito de ratafia. Feu un Sant Hilari i cap a casa. Si ha anat bé, demaneu educadament que us en serveixin un altre.

Ara anem prop de la Boqueria, a un dels restaurants italians més autèntics de Barcelona: el Bacaro. Cuina veneciana per aplaudir amb les orelles en una atmosfera molt autèntica. No és una carta llarga però tot el que fan és deliciós. Recomanat especialment per als amants de la pasta. Deixeu-vos aconsellar i, sobretot, guardeu un racó per als postres -suggereixo amb vehemència la pannacotta-. Per cert, un incís per als amants de l’òpera, és un lloc ideal per sopar-hi abans o després d’anar al Liceu.

Si en canvi busqueu un lloc molt més informal i econòmic, una bona opció podria ser la pizzeria Gina Balmesina, a Gràcia, a la Riera de Sant Miquel. Potser coneixeu La Balmesina (al carrer Balmes). Aquest restaurant és la seva germana petita i gamberra. Ni l’estètica ni la carta són iguals, però la qualitat del que hi menges sí. Pizzes fetes amb massa mare, farina ecològica, moltes hores de fermentació i uns ingredients top. Amb una versió de la clàssica Margherita van guanyar aquest estiu el guardó a millor pizza napolitana d’Espanya (aquest pot ser un tema de conversa per treure). Ja veieu que hi ha nivell a un preu a l’abast de tothom. Tenen vins naturals, cerveses artesanes i còctels (evidentment, preparen diverses versions de l’Spritz). Si no beveu alcohol cap problema, perquè a la carta hi ha diverses opcions: llimonada casolana, te fred, kombutxa o Fritzcola. Un lloc modernillo fantàstic per anar amb algú que coneixes poc perquè -intol·leràncies a banda- la pizza sol ser un espai de trobada.

Per avui ho deixem aquí. La setmana que ve parlem de llocs on anar a fer la copa, fins llavors!

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.