Quan l’Antonio i la Rosa es van jubilar, van deixar Girona per anar a viure a Viladamat, un poblet de l’Alt Empordà. Després de més de cinquanta anys i d’haver format una família, ell volia tornar a la casa on havia passat la seva adolescència: l’Estepà. “La primera casa, del primer poble, de l’Alt Empordà”, com diu l’Antonio, que sempre s’ha sentit orgullós de ser-ne l’hereu.
La Rosa, gironina de tota la vida, el va acompanyar amb la por de viure en un lloc nou, però va trobar-se amb un poble que la va acollir i d’on ara no marxaria.
Ja ho repeteix sovint l’Antonio: “No és boig qui torna a casa, és sinònim de buscar la felicitat”.
Cargando
No hay anuncios
Cargando
No hay anuncios
Cargando
No hay anuncios