La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en la canço Don’t stop me now, de Queen, que segons un estudi científic publicat aquesta setmana resulta que és la cançó més alegre de la història. Un científic holandès expert en neurociència cognitiva ha elaborat aquesta llista de les cançons més felices. Al podi també hi ha Dancing queen, d’Abba; Good vibrations, dels Beach Boys, i Uptown girl, de Billie Joel, cançons mítiques i imprescindibles per tenir un bon xut d’energia positiva.

He gaudit molt del final de Better Call Saul (Movistar +), una sèrie que ha entrat a la llista de les meves 10 preferides. La història d’aquest antiheroi i també la de la seva companya, un personatge magnífic que va de menys a més, es tanca de forma magistral amb un últim capítol amb els protagonistes de Breaking bad de convidats.

He començat –i hi estic enganxadíssima– Els nois de Hidden Valley Road (Periscopi), un llibre que recull la investigació que el periodista Robert Kolker ha fet sobre una família dels EUA amb 12 fills, sis dels quals van tenir esquizofrènia. Un treball periodístic exhaustiu i apassionant sobre aquesta malaltia personificat en una família.

He comprat les fantàstiques motxilles de la marca infantil Yohi & Olivia, fetes de tela i amb colors vius, són resistents i serveixen per a moltes ocasions.

He celebrat que molt aviat tornarà a obrir les portes la Bodega Montferry, ja a la seva nova ubicació al barri de Sants i després d’unes merescudes vacances. Si us agraden els entrepans gurmet no us podeu perdre les seves propostes.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Aniré al concert d’Angel Olsen, un dels grans noms de la música independent de l’última dècada. Després d’allunyar-se del cercle de Will Oldham, a qui feia de corista, i consolidar una carrera d’èxit, especialment amb la sortida el 2016 de ja clàssic My woman, Olsen torna a la càrrega amb Big time. Ha publicat un elapé molt influenciat per la mort dels seus pares, però sap trobar moments de llum i serenor. Serà divendres a l’Apolo.

Assistiré a la presentació d’Atles Sonor Meridiana, un programa col·laboratiu que ha desenvolupat durant els últims mesos la cooperativa BitLab amb la intenció de dotar la zona d’identitat sonora. Es presenta dijous a la Fabra i Coats amb l’actuació de la banda de jazz-rock local Gambardella.

Repassaré tota la discogràfica dels donostiarres La Buena Vida. Herois de l’indie pop en castellà d’entre segles, la seva absència a Spotify era sonada perquè faltaven pocs grups tan grans com ells –o no en faltava cap– a la plataforma de streaming més utilitzada del món. El cas és que per fi s’ha pal·liat aquest dèficit i podem gaudir en obert del que possiblement és el gran cançoner que ha donat la música independent estatal. El Donosti sound en tota la seva esplendor.

Compraré Històries del Raval una meravellosa iniciativa de Blackie Books i la La Central. El llibre és el resultat de dos cursos gratuïts per a nens i nenes del barri escollits entre les escoles de la zona. Els alumnes han assistit a classes de narrativa amb els escriptors Miqui Otero i Juan Pablo Villalobos i han escrit un relat de ficció amb el Raval com a paisatge central. Els beneficis del llibre, que inclou tots aquests relats, seran destinats a projectes benèfics.

Llegiré una de les novel·les que més m’han sorprès els últims mesos. Canijo, de Fernando Mansilla i publicada per l’editorial Barret, és un relat cru i descarnat de la vida als barris lumpen de Sevilla dels anys vuitanta, començant pel perillós 3.000 Viviendas. Hereu de Richard Price i Ed Bunker, l’autor de Barcelona, mort el 2019, es passeja entre xeringues, bohèmia, màfia, marginalitat i els clans criminals més perillosos imaginables. Una obra brutal i indispensable.