BarcelonaSis antenes gegants exploren el cel nocturn. Apunten totes cap a un mateix punt, buscant un senyal a l’espai profund. La imatge, que sembla extreta de la pel·lícula Contact –en què la científica interpretada per Jodie Foster buscava senyals de vida extraterrestre–, és una fotografia que va fer història l’abril de l’any passat i que està captada al centre de la NASA als afores de Madrid. Les sis antenes van unir esforços, no per buscar alienígenes, sinó per trobar l’objecte construït per éssers humans que està més lluny de la Terra: la Voyager 1. La sonda, que va ser llançada l’any 1977, ja ha sortit del Sistema Solar i fa dotze anys que navega per l’espai interestel·lar.

Quan les sis antenes del Centre de Comunicacions de la Xarxa de l’Espai Profund NASA de Madrid (Madrid Deep Space Network Communication Center, MDSNCC, en anglès) van tornar a captar el seu senyal, i van deixar aquella imatge per a la posteritat: la Voyager 1 estava a més de 24.000 milions de quilòmetres de distància de la Terra. "Des d’allà, el seu senyal triga dos dies a arribar fins aquí", explica l’encarregat de les antenes del centre de Madrid, David Muñoz. "La nau havia patit una avaria que va posar contra les cordes tota la comunitat científica per la importància que té la missió: s’havia espatllat el mòdul de memòria a bord de la nau i va deixar de comunicar-se. [Quan es va recuperar el senyal], arribava informació xifrada que no tenia cap sentit, fins que un enginyer es va adonar que simplement estava desordenada i es va aconseguir recol·locar el seu programa en un altra zona de la memòria de la nau que no estava danyada", relatava l'enginyer industrial durant una visita per a periodistes al complex espacial de la serra madrilenya. La proesa es va poder fer a Madrid perquè és on hi ha el centre de la NASA amb més antenes operatives: sis, en lloc de les quatre que tenen als altres dos centres de la xarxa de l’espai profund.

"Per primer cop a la història, les sis antenes es van posar en formació juntes i van recuperar la comunicació amb la Voyager 1, va ser fabulós i la imatge és icònica", celebrava Sandra Connelly, del Directori de Missions Científiques de la NASA, en una conversa amb l’ARA durant la visita que ella i altres directius de la NASA van fer a Madrid pel 60è aniversari de l’acord de col·laboració entre l’agència nord-americana i el govern espanyol, que es remunta al 1964. En aquell primer moment, en ple programa Apol·lo, es van instal·lar dues grans antenes a Fresnedillas de la Oliva, un petit poble de la serra oest de Madrid, a uns 35 quilòmetres de la ciutat. En els anys 80 el complex es va traslladar uns cinc quilòmetres més a l’oest, a la petita població de Robledo de Chavela, on es troba ara.

Per què a Madrid? La NASA necessitava tres ubicacions equidistants per poder cobrir tot el perímetre de la Terra, de forma que sempre hi hagi alguna de les seves antenes enfocada cap a qualsevol aparell enviat a l’espai malgrat el moviment de rotació del nostre planeta. Els altres dos centres de la Xarxa de l’Espai Profund són a Goldstone (Califòrnia) i a Canberra (Austràlia), cadascun amb quatre antenes. Tots tres centres fan seguiment de les 40 missions que actualment té la NASA a l’espai. "En totes, la participació de Madrid és clau", assegura Connelly. El seguiment de tots aquests aparells es fa amb un sistema anomenat Follow the Sun [segueix el Sol], ens explica Muñoz, que vol dir que el centre que és allà on és de dia assumeix el control de les antenes dels tres centres, i després li passa el relleu al que és més a l'oest, seguint el sol. Durant vuit hores, els enginyers i tècnics de Madrid controlen remotament les seves antenes i també les de Goldstone i Canberra, i després cedeixen el control a Goldstone, que vuit hores després li passarà el relleu a Canberra. Durant la nit, es queda un petit equip de guàrdia per si cal fer alguna tasca d'urgència.

Amb aquesta xarxa d'antenes es reben, per exemple, les dades que envia el James Web, el telescopi espacial més gran del món, que està fent nous descobriments sorprenents sobre l’origen de l’Univers; o les que envia la nau Clipper Europa, que viatja cap a la lluna de Júpiter anomenada Europa per esbrinar si la seva superfície gelada podria ser habitable; o està en contacte amb la sonda Parker, l’aparell fet per l’ésser humà que més s’ha acostat al Sol. "Ara tornem a la Lluna i la xarxa de l’espai profund és clau per a aquesta la missió", apunta Connelly. De fet, des de l'octubre passat i fins al pròxim juliol, una de les sis antenes operatives de Madrid està aturada mentre s'hi fan treballs per adaptar-la a la nova tecnologia, "molt més avançada", que requereixen les missions Artemis de la NASA, que volen portar aviat la primera dona a trepitjar la Lluna.

"Un monument històric" enmig de la serra madrilenya

Al centre de Robledo de Chavela hi ha, de fet, vuit antenes, però dues ja estan fora de servei, les més antigues. S'intueix que ja no funcionen, perquè totes dues estan apuntant al zenit, com dos gegants en repòs, congelats en el temps enmig del paisatge de pins i alzines de la serra madrilenya. Mentre passegem pel complex, Muñoz ens assenyala un d'aquests dos monstres rodons, que paradoxalment és el més petit de tots, ja que "només" fa 26 metres de diàmetre, però que "ara és un monument històric", ens diu. I és que aquella és justament l'antena que va captar les primeres paraules d’un ésser humà sobre la Lluna.

"Houston, aquí la base Tranquil·litat. L’Àguila ha aterrat" (Houston, Tranquility Base here. The Eagle has landed). La frase que va pronunciar Neil Armstrong el 20 de juliol del 1969 després d'aconseguir posar la càpsula Eagle sobre la Lluna –no sense alguns problemes tècnics que van fer patir els enginyers que ho seguien des de Madrid– va ser captades per aquella antena que avui mira cap al zenit en el cel madrileny. Des d'allí es van enviar, a través de diversos punts de recepció del cablejat submarí, fins a la seu de la NASA a Houston, on van arribar mig segon després. Els enginyers espanyols –i llavors també alguns de nord-americans que treballaven encara a la base de Madrid– van ser els primers a sentir les històriques paraules d’Armstrong, ni que fos per mig segon de diferència.

Després d'aquest moment històric, Armstrong i el seu company Buzz Aldrin van haver d’esperar-se cinc hores i mitja abans de sortir de l’Eagle, per donar temps a la rotació de la Terra i que fossin les antenes de Goldstone, a Califòrnia, les que enviessin el missatge a Houston. La NASA volia que per a la passejada a la Lluna als Estats Units ja fos de dia a tot el país, per poder retransmetre-ho en directe. Així que les mítiques paraules "un petit pas per a l’home, un salt de gegant per a la humanitat" ja es van captar directament amb les antenes nord-americanes. Però el centre de Madrid ja havia passat a la història per sempre més.

En aquest centre de la NASA perdut a la serra madrilenya van arribar a treballar-hi 400 persones en l’època dels programes Apol·lo. Ara són unes 95 persones, majoritàriament enginyers i tècnics que operen i garanteixen el funcionament de les antenes. Excepte l’antena històrica que va captar el missatge d’Armstrong, que fa 26 metres, totes les altres "fan la mida estàndard de 34 metres de diàmetre, menys una que té 70 metres de diàmetre", explica Muñoz. L'enginyer està especialment orgullós d'aquesta gran antena: "Només hi ha tres antenes així de grans a tot el món". "És el doble de diàmetre que una antena estàndard, però el guany es multiplica per quatre, és a dir, capta el mateix que captarien quatre antenes de 30 metres posades en array", explica. Aquesta antena gegant és avui la joia de la corona del centre de Madrid, perquè a més és l’única que fa servir tecnologia hidràulica, que vol dir que "l’antena està com si flotés sobre una capa molt fina d’oli, injectat a alta pressió, que fa que giri sense cap vibració", relata Muñoz. "Més que antenes són instruments d’alta precisió, hem d’apuntar amb una precisió de mil·límetres de grau per tal que estigui ben orientada i rebre el màxim de senyal", apunta. I a cap altre lloc no hi ha sis antenes de NASA juntes, només a Robledo de Chavela.

"En 10 anys veurem un salt de gegant en l'exploració espacial"

Els tres centres de la Xarxa de l’Espai Profund (Deep Space Network) estan dirigits des del Jet Propulsory Lab (JPL) a Califòrnia, un centre de recerca científica que depèn de la Universitat de Califòrnia Caltech, amb finançament federal, i que està contractat per la NASA per gestionar les seves missions no tripulades a l’espai. "Som l’única agència que hem anat a tots els planetes", diu Leslei Livesay, subdirectora del JPL, que també va visitar Madrid pel 60 aniversari de l'acord de cooperació amb Espanya. "Estem aprenent moltíssim i molt ràpid, llançant noves missions a cada moment. Crec que en els propers 10 anys veurem un salt de gegant en l’exploració espacial", diu Livesay.

Philip Baldwin, director d’operacions del programa de Comunicacions i Navegació Espacial de la NASA, visita el centre de Robledo de Chavela almenys dos cops a l’any, per veure com van les coses i per assegurar les bones relacions amb el govern espanyol. "La ciència i l’interès per l’espai uneixen la gent i això ajuda a mantenir el suport per les missions malgrat els canvis al govern, ja sigui a Espanya o als Estats Units", és la resposta protocol·lària de Baldwin quan se li pregunta sobre l'evolució de les relacions amb Espanya a través dels anys, des dels temps de la dictadura de Franco, quan es van signar els acords, fins avui. En l'elecció de Madrid com a emplaçament europeu de la NASA en els anys 60 hi va pesar l'enemic comú del comunisme que havia apropat ja els Estats Units al règim de Franco, a més de la garantia d'estabilitat social i política que donava la dictadura, tal com apunten dos dels enginyers que van treballar en el centre durant aquells anys i que relaten la seva experiència en el pòdcast Medio segundo.

Després de diverses renovacions d'aquell acord inicial, aquest 60è aniversari es va reblar amb la signatura d'un nou acord de cooperació científica per 15 anys més. "La novetat és que després d’aquests 15 anys, l’acord es renovarà de forma automàtica", cosa que no passava fins ara, explica Baldwin. A més, el nou acord incorpora dins d'aquesta cooperació l'Agència Espacial Espanyola, creada tot just l'abril del 2023. Tanmateix, la gestió del centre madrileny de la NASA està en mans de l’INTA (Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial), que depèn del ministeri de Defensa, i això de moment no canviarà. "Potser aquest centre serà també un dels que rebrà les primeres veus de l'Artemis des de la Lluna o potser les primeres veus des de Mart, ja ho veurem", apunta Baldwin en conversa amb aquest diari. En aquesta nova edat d'or de l'exploració espacial, les antenes de Madrid encara tenen molta història per escriure.