Una reforma que respecta el passat i esprem els metres quadrats

Durant anys, aquest edifici del centre històric de Palamós va estar tancat, en venda i en estat de ruïna. Era una d’aquestes cantonades discretes que hi ha als nuclis vells i que semblen condemnades a l’oblit. Aquesta, però, encara conservava, sota la pols i la degradació, les traces d’una vida intensa. Quan els futurs propietaris de l’edifici el van descobrir, abans fins i tot de decidir-se a comprar-lo, van demanar a l’arquitecta Judit Falgueras que hi fes una mirada prèvia, una valoració honesta que ajudés a discernir si aquell conjunt malmès podia convertir-se en un projecte d’habitatges amb sentit.

La resposta no va arribar en forma de promesa grandiloqüent, sinó d’intuïció arquitectònica. Malgrat el deteriorament, la planta baixa guardava una estructura potent i una memòria clara. Hi havia un habitatge de dimensions discretes, poc més de 50 metres quadrats, i, al costat, un espai d’emmagatzematge que, pels elements que s’hi van trobar –xarxes, boies, prestatgeries–, havia estat vinculat a l’activitat pesquera pròpia de la zona. Aquell passat no només explicava l’edifici, sinó també el lloc: Palamós i la seva relació amb el mar. Tenia possibilitats de ser un projecte no només viable, sinó també i sobretot interessant.

La rehabilitació integral de l’edifici que ha fet l’estudi Judit Falgueras Arquitectura ha donat lloc a quatre habitatges, però és a la planta baixa on el projecte es fa especialment eloqüent. Allà, sense grans gestos ni artificis, la intervenció arquitectònica ha sabut transformar l’existent en dos apartaments –un de 51 metres quadrats, que conserva la distribució original, i un habitatge nou de només 38 metres quadrats en aquell espai d’emmagatzematge–, cosa que demostra fins a quin punt la qualitat espacial no depèn tant dels metres com de les decisions.

Un dels encerts ha estat precisament mantenir gairebé intacta la distribució del primer habitatge, respectant-ne la seqüència d’espais i potenciant-ne la continuïtat. A l’antic espai de magatzem, en canvi, la nova distribució s’insereix entre les arcades existents, aprofitant-ne l’alçada, per generar un segon apartament compacte però generós en sensacions. Els sostres alts, els arcs successius i l’absència de compartimentacions innecessàries –però amb prou enginy per fer el dormitori i el bany separats del nucli que és sala-menjador-cuina– fan que els espais respirin, malgrat les dimensions ajustades.

En els dos apartaments, la intervenció parteix d’una idea clara: conservar tot allò que tingués valor. Els paviments hidràulics, els arcs de maó manual, les voltes i les textures originals no només s’han preservat, sinó que s’han convertit en l’eix del projecte, com a matèria viva, capaç de dialogar amb una manera contemporània d’habitar. Alhora, la reforma resol alguns dels grans reptes habituals de les plantes baixes als nuclis històrics. S’han sanejat parets, eliminat humitats persistents i millorat la ventilació creuada. S’han recuperat obertures tapiades i s’ha deixat entrar de nou la llum natural, cosa que ha transformat completament la percepció dels interiors. Els banys, ara situats a l’interior, alliberen façanes i permeten que les estances principals es relacionin amb el carrer.

El resultat són dos habitatges que no amaguen el seu passat, sinó que l’incorporen amb naturalitat. La memòria de la pesca hi és present en les arcades, en les proporcions, en l’atmosfera robusta i honesta de la planta baixa. Aquesta rehabilitació demostra que, fins i tot en edificis molt malmesos, la clau és saber mirar. Entendre què val la pena conservar, com aprofitar cada metre i com fer que la llum, l’alçada i la continuïtat converteixin espais petits en llocs on realment ve de gust viure. A Palamós, aquesta planta baixa ha deixat de ser un espai residual per tornar a ser una casa.