Diumenge 01/02/2020

Remeses: Els diners vitals dels emigrants

El 2019 els diners que els emigrants han enviat als seus països d’origen han superat el total d’inversions d’empreses estrangeres, i també estan molt per sobre de l’ajuda al desenvolupament. El mannà de la diàspora és cada cop més important en les economies dels països de renda baixa i mitjana

Text: Cristina Mas / Infografia: Esther Utrilla
3 min
Remeses-1

John Okoroma es va establir fa 15 anys a Barcelona, on han nascut les seves tres filles. Però no ha perdut els vincles amb la seva Ghana natal. Vol ajudar la seva família i el seu país a tirar endavant i, malgrat que aquí no li sobren els diners, amb el seu sou de camioner d’una empresa de transport de vehicles sempre que pot envia diners als seus. Gràcies a la seva ajuda, la seva mare va poder muntar un negoci que va ser el seu principal ingrés fins que va morir, fa quatre anys. Després el va heretar la seva germana. Okoroma els va ajudar a comprar una nevera de segona mà amb la qual refresquen aigua que després venen al carrer. “És una feina que a Ghana fan moltes dones: van als llocs on saben que hi ha gent treballant i quan fa molta calor els ofereixen aigua fresca. Amb això no n’hi ha prou per viure però és un ingrés important”, explica. Com la seva, l’aportació de milers d’emigrants s’ha convertit en un factor clau en l’economia dels seus països d’origen, fins al punt que, el 2019, aquestes remeses han superat per primer cop les inversions de les empreses estrangeres als països amb rendes mitjanes i baixes. Segons el Banc Mundial, han arribat als 550.000 milions de dòlars (494.000 milions d’euros), és a dir, el triple que l’ajuda pública al desenvolupament. Els grans beneficiaris en són l’Índia, la Xina, Mèxic, les Filipines i Egipte.

Remeses-2

Aquesta xifra és, de fet, encara molt més elevada si es tenen en compte els diners que els emigrants envien a les seves famílies a través d’empreses com Western Union, Ria o Moneygram, que no consten a les estadístiques. Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), aquestes transferències informals podrien fer créixer entre un 35% i un 75% els fluxos comptabilitzats, en funció de les regions.

La importància creixent de les remeses s’explica en part per l’augment del nombre d’emigrants, que han passat del 8,8% al 13,9% als països més rics entre el 2000 i el 2018. Aquesta diàspora també està cada cop més qualificada. El Banc Mundial calcula que els diners enviats pels emigrants han fet rebaixar la pobresa 4 punts al Nepal i 11 punts a Uganda. Fins i tot s’ha comprovat que a les llars d’Etiòpia que reben l’ajut d’un familiar que ha marxat a l’estranger hi ha menys desnutrició i menys treball infantil. Al Senegal, a Kènia, al Salvador i a les Filipines les remeses es tradueixen en més despesa familiar en educació i més estudiants universitaris.

stats