Un retolador de menys d'un dolar: l'estri que utilitza Trump per signar
L’any 1945, el president Eisenhower va posar fi a la Segona Guerra Mundial firmant la rendició d’Alemanya amb una Parker 51, una ploma estilogràfica que imitava la forma aerodinàmica dels avions de guerra Mustang-51. Bill Clinton va oficialitzar la col·laboració entre Cross i la Casa Blanca, tot i que consta que Gerald Ford, Ronald Reagan i George W. Bush ja en feien servir abans, d'estilogràfiques d'aquesta marca. Ells preferien el model Townsend. Obama va preferir la línia Century II, però després es va passar a la Montblanc Meisterstück.
El fet que hagin transcendit les marques i els models de les plomes al llarg de la història i que la Casa Blanca hagi convertit en tradició col·locar el calaixet de fusta amb una vintena d’estilogràfiques personalitzades al costat dels documents demostra la càrrega simbòlica del ritual. L’exquisidesa de l’artefacte eleva la categoria del contracte.
La tornada de Donald Trump a la presidència ha quedat subratllada, a ulls del món sencer, per la irrupció dràstica del Sharpie, un retolador gruixut de tinta permanent que es ven per menys d’un dòlar a qualsevol supermercat dels Estats Units i a Amazon, i que es pot trobar als pots de llapis dels instituts. En anglès, sharpie vol dir astut o eixerit, unes virtuts de les quals no pot presumir el seu més gran avalador. Newell Brands, l’empresa que el fabrica, es manté discreta per no patir boicots ni vincular-se gaire a la figura presidencial. Això sí, li han dispensat l’eina amb una nova carcassa més aparent, que imita la baquelita negra de les estilogràfiques convencionals. També l'hi han personalitzat amb la seva signatura estampada en daurat. Un intent ingenu de suavitzar les formes d’un marcador contundent i rabassut que no és nou al despatx Oval. En l'anterior mandat de Trump, el retolador es va fer famós quan el president va modificar el recorregut de l’huracà Dorian sobre un mapa. El gest va desembocar en el #SharpieGate a les xarxes socials, amb una pila de mems ironitzant sobre l’ús barroer del retolador. Trump també l’utilitzava per ratllar i corregir articles de premsa que després enviava als seus autors. El magnat es va queixar de l’eficàcia de les estilogràfiques tradicionals de la Casa Blanca. “És una ploma horrible i extremadament cara”, va dir, i va assenyalant els seus antecessors per aquell dispendi inútil. No era el primer que se’n queixava. Carles d’Anglaterra també va rondinar quan la Montblanc Meisterstück 146 Solitaire Le Grand va embussar-se a l’hora de proclamar-lo com a monarca. “El Sharpie escriu molt millor i no costa gran cosa”, va sentenciar Trump segons un article del New York Times del 2019.
No cal ser psicoanalista per detectar, en el retolador poderós de Trump, un símbol fàl·lic. Una prolongació de la seva virilitat que expressa una fermesa que el seu propietari necessita que sigui gràfica, ben visual, que remarqui la seva autoritat. Només començar, Trump va firmar la sortida dels Estats Units de l’OMS i de l’Acord de París, diferents mesures per perseguir immigrants; l’eliminació dels programes de diversitat, equitat i inclusió; la definició de gènere basada en el sexe biològic i els indults dels assaltants al Capitoli. “This is a big one!” exclamava abans de clavar els Sharpies al paper. Després, els llançava al públic com si fossin granades de mà. El retolador dona a la firma punxeguda i agressiva de Trump un caràcter fulminant i dramàtic. La signatura esdevé un acte categòric d’una energia aclaparadora. El president vol atribuir al seu poder el caràcter permanent de la seva tinta. Però delata també la matusseria, el tarannà barroer i la violència de les seves polítiques. Trump vol redibuixar el món i ho fa amb un retolador que serveix més per ratllar que per escriure. Una metàfora dels temps que ens esperen.