En la dicotomia històrica sobre quina és la millor banda pop, si els Beatles o els Rolling Stones, s'ha de tenir en compte que mentre que els primers van durar tot just set anys entre la publicació del primer i l'últim disc, els segons fa més de seixanta anys que toquen. Després de tot aquest temps, amb els seus alts i baixos i pèrdues irreparables, els britànics publiquen aquesta setmana el seu vint-i-quatrè àlbum, possiblement una de les últimes bales a la recambra de Ses Satàniques Majestats, que acabaran l'any amb els dos únics membres originals de la banda sent octogenaris.

Parlar dels Rolling Stones del segle XXI és parlar d'una banda autoconscient que fa molt de temps que ha fet la feina, però que encara deixa bones nits de rock'n'roll arreu del món. Les seves aparicions en directe són cada vegada més reduïdes, una quinzena de concerts a l'any. Però l'espectacle no se'n ressent, i l'economia tampoc: fa dos anys van tenir la gira més rendible de la indústria, en què van aconseguir generar 115 milions de dollars en només 12 concerts. Per sobre de Bruno Mars, Lady Gaga i qui se'ls posi per davant, aquests vellets continuen arrasant allà on passen.

Musicalment, els Rolling (o els Stones, això va a gustos) han deixat tres discos des del canvi de mil·lenni. A bigger bang va obrir foc el 2005, un treball enèrgic, inspirat –si ho comparem al seu elapé anterior– i que revisitava els orígens rock i blues del grup, mirant amb més orgull al passat que a la música del present. Definitivament allunyats de la intenció de marcar tendència, una aspiració que van abandonar als anys noranta, van tardar onze anys a tornar a la càrrega. Va ser amb Blue & lonesome (2016), un recull de versions d'alguns dels seus herois, com Memphis Slim, Willie Dixon o Little Walter. Aquest divertimento gravat en tres dies que no passarà a la història, però que deixa moments de brillantor i gratitud als referents.

Hackney diamonds és la seva tornada a la carretera, un disc accessible, lleuger i sense floritures que serveix d'homenatge pòstum a Charlie Watts. Rock clàssic, blues, balades... res que no esperéssim dels Rolling Stones d'avui, una banda que ha intentat passar per aquest segle sense ser, tan sols, un reducte nostàlgic. El temps dirà si ho han aconseguit o no.

La discografia des de l’any 2000

Els membres del grup

Mick Jagger

Membre original

Jagger va publicar el seu últim disc en solitari l'any 2001, Goddess in the doorway, i a banda va combinar els Rolling Stones amb SuperHeavy, un supergrup amb Joss Stone, Damian Marley, A.R. Rahman i Dave Stewart dels Eurythmics. A més, aquest segle li ha donat per tocar blues per a Obama acompanyat de B.B. King, Buddy Guy i Jeff Beck, publicar un senzill amb el seu germà Chriss i tenir el seu vuitè fill als 73 anys. Políticament, va declarar-se en contra de la independència d'Escòcia, va veure amb bons ulls el Brexit i va ser condecorat com a Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic.

Keith Richards

Membre original

Amb la banda a mig gas, Keef va encarar el canvi de segle estrenant la seixantena i tocant i col·laborant amb amics, coneguts i qui li vingui de gust, com els skatalítics Toots and the Maytals, Tom Waits o Jack White, dels White Stripes. A banda de l'activitat en directe amb The Rolling Stones, les últimes dues dècades de Richards inclouen una caiguda d'un arbre que li va provocar un coàgul al cervell, ser la inspiració del personatge de Jack Sparrow (Pirates del Carib), una campanya per a Louis Vuitton i el debut com a autor de llibres infantils, juntament amb la seva dona.

Ron Wood

Membre des del 1974

Encara que hàgim interioritzat Ronnie Wood com a etern Stone, el guitarrista es va incorporar al grup l'any 1974, després de la partida de Mick Taylor. L'ex dels Faces i els Creation ha mantingut la seva carrera solista: ha signat dos discos en solitari i ha col·laborat amb artistes com Imelda May, Beverley Knight, els Red Hot Chili Peppers o els Pearl Jam. A més, el 2009 va reunir els Faces i sembla que estarien gravant nou disc, amb Rod Stewart inclòs.

Charlie Watts

Membre original

La notícia més trista dels Rolling Stones d'aquest segle és la pèrdua de Charlie Watts, membre del grup durant gairebé seixanta anys. Amant del jazz i l’Stone tranquil per antonomàsia, va morir l’estiu del 2021 a causa d’un càncer.

Els Rolling i Catalunya

The Rolling Stones han mantingut una bona relació amb Catalunya durant aquest segle. De fet, han vingut tantes vegades com en els primers 40 anys de carrera. El seu escenari predilecte a Barcelona és el de l’Estadi Olímpic, que han omplert en tres visites, l’última a quatre dies del referèndum de l’1-O. A més, cal sumar-hi una quarta actuació del grup al país, un concert privat per a 300 persones que van oferir a la Sala Oval del MNAC. El xou va ser organitzat per una entitat bancària que va pagar 4 milions d'euros a Ses Majestats Satàniques.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge