Sabies que...?

Sabies que... El cor de les dones és diferent al dels homes. Des de fa un temps, diferents estudis apunten que les dones pateixen menys malalties cardiovasculars i, quan el seu cor pateix, es recupera molt millor. Ara un projecte liderat per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), l’estudi MAGGIC, amb 40.000 pacients amb insuficiència cardíaca han demostrat que entre els homes el risc de mort és un 31% més gran, i això podria ser degut a diferències anatòmiques entre els dos sexes. Entre altres coses, en aquesta diferència en la resistència podria influir-hi el fet que el ventricle dret de les dones respongui millor que el dels homes. També hi poden tenir a veure les hormones. Es creu que els estrògens protegeixen la dona fins que arriba la postmenopausa, i que l’embaràs, que provoca canvis en la fisiologia del cor, augmenta el volum de sang que ha de bombejar i la freqüència cardíaca, i es produeix una hipertròfia ventricular. Això podria suposar una mena “d’entrenament” que fa el cor més resistent.

Curiositat. Un 8,5% dels articles de la Wikipedia els escriu un robot.

L’autor més prolífic de la Wikipedia és un suec anomenat Sverker Johansson. Però no tots els articles que ha aportat han sortit dels seus dits. Johansson ha creat un programa d’ordinador que ha escrit un total de 2,7 milions d’articles, una xifra que suposa un 8,5% dels articles que hi ha a la Wikipedia, segons informa the Wall Street Journal. El robot agafa informació de diferents fonts d’internet que el seu creador considera fiables, refà aquest material, estableix relacions en principi lògiques i en fa un redactat. Però aquest no és l’únic robot que treballa per a la gran enciclopèdia d’internet; més de la meitat de les tasques d’edicions les fan creacions informàtiques similars. I, de fet, la redacció d’alguns diaris ja han introduït robots. A The New York Times tenen robots que fan noticies esportives i Associated Press ha anunciat que introduirà un robot perquè redacti les informacions relacionades amb la Borsa.

Agenda The Big Van Theory actua al Teatreneu. Són un grup de monologuistes científics que aconsegueixen una cosa força difícil: acostar la ciència al públic general, mostrant els avenços més recents en diferents àmbits de la ciència, de manera amena i entenedora. Què són els rajos còsmics? I l’epigenètica? Va passar de veritat el diluvi universal? Per a què serveixen les plantes peludes? Com es va descobrir el bosó de Higgs? Ja fa més d’un any que actuen a diferents indrets. Durant els dimecres del mes de juliol, a les 9 de la nit, actuen al Teatreneu, a Gràcia. Hi ha l’opció de comprar una entrada d’espectacle més una crep.