Info/gràfica

Quantes varietats de peixos i ocells ens podem trobar mentre nedem o fem esnòrquel?

Amb l’arribada dels dies de sol i platja, les costes catalanes es tornen a omplir de banyistes que han de compartir espai amb una gran diversitat d’animals marins. Però, els coneixem realment?

TWt
Maria Pii Laura Saula
14/07/2025
2 min

Gràcies a iniciatives com la BioMARató, una campanya ciutadana impulsada pel grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), s’està aconseguint documentar la biodiversitat marina i costanera de Catalunya a partir dels albiraments de voluntaris repartits arreu del territori. Les imatges i observacions recollides es registren a MINKA, una plataforma col·laborativa en la qual es crea un mapa viu de la biodiversitat del litoral català.

Xavier Salvador, data curator d’aquesta plataforma i investigador de l’ICM-CSIC, fa una crida a la responsabilitat a l’hora de gaudir del mar. Segons explica, cal evitar trepitjar el fons marí, ja que molts organismes que hi viuen són molt sensibles a les alteracions humanes. Pel que fa a la fauna marina, Salvador assegura que hi ha molt poques espècies que puguin representar un perill per a les persones. “Com el peix aranya, que només pot fer mal si se sent amenaçat. Normalment, si un animal ens ataca és perquè l’hem provocat abans”, apunta. En els darrers anys s’ha observat l’aparició ocasional de peixos manta, com la Mobula mobular, a prop de la costa, tot i que habitualment viuen en aigües obertes. “Quan arriben a zones costaneres, sovint és perquè estan esgotats. Si s’apropen a les persones, no és per atacar-les: és per curiositat”, explica.

Salvador també recomana que quan anem a la platja no traguem mai ni peixos ni meduses de l’aigua, encara que tinguem la intenció de ficar-los dins d’una galleda d’aigua. “S’estressen i es moren”, lamenta. Finalment, recorda la importància de recollir tots els residus humans abans de marxar de la platja. “Les deixalles que generem no formen part de l’ecosistema. En canvi, canyes, algues i restes naturals sí que en formen part, i és positiu que hi siguin”, conclou.

D’altra banda, segons dades del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a les costes catalanes hi ha registrades un total de 56 espècies d’aus marines, 24 de les quals són rares o escasses i 5 d’elles es consideren d’alta prioritat a l’hora de vetllar per la seva conservació. De fet, les aus marines són considerades el grup d’aus més amenaçat del planeta: segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), el 28% de les espècies d’aus marines estan amenaçades. Factors com la degradació o destrucció dels hàbitats de cria i reproducció a conseqüència de la concentració d’activitats humanes a la franja litoral són part del problema. Per tant, des d’entitats com la Fundació CRAM demanen a tots els que aquest estiu passin les vacances en zones de costa que tinguin cura de la seva fauna i evitin tirar deixalles i plàstics al seu hàbitat.

1.
Baldriga mediterrània

Puffinus yelkouan

Puffinus yelkouan
2.
Baldriga balear

Puffinus mauretanicus

Puffinus mauretanicus
3.
Baldriga cendrosa

Calonectris diomedea

Calonectris diomedea
4.
Corriol comanegre

Charadrius alexandrinus

Charadrius alexandrinus
5.
Corb marí emplomallat

Phalacrocorax aristotelis desmarestii

Phalacrocorax aristotelis desmarestii
6.
Fumarell negre

Chlidonias niger

Chlidonias niger
7.
Gavina riallera

Chroicocephalus ridibundus

Chroicocephalus ridibundus
8.
Gavina capnegra

Larus melanocephalus

Larus melanocephalus
9.
Gavina corsa

Ichthyaetus audouinii

Ichthyaetus audouinii
10.
Xatrac menut

Sterna albifrons

Sterna albifrons
11.
Xatrac comú

Sterna hirundo

Sterna hirundo
12.
Xatrac becllarg

Sterna sandvicensis

Sterna sandvicensis
1.
Verada

Diplodus vulgaris

Verada
2.
Moll de roca

Mullus surmuletus

Moll
3.
Castenyoleta

Chromis chromis

cast
4.
Salpa

Sarpa salpa

salpa
5.
Fadrí

Thalassoma pavo

Thalassoma pavo
1.
Guiula

Coris julis

Coris julis
2.
Vaca serrana

Serranus scriba

Serranus scriba
3.
Bavosa de plomall

Parablennius pilicornis

Parablennius pilicornis
4.
Sarg

Diplodus sargus

Diplodus sargus
1.
Gòbit d'incògnit

Gobius incognitus

Gobius incognitus
2.
Oblada

Oblada melanura

Oblada melanura
3.
Eriçó de mar comú

Paracentrotus lividus

Paracentrotus lividus
4.
Bavosa morruda

Tripterygion tripteronotum

Tripterygion tripteronotum
1.
Estrella de mar vermella

Echinaster sepositus

Echinaster sepositus
2.
Corball negre

Sciaena umbra

Sciaena umbra
3.
Mero

Epinephelus marginatus

Epinephelus marginatus
4.
Sarg imperial

Diplodus cervinus

Diplodus cervinus
Infografia al paper de l’ARA Diumenge
Font: Ruralcat, Termcat i MINKA
stats